La Segona República Espanyola: Proclamació, Constitució i Biennis (1931-1936)

LA SEGONA REPÚBLICA

La Proclamació de la República i el Període Constituent

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals per mitjà de sufragi universal masculí. Les candidatures republicanosocialistes van triomfar i el 14 d'abril es va proclamar la República a diferents ciutats espanyoles. La població va sortir al carrer de manera espontània i pacífica per celebrar-ho. El rei Alfons XIII va marxar cap a l'exili el mateix dia.

A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional, que va proclamar oficialment la Segona República espanyola. Aquest govern provisional estava format per republicans conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs. Al marge de la coalició hi havia la dreta monàrquica, els nacionalistes bascos i l'obrerisme més radical (comunistes i anarquistes).

El govern provisional va convocar immediatament eleccions a Corts constituents i va decretar un seguit de mesures d'extrema urgència:

• Concessió d'una amnistia general per als presos polítics.
• Proclamació de llibertats polítiques i sindicals.
• Lleis socials per millorar la situació dels jornalers (8 hores) i Llei de jurats mixts.
• Designació d'alts càrrecs de l'administració.
• Reforma de l'exèrcit, inici de negociacions amb catalans i bascos (Generalitat provisional de Catalunya, com a pas previ a l’autonomia), protecció als pagesos que havien estat expulsats de les terres, etc.

La coalició republicanosocialista va guanyar les eleccions generals i van ratificar en els seus càrrecs el cap del govern, Niceto Alcalá Zamora, i els ministres.

Constitució de 1931

De caràcter democràtic i progressista, molt avançada per al seu temps. Contingut principal:

• L'Estat es configurava de manera “integral”, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
• El poder legislatiu residia plenament en les Corts, constituïdes per una sola cambra amb atribucions molt àmplies. L'executiu requeia en el govern (Consell de Ministres i President de la República) i el judicial es confiava a uns jutges independents.
• Àmplia declaració de drets i llibertats. (Igualtat davant la llei, l'educació i el treball i la no-discriminació per raons d'origen, de sexe o de riquesa). Dret a la propietat privada (però el govern podia expropiar béns d'utilitat pública). Vot a partir dels 23 anys i per primera vegada, les dones. També es declarava la laïcitat de l'Estat i es reconeixien el matrimoni civil i el divorci.

La Constitució va provocar profundes discrepàncies entre l'esquerra i la dreta, sobretot pel que fa a les qüestions religiosa i autonòmica. Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en president de la República.

EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

Religió

• La Constitució ja havia recollit la intenció del govern de secularitzar la societat espanyola (no-confessionalitat, llibertat de cultes i supressió del pressupost de culte i clero). Es va permetre el divorci i el matrimoni civil i es van secularitzar els cementiris.
• Es va prohibir la dedicació a l'ensenyament als ordes religiosos. Llei de congregacions (limitació de possessió de béns).
• Dissolució de la Companyia de Jesús i nacionalització dels seus béns.

Aquestes mesures anaren acompanyades de moviments anticlericals que cremaren convents i edificis religiosos.

Exèrcit

• Pretensió de crear un exèrcit professional i democràtic. Es van reduir els efectius militars, acabar amb la macrocefàlia, posar fi al fur especial dels militars, assegurar-ne l'obediència al poder civil i acabar amb la intervenció de l'exèrcit en la vida política.
• Llei de retir de l'oficialitat (tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República), suposava la jubilació de quasi la meitat dels oficials.
• Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa, clausura de les capitanies generals, desaparició dels tribunals d'honor, etc., l’exèrcit quedava sotmès al poder civil.
• Creació de la Guàrdia d'Assalt (força d'ordre públic fidel a la República).

Els africanistes (militars de l'exèrcit d'Àfrica molt intervencionistes en afers polítics) van veure les mesures com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit.

Agricultura

• Es volia posar fi al predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres.
• Primers decrets que van establir la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament, van fixar la jornada laboral de vuit hores al camp, els salaris mínims, etc.
• Llei de reforma agrària per modernitzar l'agricultura. Expropiació sense indemnització de les terres d'una part de la noblesa i amb indemnització les terres conreades deficientment i assignació als pagesos. L'aplicació de la llei va ser encomanada a l'Instituto de Reforma Agraria (IRA). Va fracassar per diverses raons i va originar un augment de la tensió social.

Estat

• Creació d'un govern autonòmic provisional a Catalunya (Generalitat) amb la finalitat d'elaborar un Estatut d'Autonomia (Estatut de Núria). La Constitució va oferir un marc legal, però establia retalls en relació al text que havien elaborat a Núria (1932). Govern i parlament propis amb competències en matèria econòmica, social, educativa i cultural i el català era reconegut com a llengua cooficial.
• Al País Basc els nacionalistes i carlins van aprovar un projecte d'estatut (Estatut d'Estella, 1931) que no va veure la llum per la seva incompatibilitat amb la constitució republicana. El 1936 es va aprovar un nou estatut, consensuat entre nacionalistes, republicans i socialistes.
• A Galícia, l'any 1936 es va sotmetre a plebiscit un projecte d'estatut que no va arribar mai a ser aprovat per l'esclat de la Guerra Civil.

Educació i Cultura

• Promoció d'una educació liberal i laica per a tota la població. Es van centrar sobretot en l'ensenyament primari amb l'adopció d'un model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta.
• Les missions pedagògiques apropaven la cultura a les zones rurals, ja que es considerava necessari millorar el nivell cultural de la població.

Treball

• Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva.
• Llei de jurats mixts.
• Creació d'assegurances socials, setmana laboral de 40 hores, augment de salaris, etc.

Problemes del Bienni Reformista

• Coincidència amb la depressió econòmica mundial i paralització de l'emigració cap a Amèrica, per tant agreujament dels problemes interns de l'economia espanyola: atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, etc. Enfonsament de la inversió privada per la baixada de la producció, encara que la demanda havia pujat per les pujades dels salaris. El govern va optar per disminuir la despesa pública i reduir el dèficit.
• La lentitud de les reformes va provocar que partits i sindicats aguditzessin els enfrontaments, sobretot CNT, UGT i Partit Comunista. Les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar augmentant progressivament seguides d'una forta repressió. Aquests fets van produir un enorme desgast del govern.
• Les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar les èlits econòmiques, socials i ideològiques i una bona part de les classes mitjanes que es varen reorganitzar al voltant dels partits conservadors tradicionals o de les noves organitzacions de caràcter feixista i autoritari per oposar-se al govern. El Partit Radical de Lerroux, la CEDA, Renovación Española, Falange i les JONS van aconseguir crear un clima de crispació i de malestar.

Aprofitant la situació el general Sanjurjo va protagonitzar un cop d'Estat per virar la República cap a la dreta, però va fracassar. L'any 1933 es va crear la Unió Militar Espanyola (UME) que va tenir una participació activa en el cop d'Estat del 1936.

EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935)

La tardor del 1933, Azaña va dimitir com a resultat de les dures actuacions del govern davant la insurrecció armada de Casas Viejas, on es va produir una matança de pagesos per la Guàrdia Civil. Niceto Alcalá Zamora va convocar eleccions. L'esquerra es va presentar desunida, en canvi la dreta es va presentar unida i organitzada. La victòria dels partits de centredreta va inaugurar dos anys de govern conservador, anomenat Bienni Negre.

El nou govern estava presidit per Alejandro Lerroux del Partit Radical que va frenar ràpidament el projecte reformista anterior, amb el suport de la CEDA de Gil Robles.

• Es va frenar la reforma agrària: devolució de terres a la noblesa, llibertat de contractació, etc.
• Enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya i amb els nacionalistes bascos.
• Es va aprovar un pressupost per al culte i el clero.
• Es va decretar una amnistia per als insurrectes sublevats juntament amb Sanjurjo.

Aquesta virada conservadora va provocar una radicalització del PSOE i la proliferació de vagues i conflictes. La CEDA va reclamar una acció més contundent i Lerroux els va atorgar tres carteres ministerials, sota amenaça de retirar el seu suport parlamentari, l'any 1934.

L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA com una deriva cap el feixisme, la qual cosa va provocar vagues i manifestacions i per tant la resposta contundent del govern. Els esdeveniments van assolir un relleu especialment greu a Astúries (minaires) i Catalunya (Lluís Companys, president de la Generalitat, va proclamar la República Catalana dintre de la República Federal espanyola); les dues rebel·lions van fracassar.

Conseqüències de la Revolució d'Octubre

• La CEDA va augmentar la seva influència en el govern.
• Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
• Es va anul·lar la Llei de contractes de conreu.
• Es van tornar les propietats als jesuïtes.
• Es va nomenar Gil Robles, ministre de guerra i Francisco Franco, cap de l'Estat Major. El president de la República seguia sent Niceto Alcalá Zamora.

La tardor de 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat per un seguit d'escàndols de corrupció. Aprofitant la situació, Gil Robles va intentar fer-se amb la presidència del govern, però Alcalá Zamora s'hi va negar i va convocar eleccions per al febrer de 1936.

El Triomf del Front Popular

Els partits d'esquerra (republicans, socialistes i comunistes) es van agrupar en el Front Popular per presentar-se a les eleccions. Programa comú: amnistia per als empresonats per les revolucions d'octubre, reintegració dels càrrecs als repressaliats i aplicació de la legislació reformista del primer bienni. Els partits de dreta (CEDA, monàrquics i tradicionalistes) van crear el Bloque Nacional, però no van ser capaços de crear un programa consensuat.

En les eleccions, el Front Popular va obtenir el 48 % dels vots. El nou govern va quedar format exclusivament pels republicans, mentre que els altres partits de la coalició es van comprometre a donar-los suport parlamentari.

Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Casares Quiroga, cap del govern. El nou govern va posar ràpidament en marxa el programa pactat:

• Es va decretar una amnistia i, a més, els obrers acomiadats per la revolució del 34 van tornar als seus llocs de feina.
• Es va restablir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el govern de la Generalitat. Al País Basc i Galícia s'iniciaren les negociacions per l'aprovació dels estatuts respectius.
• Es va reprendre el procés reformista de l'any 1933.
• Els partits d'esquerra i els sindicats es van llançar a la mobilització popular.

La dreta va rebre la nova situació amb un rebuig absolut i va iniciar accions violentes contra els líders d'esquerra que varen ser contestades de la mateixa manera. Es va anar creant un clima de violència que afavoria l'organització d'un cop d'Estat militar contra la República.

En els primers moments, la conspiració militar va tenir poca força i una mala organització fins que s'hi va posar al capdavant el general Mola. El pla consistia en organitzar un pronunciament militar simultani a totes les guarnicions possibles, donant un especial protagonisme a l'exèrcit d'Àfrica, comandat pel general Franco. El govern va enviar Franco a les Canàries i Mola a Navarra, però no els va destituir.

La conspiració militar comptava amb el suport dels grups de dreta, de la Itàlia feixista i de l'Alemanya nazi.

La sublevació va començar al Marroc el dia 17 de juliol, tres dies després de l'assassinat de Calvo Sotelo (dretes) i va ser l'inici d'una guerra civil que duraria tres anys.