Respiració en peixos, amfibis, ocells i vertebrats: Funcionament i adaptacions

Utilitzen les brànquies. Aquests no respiren aire, accepta els peixos pulmonats, sinó

que respiren aigua. Aquests agafen aigua per la boca i es queden l’oxigen de l’aigua i

llavors les brànquies expulsen el CO2. La sang a les brànquies circula contra corrent, és

a dir del cos cap a la boca. Així la fricció de les dues corrents és molt més eficient.

Reben molt més oxigen a la sang.

En els amfibis actuen dos sistemes, és a dir es fa l’intercanvi de gasos mitjançant els

pulmons i mitjançant la pell per difusió. La pell està repleta de capil·lars que

distribueixen l’oxigen cap a dins i treuen el CO2 cap a fora.

En el cas de les larves dels amfibis només tenen respiració per brànquies. I els amfibis

adults, a part de les dues mencionades, tenen la respiració bucofaringe, aquest sistema

consta de boca i faringe, aquest aire agafat una part s’agafa per l’absorció des de la

faringe.

Per tant podem dir que els amfibis tenen 4 tipus de respiració:

- Brànquies (en larves).

- Pulmons.

- Capil·lar per l’epidermis.

- Bucofaringea.

El seu metabolisme funciona a uns 42 graus. Aquests tenen

sacs aeris, bosses que s’omplen d’aire que serveixen per la

respiració i per no tenir tan pes damunt d’ells. Aquests sacs

emmagatzemen aire abans dels pulmons. A través dels sacs

aeris i els pulmons sempre reben oxigen, tant a la inspiració

com a l’expiració de l’aire.

- Sistema circulatori simple: seria el dels peixos.

- Sistema circulatori doble: aquest el tenen els tetràpodes. És un sistema tancat

ja que la sang no surt mai dels capil·lars.

Els amfibis presenten un cor incompartimentat, és a dir és un sistema obert.

Hi ha vertebrats de sang freda i de sang calenta.

- Endoterms: serien els de sang calenta, ells controlen la temperatura corporal.

- Ectoterms: serien els de sang freda, la seva temperatura depèn de l’exterior.

La dispersió de la calor depèn de la mida dels individus. Els animals més petits perden

calor més ràpid perquè l’interior del cos està més a prop de l’exterior. Quan la relació superfície/volum és més petita, menys pèrdua de calor hi ha.

En els peixos, la temperatura de l’aigua sempre els influeix. En els peixos que viuen a grans profunditats el que fan és pujar a temperatures d’aigua més altes i així activar el seu metabolisme. En quant als peixos que viuen a 1000m el que fan és estar quiets i esperar que la presa vingui.

Els animals que viuen en llocs extrems, per exemple peixos a l’Àrtic o granotes a Alaska, el que fan és protegir els seus teixits interns a través d’una augment de soluts en sang i el que fan és baixar el punt de congelació de la sang i així poder viure en ambients molt freds.

Heteroterms: aquest són algunes espècies de peixos, tonyina i tauró, que són

ectoterms però que en alguns casos poden ser de sang calenta.

En la tonyina hi ha una zona de musculatura vermella que toca l’espinada i això fa que

mantinguin el calor. En aquesta musculatura vermella és aeròbic, i en la musculatura

blanca és anaeròbica.

En els taurons tenen un altre mètode, aquests tenen un sistema circulatori molt

complex, és a dir les venes i les artèries es troben super enganxades i fa que així pugui

recuperar l’ambient calent de les venes quan les artèries i puja la sang.

En mamífers de zones àrtiques tenen molt pèl. Realitzen canvis de pelatge en quant a

l’estiu i a l’hivern. Pels ocells passa igual amb les plomes. A l’hivern tenen unes plomes

més denses que a l’estiu i que els ocells de zones més tropicals.

Quan els peus dels llops o dels gavians toquen el gel, el que fan és el sistema de

circulació contra corrent en els vasos sanguinis.

Els colibrís i els ratpenats reposen quan no poden alimentar-se per no perdre energia,

ja que el seu metabolisme va molt ràpid i cremen l’aliment molt ràpid també. Aquests

dos grups el que fan quan dormen és baixar la temperatura corporal per no gastar

energia corporal. Un colibrí a la nit pot baixar de 40 a 20 graus.

- Torpor: implica una baixada de temperatura, un repòs sense gastar d’energia.

- Hibernació: abans de començar l’hibernació comencen agafar sons, llavors

torpors ja que baixen la temperatura i finalment hibernen i baixen la seva

temperatura corporal a 3 graus. Aquesta són, aquesta hibernació és desperten

un dia en concret, menjen, excreten, tornen a 37 graus i llavors tornen a

hibernar. Poden tardar un dia, 24h a despertar-se i tornar a la temperatura del

seu cos.

Sistemes de regulació de la temperatura en persones, per exemple, és suar, en altres

animals també i això porta a que ens refrigerem quan fa molta calor. En els gossos ho

fan treient la llengua.

Animals que viuen a zones molt càlides, per exemple el desert, tenen la orina molt

concentrada per no perdre tanta aigua.