La Primera República i la Transformació d'Espanya al XIX
La Primera República Espanyola (1873-1874)
La Primera República es va iniciar amb la renúncia d'Amadeu de Savoia. Les eleccions van aprovar el nou règim i el primer president va ser Estanislau Figueras, mentre els monàrquics es reorganitzaven per al retorn dels Borbons. El període va patir un aïllament internacional (només reconegut pels EUA i Suïssa) i un fort desig de canvi social, com el repartiment de terres. El moviment popular va ser controlat mitjançant la supressió de juntes i la repressió.
Després de la renúncia de Figueras i unes eleccions amb un 60% d'abstenció, Francesc Pi i Margall va proclamar la República Democràtica Federal. Es van proposar reformes com la supressió de l'impost de consum i de les quintes, però la manca de recursos i la desorganització de l'exèrcit van provocar la seva dimissió. La Constitució Federal, que establia llibertats i la separació de poders, no va arribar a ser aprovada.
Conflictes Armats i el Cantonalisme
El règim va fer front a diversos conflictes: la Insurrecció Carlina (de Catalunya al País Basc), la Guerra a Cuba (on es buscava una solució monàrquica per mantenir Cuba i Puerto Rico espanyoles) i el Cantonalisme. Aquest darrer moviment, amb aspiracions autonomistes i republicanes federals, no seguia l'internacionalisme i va provocar revoltes en diversos cantons que van requerir acció militar.
El Gir Conservador i la Restauració
Després de la dimissió de Pi i Margall, Emilio Castelar va moure el govern cap a la dreta, prioritzant l'autoritat i la força. En no obtenir la majoria, es va plantejar un govern autoritari, però una moció de censura contra Castelar va desencadenar el cop d'estat de Manuel Pavía amb la Guàrdia Civil, que no va trobar resistència. El General Serrano (amb unionistes i progressistes) va instaurar una república conservadora fins que el pronunciament militar d'Arsenio Martínez Campos a Sagunt va facilitar el retorn d'Alfons XII, sota la direcció política de Cánovas del Castillo.
Transformació de l'Agricultura i Desamortitzacions
La consolidació de la propietat privada va ser impulsada pels governs liberals progressistes mitjançant la Llei de l'Oferta i la Demanda pròpia del capitalisme. Les desamortitzacions van suposar el lliurament de terres a través de la compra per part de la noblesa i la burgesia:
- Mendizábal: Venda de béns del clero per guanyar la guerra carlina, reduir el deute públic i demanar préstecs a la burgesia, cercant un Estat lliure i individualista. Va fomentar el latifundisme a Andalusia, Extremadura i la Manxa.
- Pascual Madoz: Llei de desamortització general per finançar la industrialització i l'expansió del ferrocarril.
Tot i que va augmentar la terra cultivada i la productivitat, no hi va haver una reforma agrària real. Els diners van anar a l'Estat i es va crear un proletariat agrícola de jornalers amb condicions dures. Va mancar la inversió tecnològica i la reinversió en el camp, sumat a la insuficiència de transports.
Evolució Demogràfica al Segle XIX
Es va produir un augment de la població, tot i que menor que a la resta d'Europa. Es mantenia una alta natalitat i mortalitat, amb una baixa esperança de vida (35 anys) a causa de la malalimentació, les epidèmies, la manca de medicines i les Guerres Carlines. L'emigració va créixer cap a les ciutats (urbanització) i cap a l'estranger (Amèrica Llatina i el nord d'Àfrica). La població urbana va créixer especialment a Madrid i Barcelona, consolidant-se com a centres polítics i industrials.
El Desenvolupament del Ferrocarril
El ferrocarril va ser clau per a la comunicació i el transport interior, baixant preus i creant un mercat nacional. Es va triar una via més ampla que a Europa. Les fites principals van ser:
- 1837: Primer ferrocarril a Cuba.
- 1848: Línia Barcelona-Mataró.
- 1851: Línia Madrid-Aranjuez.
- Línia de llarg recorregut: Madrid-Albacete.
La Llei General de Ferrocarrils de 1855 (progressista) va modernitzar el sector amb subvencions i Societats Anònimes, atraient capital privat i estranger (França). Es va permetre l'entrada de màquines i rails sense aranzels per cercar rendibilitat immediata. Es va dissenyar una xarxa ferroviària radial, però entre 1865 i 1868 l'expansió es va frenar per la fallida de diverses empreses.