La Segona República Espanyola: Història i Reformes (1931-1936)

1.1. La monarquia en crisi

A principis de 1931, la monarquia d’Alfons XIII estava molt desgastada després de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i anys sense eleccions. El febrer de 1931 es van fer eleccions municipals, que van funcionar com un plebiscit entre monarquia i república.

L’oposició havia signat el Pacte de Sant Sebastià amb republicans, socialistes i nacionalistes, acordant un govern provisional republicà i donar autonomia a les nacionalitats històriques si les Corts ho aprovaven.

El desembre de 1930, un intent de proclamar la República a Jaca va fracassar i els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández van ser executats. Tot això va passar en un context de crisi social amb atur, vagues i protestes.

1.2. Les eleccions del 12 d’abril de 1931

En les eleccions municipals del 12 d’abril, les forces republicanes van guanyar a les principals ciutats (41 de 50 capitals). L’endemà, 13 d’abril, hi va haver manifestacions demanant la República i el rei va optar per abdicar.

El 14 d’abril es va proclamar la Segona República Espanyola i es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, integrat per socialistes i republicans. Les seves prioritats eren convocar eleccions constituents (per aprovar una constitució) i impulsar reformes urgents en agricultura, exèrcit i educació.

1.3. La Constitució de 1931

El 28 de juny de 1931 es van celebrar les eleccions a Corts constituents amb un sistema electoral que afavoria els grans partits, permetent majories clares per a republicans progressistes i socialistes.

La Constitució es va aprovar el 9 de desembre de 1931 amb un ampli suport (368 vots a favor). Els principals punts van ser:

• Drets i llibertats: llibertat de cultes, expressió, reunió i associació, residència i circulació; inviolabilitat del domicili i de la correspondència; dret al divorci.
• Estat laic: cap religió oficial i retirada de suport econòmic a l’Església.
• Estructura de l’Estat: un sol govern però compatible amb autonomies municipals i regionals; Corts d’una sola cambra, elegides cada quatre anys mitjançant sufragi universal, inclòs el sufragi femení.

Niceto Alcalá-Zamora va ser elegit president de la República l’endemà de l’aprovació de la Constitució.

2.1. Les eleccions del 12 d'abril de 1931 a Catalunya

Els partits d’esquerra catalana es van unir abans de les eleccions de 1931 per tenir més força. Al març de 1931 van crear Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb: Estat Català (Francesc Macià), Partit Republicà Català (Lluís Companys), sectors independentistes i grups com la revista L’Opinió (Joan Lluhí i Vallescà).

ERC es va presentar en coalició amb la Unió Socialista de Catalunya (USC). Altres partits presents foren el Partit Catalanista Republicà, la Coalició republicano-socialista, el BOC, el PCE i la Lliga Regionalista.

2.2. La Generalitat provisional

El 14 d’abril de 1931, Lluís Companys va proclamar la República a Barcelona, i Francesc Macià va proclamar la República catalana com a estat federat dins d’Espanya. El govern provisional espanyol va negociar amb Macià, acordant que l’Estatut d’Autonomia seria aprovat per les Corts i que la República catalana passaria a anomenar-se Generalitat de Catalunya.

3. Les forces polítiques i sindicals espanyoles

3.1. Els partits de dreta

El principal partit fou la CEDA (març 1933), organització catòlica oposada a la reforma agrària. També destacaren partits monàrquics (Renovación Española, Comunión Tradicionalista) i feixistes (Falange Española, JONS).

3.2. El centre polític

Destacaren la Derecha Liberal Republicana (Niceto Alcalá-Zamora) i el Partit Radical (Alejandro Lerroux), que va pactar amb la dreta després de 1933.

3.3. Les forces d’esquerra

El principal partit fou el PSOE, amb discrepàncies entre el sector reformista (Prieto) i el revolucionari (Largo Caballero). També destacaren el PCE, el PNB i ERC.

3.4. Els sindicats obrers

La UGT (vinculada al PSOE) i la CNT (sindicat anarquista) foren les forces sindicals predominants, amb la FAI com a grup extremista dins l'anarquisme.

4. El bienni reformista (1931-1933)

Amb el triomf del centreesquerra, Manuel Azaña va impulsar reformes clau:

• Reforma agrària: distribució de terres i expropiació amb indemnitzacions.
• Relacions Església-Estat: matrimoni civil, divorci i limitació de l'educació religiosa.
• Reforma militar: reducció del poder de l'exèrcit.
• Educació: augment del pressupost i creació de places de mestre.

5. L'Estatut d'Autonomia

El 1931 es va redactar a Núria el projecte d'Estatut. Després de debats a les Corts i l'intent de cop d'estat de Sanjurjo, es va aprovar el 9 de setembre de 1932 amb retallades significatives, definint Catalunya com a "regió autònoma".

6. Forces polítiques i sindicals catalanes

ERC va liderar el panorama polític, mentre que la CNT va mantenir una forta presència social. La Unió de Rabassaires va defensar els interessos dels pagesos, radicalitzant-se amb la Llei de contractes de conreu.

7. Evolució econòmica i moviment obrer

La crisi de 1929 va impactar en l'economia espanyola, provocant atur i conflictivitat social. La inestabilitat va afavorir l'ascens de moviments radicals i la polarització política que marcaria la dècada dels trenta.