La Segona República Espanyola: de la monarquia a la proclamació de la República

La Segona República Espanyola. De la monarquia a la república. Proclamació de la República

Les eleccions municipals, celebrades per sufragi universal masculí, van ser convocades el 12 d'abril de 1931 i es van presentar com un plebiscit entre monarquia i república. L'oposició al règim monàrquic va constituir una coalició per presentar-se unida a les eleccions (Pacte de Sant Sebastià, 1930), mentre que els partits monàrquics es presentaven dividits. Els partits monàrquics van guanyar a gran part de les zones agràries, però la coalició republicano-socialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials. Es posava en evidència el rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer a demanar la proclamació de la república. Així, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i s'exilià.

El 14 d'abril de 1931 es proclama la república enmig de l'entusiasme popular. Per primera vegada, proclamen la República els regidors d'Eibar, seguits dels de València, Sevilla, Oviedo, Saragossa, Barcelona, Madrid... El text Alfons XIII abandona el tron.

Govern provisional

De seguida es forma un govern provisional, integrat per republicans, socialistes i nacionalistes catalans d'esquerra, que va començar les primeres reformes:

• Amnistia per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.
• Lleis socials per millorar la situació dels jornalers: jornada laboral de 8 hores i la Llei de Jurats Mixtos (llei aprovada el 1931 pel govern provisional de la República espanyola, que determinava que els conflictes laborals importants havien de ser sotmesos a la decisió d'un jurat mixt format pel mateix nombre de patrons i treballadors).
• Establiment d'una Generalitat provisional de Catalunya, com a pas previ a una autonomia.

Els primers mesos, el nou govern va haver de fer front a certs conflictes, sobretot la crema de convents com a resposta a les declaracions a favor de la monarquia per part de la jerarquia eclesiàstica, destacant el cardenal Segura, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya i bisbe de Vitòria. El govern els va expulsar del territori espanyol. A més, a diverses ciutats espanyoles hi van esclatar vagues obreres, principalment convocades per la CNT, que aspiraven a la revolució social.

El juny de 1931 van ser convocades eleccions a Corts, que van donar la majoria a la coalició republicano-socialista. La primera gran tasca de les noves Corts va ser elaborar una Constitució, que va ser aprovada el desembre de 1931.

Constitució de 1931

La Constitució de 1931 reconeixia el sufragi universal masculí i femení, a partir dels 23 anys, i proclamava l'aconfessionalitat de l'Estat, respectant tots els cultes i creences, i reconeixia el matrimoni civil i el divorci. Presentava una àmplia declaració de drets individuals i establia àmplies llibertats públiques i privades. El treball quedava reconegut com una obligació social. Hi hauria una garantia d'igualtat absoluta davant la llei, l'educació i el treball. No existia discriminació per raons d'origen, de sexe o de riquesa. Reconeixia el dret a la propietat privada, però es facultava el govern per expropiar béns considerats d'utilitat pública. El poder legislatiu residia en les Corts (una sola cambra), el poder executiu en el Consell de ministres i en el president de la República, i s'assegurava la independència del poder judicial. L'Estat es configurava de manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms a diverses regions.

Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá-Zamora va ser elegit president de la República i Manuel Azaña va ocupar la presidència del govern, format per republicans, socialistes i nacionalistes.