La Segona República: Reformes i Canvis (1931-1933)
La reforma religiosa
Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la Constitució, que va estipular la no-confessionalitat de l'Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clergat. També van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil.
El govern va prohibir que les congregacions religioses es dediquessin a l'ensenyament, i el procés es va completar amb la Llei de Congregacions (1933). Els sectors catòlics van veure la nova llei com una agressió. El ressorgiment d'avalots populars anticlericals va provocar incendis a edificis religiosos, i la jerarquia eclesiàstica va manifestar-se en contra de la República.
Modernització de l'exèrcit
El govern republicà volia renovar l'exèrcit, i Manuel Azaña va dur-la a terme. Pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Per aconseguir-ho, va haver de:
- Reunir els efectius de l'exèrcit.
- Posar fi a la macrocefàlia.
- Assegurar el sotmetiment al poder civil.
- Prohibir la tradicional intervenció a la vida política.
Amb aquesta finalitat, va promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat (1931), que establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República. Després, es va crear la Guàrdia Civil d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República. Amb això es va aconseguir disminuir les despeses de l'exèrcit, però la reducció de pressupost va evitar la modernització del material.
Reforma agrària
Es va voler posar fi al predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Es van decretar una sèrie de mesures que protegien els pagesos sense terra i els arrendataris. Es va establir:
- La prohibició de rescindir els contractes d'arrendament.
- La jornada laboral de 8 hores al camp.
- Salaris mínims.
- L'obligació dels propietaris de conrear les terres aptes.
La veritable reforma, però, va ser la Llei de Reforma Agrària (1932). El seu objectiu era modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. La llei permetia l'expropiació sense indemnització de les terres d'una part de la noblesa, mentre que les arrendades sistemàticament es podien expropiar indemnitzant els propietaris. La llei va ser dirigida per l'Institut de Reforma Agrària (IRA).
La llei no va tenir un gran efecte, ja que no es van expropiar tantes terres com s'havia previst. A més, la llei era molt complexa, i la lentitud i les dificultats burocràtiques en van dificultar l'aplicació. La llei va originar tensió social: els grans propietaris hi estaven en contra i van donar suport als grups d'extrema dreta per fer caure el règim republicà.
Reforma de l'Estat centralista
El govern republicà volia crear un Estat que permetés a les regions històriques accedir a l'autonomia. La Constitució del 1931 va oferir un marc jurídic per concedir institucions pròpies i un estatut d'autonomia. Catalunya va ser la primera a iniciar-ho, creant la Generalitat de Catalunya (abril 1931) i aprovant l'Estatut d'Autonomia (1932).
Obra educativa i cultural
L'objectiu era promoure una educació laica i liberal, i garantir el dret a l'educació per part de l'Estat. Es va intentar posar fi a l'ensenyament religiós i es va adoptar un model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. El pressupost d'educació es va augmentar un 50%, i es van crear 10.000 escoles i 7.000 places per a mestres.
A més, els republicans volien millorar el nivell cultural i fer que la cultura fos un dret per a tothom. Amb el suport d'intel·lectuals i artistes, es van dur a terme campanyes culturals destinades als sectors humils. Les Missions Pedagògiques, formades per grups ambulants i professors, portaven biblioteques, teatre, etc. a zones rurals. Un dels grups teatrals més importants era La Barraca, de Federico García Lorca.
Reformes laborals
Francisco Largo Caballero, com a Ministre de Treball, va voler millorar les condicions laborals. Es van aprovar:
- La Llei de Contractes de Treball.
- La Llei de Jurats Mixtos.
- 7 dies de vacances pagades cada any.
Es va estimular l'augment de salaris i la creació d'assegurances socials, a més d'establir la setmana laboral de 40 hores. Les mesures van ser ben rebudes pels treballadors, però van irritar les organitzacions patronals, que van intentar impedir-ne la promulgació i van aconseguir frenar alguns projectes.