La Segona República Espanyola: Orígens i Reformes (1931-1933)
Per què la República va arribar amb unes eleccions?
Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van mostrar una clara divisió: als municipis rurals s'hi van imposar les candidatures monàrquiques, mentre que a les ciutats va triomfar la conjunció republicanosocialista. El 14 d'abril, el rei va acatar la voluntat popular (seguint el Pacte de Sant Sebastià) i es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora. El 28 de juny es van celebrar eleccions a Corts Constituents, i el govern va quedar en mans dels republicans i socialistes.
El nou règim republicà
La Constitució del 1931
La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista. Espanya va ser denominada República, s'acceptava la possibilitat de governs regionals i s'establia la sobirania popular, unes Corts de tipus unicameral i la divisió de poders.
Els debats parlamentaris
Es va crear el dret de sufragi de les dones, fet que va donar lloc al sufragi universal. La Constitució va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 amb el rebuig de la dreta i dels catòlics. Posteriorment, Manuel Azaña va ser nomenat president del govern.
El sistema de partits i de sindicats
Els partits d'esquerra volien grans reformes:
- El PSOE era partidari d'endarrerir els plantejaments revolucionaris.
- La UGT considerava la República com un camí cap al socialisme.
Pel que fa a les posicions de la dreta:
- La CEDA defensava la propietat agrària, el pes de l'Església i de l'Exèrcit.
- Renovación Española volia fer un cop d'estat i es va unir amb els carlins.
- Els nacionalistes van crear la JONS (1931), que es va unir amb la Falange Española.
El Bienni Reformista (1931-1933)
Reformes sociolaborals i qüestió agrària
Es va implementar una nova legislació creada per Largo Caballero. La Llei de Reforma Agrària de 1932 tenia com a objectiu crear una classe mitjana rural propietària de les seues explotacions. De l'aplicació d'aquesta llei se'n va encarregar l'IRA (Institut de Reforma Agrària).
Església i laïcisme
La Constitució establia l'aconfessionalitat de l'Estat. La Llei de Congregacions de 1933 va limitar la possessió de béns de l'Església.
La reforma militar
La Llei de retirada de l'oficialitat de 1931 oferia als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament. Tot i això, el 10 d'agost del 1932, alguns militars es van revoltar a Sevilla. Per contrarestar aquestes amenaces, es va crear la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.
La política autonòmica
A Catalunya, Francesc Macià va iniciar la negociació per a crear un estatut d'autonomia. Al País Basc es va crear un projecte d'estatut aprovat l'octubre de 1936, on José Antonio Aguirre va ser el primer lehendakari. A Galícia també es va intentar crear un estatut, però no va tirar endavant a causa de l'esclat de la Guerra Civil.