Republicanisme, carlisme i socialisme a la Restauració espanyola
El republicanisme a la Restauració
El republicanisme va patir repressió al principi de la Restauració. Malgrat les divisions internes, compartien quatre punts bàsics:
- La república com a forma d’Estat.
- Reformes per afavorir els grups socials més necessitats.
- Progrés científic i educatiu.
- Separació de l’Església i l’Estat.
Partits republicans i acció política
Els diferents partits republicans: el més nombrós i que tenia més força era el Partit Republicà Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall; a Catalunya tenia un alt nivell d’implantació. Va patir divisions internes, com la protagonitzada per Valentí Almirall, que va crear el partit catalanista. El republicanisme es va caracteritzar pel retraïment electoral i pels intents insurreccionals. Van formar coalicions per obtenir diputats a les Corts i van crear casinos i diaris per introduir-se en la societat civil.
Les reformes liberals van facilitar l’elaboració de candidatures conjuntes: Unió Republicana, que agrupava federals, republicans unitaris i progressistes. A les eleccions del 1893 van aconseguir èxits electorals a les grans ciutats per primer cop.
Carlisme durant la Restauració
El carlisme va ser derrotat el 1876. L’aparició del nacionalisme basc i català va reduir encara més les bases socials del carlisme. L’aliança entre l’Església i el règim de la Restauració va deixar el carlisme sense suports; el clergat es va allunyar del carlisme i es va mostrar partidari de la integració dels catòlics en el sistema canovista. A partir del 1890, el carlisme va ser reconstruït per convertir-se en un partit de masses i organitzat en assemblees locals. Sota el nom de Comunió Tradicionalista, el carlisme va esdevenir un grup actiu d’oposició al sistema de la Restauració.
El socialisme i els sindicats
L’arribada dels liberals va comportar una permissivitat governamental que es va complementar amb la Llei d'associacionisme, que legalitzava les associacions obreres. Això va afavorir els moviments socialistes, liderats per Pablo Iglesias i vinculats al PSOE. El 1886 es publica el setmanari El Socialista, que va ser el vincle d’unió entre les agrupacions socialistes.
El 1888 es va formar a Barcelona el primer sindicat socialista, la Unió General de Treballadors (UGT). El creixement del socialisme va ser molt lent. El socialisme era popular a Madrid, Astúries i el País Basc; a Catalunya tenia pocs adeptes: només hi havia onze agrupacions socialistes.