La Segona República: Reformes, Estatuts i el 1934

Les reformes del primer bienni i la Generalitat

Durant el primer bienni de la Segona República Espanyola (1931-1933), es van dur a terme reformes rellevants tant a escala estatal com a la Generalitat de Catalunya.

Reformes a escala estatal (Govern central)

• Reforma agrària: Llei per redistribuir la terra, expropiar latifundis i millorar les condicions dels pagesos.
• Reforma educativa: Implantació de l'educació laica, gratuïta i universal, eliminant la influència de l'Església.
• Reformes laborals: Regulació de la jornada laboral, descans setmanal i legalització dels sindicats.

Reformes a la Generalitat de Catalunya

• Estatut d'Autonomia (1932): Va atorgar autogovern en cultura, educació, administració i economia.
• Promoció cultural: Foment del català en l'ensenyament, la literatura, el teatre i la música.
• Modernització rural: Impuls de l'agricultura, infraestructures i serveis bàsics.

Diferències entre l'Estatut de Núria i el de 1932

L'Estatut de Núria (1931), impulsat per Francesc Macià i Lluís Companys, va ser una proposta política i simbòlica de desig d'autogovern. En canvi, l'Estatut de 1932 va ser la llei aprovada per les Corts republicanes i ratificada per referèndum.

• Naturalesa: El de Núria era una declaració d'intencions; el de 1932 tenia base legal i constitucional.
• Contingut: El de 1932 era exhaustiu, regulant l'organització política, fiscal i judicial.
• Llengua: L'Estatut de 1932 va establir mecanismes concrets per a la protecció i oficialitat del català.

Eleccions de 1933 i la victòria de les dretes

Les eleccions de 1933 es van convocar per la inestabilitat política i la pèrdua de suport del govern d'esquerres d'Azaña, agreujada per la crisi econòmica de 1929.

Per què van guanyar les dretes?

• Descontentament social: Rebuig de sectors conservadors a les reformes laborals i agràries.
• Estratègia de la CEDA: Campanya centrada en l'ordre, la religió i l'oposició al comunisme.
• Aliances electorals: La CEDA es va aliar amb forces com Renovació Espanyola i la Lliga Catalana.

El govern d'Alejandro Lerroux

El govern de Lerroux va intentar mantenir l'estabilitat en un context de forta polarització. Les seves accions principals van ser:

• Gestió de la crisi: Plans d'obres públiques per combatre l'atur.
• Política social: Reformes laborals limitades que no van satisfer el moviment obrer.
• Conflicte amb Catalunya: Les tensions sobre l'autonomia van derivar en els Fets d'Octubre de 1934.

Els Fets d'Octubre de 1934

Els Fets d'Octubre van ser un punt d'inflexió en la Segona República, marcats per la revolta contra l'entrada de la dreta al govern central.

• El detonant: La negativa del govern central a acceptar les demandes autonomistes i la polarització política.
• La proclamació: El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català.
• Conseqüències: El govern central va reprimir la revolta amb l'exèrcit, detenint els líders catalans i intensificant la inestabilitat que conduiria a la Guerra Civil.