Segona República Espanyola: Personatges i Esdeveniments Clau

Estatut d'Autonomia

Eina per accedir a quotes d'autogovern dels territoris dintre d'un estat. El procés d'elaboració i aprovació va ser difícil i polèmic; en darrer terme, havia de ser confirmat per les Corts Espanyoles per majoria dels parlamentaris.

Coeducació

Segons els republicans d'esquerra i els socialistes, per privar l'Església dels mitjans que els permetien tenir l'hegemonia social i cultural, calia canviar el seu paper en l'educació. En el seu programa, es proposa la dissolució dels ordes religiosos i substituir les escoles religioses per una escola única, laica i on poguessin assistir nenes i nens.

Missions Pedagògiques

Projecte de solidaritat cultural que consistia en escoles ambulants que arribaven allà on no hi existia escola ordinària. Patrocinat pel govern de la Segona República Espanyola sota el comandament del Ministeri d'Instrucció Pública i amb les plataformes del Museu Pedagògic Nacional i la Institución Libre de Enseñanza.

Llei de Retir de l'Exèrcit

Tots els oficials havien de jurar la Constitució i fidelitat a la República. Se'ls donava l'oportunitat de retirar-se amb la retribució que tenien. De 148 generals, en van quedar 58. Els militars ho van considerar un atac i una humiliació.

Guàrdia d'Assalt

Cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.

Cardenal Segura

Religiós espanyol, membre de la jerarquia eclesiàstica, va ser cardenal i primat d'Espanya fins a la seva destitució el 1931. Poc més de quinze dies després de la proclamació de la República, va llançar una violenta diatriba contra el règim tot just establert.

Manuel Azaña

Líder i fundador d'Acción Republicana, ministre de la Guerra el 1931 i, després, president del govern i president de la República durant la Guerra Civil.

Francisco Largo Caballero

Líder de la facció més radical del PSOE i la UGT, ministre de Treball, va derivar cap a posicions d'extrema esquerra. Durant la Guerra Civil, va ser president del Govern i, després, ministre de la Guerra.

José Sanjurjo

Militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936, que conduí a la insurrecció militar que va comportar la Guerra Civil espanyola.

Francesc Macià

Polític català nacionalista. Líder d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ocupar la presidència provisional del govern de la Generalitat fins a la seva mort l'any 1933.

Diego Martínez Barrio

Polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola. Va intentar dissuadir els militars perquè no participessin en l'aixecament militar.