La Segona República Espanyola: Transformacions i Conflictes

1. Per què la República la van portar unes eleccions municipals?: Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 convocades pel govern d'Aznar refutaven la monarquia. Malgrat que en la majoria dels municipis rurals s'hi van imposar les candidatures monàrquiques, en les capitals va triomfar la conjunció republicano-socialista. El 14 d'abril, Alfons XIII va decidir renunciar al tron i abandonar Espanya; per tant, es va establir un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, de caire republicà. Aquest govern va imposar unes mesures d'urgència, com la concessió d'una amnistia general per als presos polítics, la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals. El 28 de juny es van celebrar les eleccions a les Corts Constituents, les quals va guanyar el conjunt republicano-socialista. Tot i que no va aconseguir una majoria per a governar en solitari, és de destacar que la primera tasca de les noves Corts era elaborar una nova Constitució de caire republicà.

2. El nou règim republicà:

La Constitució del 1931:

La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista, establia el principi de sobirania popular. La forma de govern republicana consistia en unes Corts de tipus unicameral i una divisió de poders. El poder legislatiu residia en el Parlament, amb un predomini clar davant del Govern i el cap de l'Estat. El president de la República tenia poques atribucions i exercia el mandat durant sis anys. Es reconeixien drets i llibertats com la igualtat davant la llei, l'educació primària obligatòria, la no discriminació per raó d'origen, la igualtat de sexe i el dret a la feina. S'establia el vot des dels 23 anys i es concedia el vot a les dones; s'afirmava la laïcitat de l'Estat i s'hi reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

El sistema de partits i sindicats:

A l'esquerra es trobaven els partits republicans partidaris de fer grans reformes, i els partits més representatius d'aquesta esquerra eren el PSOE, UGT, POUM i CNT. El partit més representatiu de centredreta era el Partido Republicano Radical, i a la dreta es trobava CEDA, de caire religiós. Finalment, el partit feixista més conegut va ser la Falange Española, fundat per Primo de Rivera.

3. Com va canviar la vida de les dones durant la Segona República?: Totes les mesures igualitàries van fer que es donés un impuls a la creació d'escoles, i gràcies a l'accés de les xiques a l'educació es va aconseguir reduir l'analfabetisme femení d'un 60% a un 37%. No obstant això, durant la Segona República es mantenia la mentalitat tradicional i encara hi hagueren discriminacions; això es feia visible en l'educació, al separar el sexe masculí i femení a les aules, i també que en les assignatures de labor de la llar només les fèiem les xiques.

4. El bienni reformista (1931-1933): Aquest bienni va ser un bienni d’esquerres, impulsat pel govern de Manuel Azaña, i es basava en l’aliança entre la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista. L’arribada d’aquesta República va suposar per als treballadors una nova legislació sociolaboral impulsada per Largo Caballero. Aquesta es va concretar en quatre lleis per a millorar la situació dels treballadors rurals i del món urbà. A part d’aquestes mesures, la Llei de Reforma Agrària del 1932 va ser el projecte més gran amb l’objectiu de crear una classe mitjana rural. Aquesta llei permetia fer l’expropiació sense haver d’indemnitzar les terres, mentre que les que estaven cultivades deficientment, les arrendades sistemàticament o les que, podent ser regades, no ho eren, es podien expropiar indemnitzant els propietaris. D’aquesta reforma s’en va encarregar l’IRA, la qual disposava d’un pressupost que no li va ser suficient per a portar a terme aquesta llei i que finalment ha estat una decepció.

En quant a l', la República va limitar la influència de l’Església i va secularitzar la societat. La Constitució va estipular la no confesionalitat de l’estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero, i també es va permetre el divorci i el matrimoni civil. A més, la Llei de Congregacions va limitar la possessió de béns als ordres religiosos i va preveure la possibilitat de dissoldre’ls en el cas de perill per a l’estat. Aquestes mesures laicistes van provocar una forta polèmica en un país de població catòlica.

En quant a la reforma militar, la República va voler implantar una reforma que pretenia assegurar l’obediència de l’exèrcit al poder civil i, alhora, modernitzar la seva estructura i organització. Amb aquesta finalitat, es va promulgar la Llei de Retir de l’Oficialitat; aquesta reforma va ser rebuda com una agressió a la tradició militar i, a l’any i tres mesos, alguns militars, amb el general Sanjurjo al capdavant, es van revoltar a Sevilla i van propiciar un cop d’estat. Per això es va crear la Guàrdia d’Assalt, una força fidel a la República.

En quant a l’ensenyament i la cultura, es pot dir que la República va emprendre un pla amb l’objectiu de fer milers d’escoles unificades, per fer un ensenyament públic i gratuït, amb un sistema d’educació laic, amb la coeducació i suprimint la separació d’alumnes a les aules per raó de sexe. En aquest sistema, els professors eren els que havien de fer conèixer els ideals als alumnes. Totes aquestes mesures van provocar una forta reacció entre els sectors polítics i socials més conservadors i van donar peu al que van anomenar la “guerra escolar”.

EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936): En les eleccions del 1933, l’eixida va ser la formació d’un govern, amb el suport dels radicals i d’alguns partits petits de centre, que va iniciar una política revisionista de les reformes del primer bienni sota la supervisió de la dretana CEDA, a canvi que aquesta donés suport al Govern. Aquest nou govern va començar frenant la reforma agrària del primer bienni; també va intentar derogar la reforma religiosa aprovant un pressupost de culte i clero i establint negociacions per a signar un concordat amb la Santa Seu. Pel que fa a l’exèrcit, es va aprovar una amnistia per als revoltats de la sanjurjada, es va reduir el pressupost de l’educació. Aquest gir conservador i l’obstrucció de les reformes anteriors van tenir com a conseqüència una radicalització del PSOE i de la UGT, i pel juny del 1934 els socialistes van declarar una vaga general, però aquesta revolta va ser detinguda. L’endemà d’haver-se format nou govern, per iniciativa de la UGT i amb una escassa participació de la CNT, es van produir vagues i manifestacions en algunes ciutats, però aquests moviments no van estar ben organitzats i van fracassar, i el govern va decretar l’estat de guerra per aquest motiu.

EL FRONT POPULAR (1936): Les esquerres van decidir acudir a les eleccions formant una gran coalició que incloïa els republicans reformistes, el PSOE i els comunistes, i es va anomenar Front Popular. Aquesta defensava idees progressistes semblants a les del primer bienni. Per altra banda, en els partits de dreta van formar diverses coalicions constituïdes per la CEDA, els monàrquics i els tradicionalistes, que es va anomenar Bloc Nacional. Les eleccions representaven l’oportunitat de poder governar i implantar un règim catòlic, centralista, corporatiu i autoritari. En les eleccions, el Front Popular va resultar guanyador; aquest partit va quedar integrat només per republicans, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Casares Quiroga, cap de Govern. Aquest partit va prendre totes les mesures que prometia abans de les eleccions, i això va fer que la situació política i social arribés a ser molt tensa i conflictiva. En torn a això, la Falange Española i altres grups d’extrema dreta van formar patrulles armades que van iniciar accions violentes contra líders d’esquerres. Part de les dretes pensaven en el cop d’estat, i el cop militar va començar a produir-se inclús abans que el Front Popular guanyés les eleccions, i aquest va ser liderat per Sanjurjo, una altra vegada, refugiat a Portugal, i organitzat pel general Mola. Però l’assassinat el 13 de juliol de 1936 del líder dels monàrquics a mans de policies va accelerar l’insurrecció militar que va començar a Marroc el 17 de juliol i va donar origen a una guerra civil de tres anys.

La guerra civil. Entre el 18 de juliol de 1936 i l'1 d'abril de 1939 va tenir lloc la guerra civil entre espanyols enfrontats en dos bàndols, qualificats com blaus, nacionals o feixistes, contra vermells, antiespanyols o comunistes. El triomf va ser per als revoltats.

Revolta militar: després de la revolta a Melilla, les tropes de la Legió van dominar ràpidament la situació al Marroc. Franco s'autonombro cap de les tropes d'Àfrica i va decretar l'estat de guerra a Canàries i el Marroc. Franco es va traslladar des de Canàries a Tetuán, per fer-se càrrec de les tropes d'Àfrica, mentre a diferents ciutats de la Península els militars intentaven fer-se amb el poder.

Configuració dels bàndols: les forces polítiques, econòmiques i socials es van haver de posicionar a favor d'un dels bàndols. La indecisió del Govern va dificultar l'organització dels seus suports i va afavorir l'actuació dels revoltats.

Govern: el president de Govern, Quiroga, va decretar el cessament dels revoltats i la dissolució dels cossos militars que els recolzessin o estiguessin sota el seu comandament, el que va provocar que la República quedés amb un exèrcit molt reduït. No va voler lliurar armes al poble. Desbordat pels esdeveniments, va dimitir. Azaña va nomenar president de Govern a Giral. Va decidir lliurar armes a les organitzacions proletàries.

Exèrcit: en l'exèrcit de Terra, la majoria dels generals van ser fidels a la República, mentre que els oficials intermedis van recolzar l'alçament. A la Marina, els mariners es van amotinar contra els partidaris dels colpistes i es van fer amb el control de gran part dels vaixells. L'Aviació va ser fidel a la República. La Guàrdia Civil va donar suport als rebels, però la Guàrdia d'Assalt va donar suport a la República.

Poble: les masses conservadores i catòliques i els petits i mitjans propietaris agrícoles estaven a favor dels revoltats, mentre que les masses obreres urbanes de les ciutats industrials, els treballadors del sud, i la petita burgesia urbana estaven en contra.

Església: l'església va cooperar i va recolzar l'alçament.

Traços generals: Espanya va quedar dividida en dos bàndols irreconciliables. Els revoltats van controlar zones agràries de petits propietaris. Sota l'autoritat de la República van romandre zones industrials i mineres i gran part de les zones d'agricultura latifundista.

El conflicte espanyol pot ser considerat com: una guerra ideològica presentada com una guerra entre el feixisme i la democràcia, una guerra que va implicar tota la població, una guerra que presenta trets de combat social i de lluita de classes, una guerra que militarment barreja formes de combat arcaïques amb altres de noves.

Intervenció estrangera: el conflicte espanyol va originar implicacions internacionals immediates. Les circumstàncies internacionals van afavorir els revoltats i van perjudicar la República. Per evitar que la guerra espanyola es convertís en un conflicte internacional, es va crear el Comitè de No Intervenció. No obstant això, Itàlia i Alemanya no van complir el que s'havia pactat.

Ajudes al bàndol nacional: les potències feixistes (Alemanya, Itàlia i Portugal) van intervenir donant suport als revoltats. Van enviar tropes de voluntaris i militars, armament bèl·lic i queviures.

Ajudes al bàndol republicà: França va aportar ajuda de caràcter particular, la Gran Bretanya va ser la màxima defensora que es complissin els acords del Comitè de No Intervenció. Mèxic va enviar armes. La Unió Soviètica va enviar armes, queviures i especialistes, i va acollir nens desemparats.

Brigades Internacionals: les organitzacions obreres i sindicals van enviar ajudes de tot tipus i molts homes i dones van arribar a Espanya per combatre a favor de la República, formant les Brigades Internacionals. El nombre total de voluntaris oscil·la entre els 40.000 i 60.000 al llarg de la guerra, tot i que no van superar els 18.000 al mateix temps. La pressió internacional i el desgast de la guerra van forçar la retirada d'aquests voluntaris.

Operacions militars i evolució de la guerra: en el desenvolupament de la guerra es distingeixen diverses fases determinades per les accions estratègiques del bàndol nacional:

Guerra de columnes: en el bàndol republicà es van organitzar diverses columnes formades per milicians que van partir cap a les zones dominades pels rebels. Els milicians no aconseguien derrotar els rebels a causa de l'escàs armament disponible i la falta de preparació. En el bàndol revoltat es va mantenir l'estratègia inicial de prendre Madrid. La seva major preparació i armament els va permetre avançar ràpidament.

Lluita per Madrid: per als revoltats, la conquesta de Madrid era l'objectiu clau que permetria un ràpid control del poder a Espanya. La ciutat va ser voltada i el Govern es va traslladar a València. No van aconseguir dominar la capital. Les tropes i milícies republicanes van resistir els atacs i van realitzar diverses contraofensives.

Campanya del nord i contraofensives republicanes: Franco va decidir concentrar tots els seus esforços en la conquesta del nord republicà. Després de duríssims combats, les seves tropes van aconseguir controlar Bilbao, Santander i Astúries. Les tropes republicanes van respondre amb atacs als fronts de Madrid i Aragó.

Grans ofensives republicanes: les forces republicanes van desenvolupar dues importants ofensives per frenar l'avanç de les tropes de Franco cap a la Mediterrània. Destaquen la de Terol, amb victòria republicana, i la Batalla de l'Ebre, amb el triomf del bàndol nacional.

Caiguda de Catalunya i fi de la guerra: després de la victòria de l'Ebre, l'exèrcit de Franco va desencadenar una forta ofensiva sobre Catalunya que els va permetre prendre Barcelona. Al febrer de 1939, el Govern de Franco va ser reconegut oficialment. A la zona republicana van sorgir forts enfrontaments en buscar una solució: uns pretenien negociar i altres resistir a qualsevol preu, esperant l'inici d'un conflicte a Europa. El coronel Casado va donar un cop d'Estat que va acabar amb el govern de Negrín. Al març, les tropes de Franco van entrar a Madrid... El nombre de morts ronda els 600.000, als quals cal afegir els ferits i mutilats. Les destruccions i danys materials van ser molt quantiosos. Milers d'espanyols van marxar a l'exili i a Espanya es va instaurar un règim dictatorial que duraria gairebé quaranta anys.

La repressió: els dos bàndols pretenien eliminar el contrari. En aquest context s'inclouen els actes de violència, repressió i terror. A la zona republicana, les masses i milícies populars van desenvolupar una dura persecució de militars, eclesiàstics, polítics i intel·lectuals de dretes, empresaris i terratinents. Molts van ser detinguts i empresonats a les txeques, i molts van ser executats sense judici. Es van crear els Tribunals Populars per evitar els abusos. No obstant això, les execucions incontrolades van continuar. A la zona nacional, els militars van iniciar una repressió sistemàtica i violenta de totes les forces opositores, amb la finalitat de crear un clima de terror. Els primers a patir les conseqüències van ser les autoritats civils i militars que van romandre fidels al Govern republicà. Després de la finalització de la guerra, els afusellaments van continuar i molts dels detinguts van ser condemnats a treballs forçats durant anys.

La Guerra Civil Espanyola va ser un esdeveniment bèl·lic nacional que, en participar els factors ideològics, polítics i econòmics que convulsionaven la resta d'Europa en els anys trenta, va transcendir les fronteres d'Espanya i va atreure la intervenció de països estrangers que van aprofitar el conflicte per convertir el país en un camp d'experimentació bèl·lica, en els llindars de la Segona Guerra Mundial. En l'àmbit intern, les fortes tensions socials derivades de l'endarreriment econòmic del país i de la desigual distribució de la riquesa havien generat un clima d'insatisfacció de part del poble cap als seus governants, els quals, a més d'haver-se mostrat incapaços d'avançar en la modernització del país i elevar el nivell de vida dels seus habitants, ni tan sols havien pogut aconseguir l'estabilitat necessària per avançar sense sobresalts en l'evolució de la vida política. Així, les profundes divergències polítiques es van sumar al descontentament social i van crear una situació explosiva que va desembocar en l'esclat d'una terrible guerra civil que va dividir i va devastar Espanya.

La dècada dels anys trenta, que coincideix amb l'establiment de la República a Espanya, va ser un període caracteritzat per una crisi general a tota Europa, política, social i econòmica. Espanya adoptà un model democràtic similar al francès o al britànic (frente a altres models com la reacció feixista a Alemanya o Itàlia, o la via revolucionària comunista de la URSS). Amb la llegada de la República, es va intentar fer front als problemes no solucionats per la Restauració o heretats d'ella. La societat espanyola, però, va ser incapaç de resoldre tots els seus conflictes, heretats del segle XIX i relacionats amb l'arribada de la modernitat (la reforma agrària, l'aparició del proletariat i les seves condicions laborals, els nacionalismes, la laïcitat de l'Estat, el problema de l'educació, el paper de l'exèrcit, etc.) per a un sector de la població, qualsevol intent reformista era considerat un greu intent revolucionari que posava en perill el país. Per a altres, les reformes eren sempre massa lentes. Enmig d'aquests extrems, la crisi de poder que arrossegava aquesta Segona República va acabar en una guerra civil entre el 17/18 de juliol de 1936 fins al 1 d'abril de 1939.