Republicans, socialistes i carlins a la Restauració: partits i conflictes
Republicans
En la primera etapa de la Restauració, els republicans estaven molt dividits. Però, en la segona etapa, hi ha un intent d'unió de totes aquelles forces republicanes.
Aquests intents d'unificació s'anomenen Unió Republicana (liderada per Nicolás Salmerón). També hi va haver un intent d'unificació amb els socialistes → Unió Republican‑Socialista.
Els republicans van ser la força política de l'oposició més important.
A diferència dels republicans, els partits dinàstics en la segona etapa de la Restauració estaven fragmentats (diferents líders i moviments dins).
Amb els republicans reapareix Alejandro Lerroux. Ell va fundar el Partit Republicà Radical el 1908. En aquest partit feia discursos molt anticatalanistes.
A partir de la Setmana Tràgica, Lerroux desapareix. El tornem a veure a Madrid quan assumeix la presidència de la candidatura, molt més conservador.
En el republicanisme es va crear el Partit Reformista, fundat per Melquíades Álvarez. A partir d'aquest moviment, a València va passar una mica com el lerrouxisme → blanquisme.
Socialistes
Durant la primera etapa els socialistes estaven organitzats per un partit (PSOE) i un sindicat (UGT).
La Revolució russa va influir molt en el corrent socialista. A partir d'aquesta revolució hi ha una divisió entre socialistes i comunistes.
Aquests defensaven l'acció política i les aliances electorals. També veien bé sumar-se amb els republicans.
- Això va portar a la Conjunció republicana‑socialista
El fundador del PSOE va ser Pablo Iglesias. A partir del PSOE va sorgir el PCE (Partit Comunista d'Espanya).
Tots dos volien arribar a una societat igualitària, però el PSOE volia fer-ho mitjançant les eleccions. El PCE volia fer-ho a partir de revolucions, igual que a Rússia.
Carlins
El 1909 va morir Carles VII i es va proclamar rei el seu fill → Jaume III de Borbó. Ell estava a Àustria donant instruccions als carlins que el seguien → jaumistes.
En la Primera Guerra Mundial els germanòfils eren Alemanya i Àustria. Els aliadòfils eren Anglaterra, França, Rússia i EUA.
A Espanya, Jaume de Borbó (aliadòfil) va fer un manifest dient que no acceptaria tots aquells que fossin partidaris dels germanòfils → això va provocar una divisió.
Al final de la Restauració, però, es tornen a ajuntar tots els carlins.