Restabliment de l'Absolutisme a Espanya amb Ferran VII (1814-1820)

Restabliment de l'Absolutisme (1814-1820)

Un cop derrotat Napoleó, a Espanya es plantejava el problema de la integració de Ferran VII en el nou ordre constitucional nascut a les Corts de Cadis. El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, després del Tractat de Valençay, en el marc d’una monarquia constitucional. Aquest fet feia desconfiar els liberals que acceptés el nou ordre. Així, els diputats van disposar que Ferran VII viatgés directament a Madrid per jurar la Constitució. El rei, temorós d’enfrontar-se amb els que durant sis anys havien resistit l’invasor francès, va acatar les condicions. Però els absolutistes, fonamentalment la noblesa i el clergat, sabien que amb el retorn del monarca disposaven de la seva millor oportunitat per a desfer-se de tot allò que s’havia fet a Cadis i precipitar el retorn cap a l’Antic Règim.

El Manifest dels Perses i el suport popular

Els absolutistes, per primer cop, es veien obligats a justificar i legitimar enfront dels liberals el règim que ells defensaven. Així, aquests sectors reaccionaris, coneguts com a tron i altar, van organitzar-se ràpidament contra el liberalisme per a demanar el retorn de l’absolutisme a través del Manifest dels Perses d’abril de 1814. Aquest document, signat per seixanta-nou signataris conservadors, demanava a Ferran VII que suspengués la Constitució i anul·lés les lleis promulgades per les Corts. Paral·lelament, van mobilitzar el poble perquè, a través de la creació del mite de “Fernando el Deseado”, mostrés la seva adhesió incondicional al monarca. D’aquesta manera, l’arribada de Ferran VII va aixecar un gran entusiasme entre una població que havia lluitat més per l’expulsió dels francesos i per l’alliberament del seu rei que per una Constitució que ni coneixia ni podia entendre. Des del poble, la monarquia es veia com un ens no qüestionable.

Abolició de la Constitució i restauració absolutista

En aquest context, Ferran VII, convençut de la feblesa del sector liberal, va trair les seves promeses inicials i, per mitjà del Reial Decret de 4 de maig de 1814, va abolir la Constitució de 1812 i les lleis elaborades a Cadis per iniciar la restauració de l’absolutisme. Així, es van eliminar pràcticament totes les reformes impulsades per les Corts durant la guerra i es va restablir la vella organització administrativa. Les principals mesures incloïen:

• L’Església va recuperar les seves prerrogatives i les ordres religioses la seva legalitat.
• Els jesuïtes van poder retornar al país.
• La Inquisició va rebre els seus vells drets.
• La llibertat d’indústria quedava abolida i els gremis restablerts.