La Restauració (1875-1898): El nou sistema polític
La Restauració (1875-1898): Un nou sistema polític
Els grups conservadors van rebre amb satisfacció la Restauració. Cánovas del Castillo no cercava el retorn dels temps d'Isabel II, sinó un nou model polític que superés el liberalisme. Tenia dos objectius principals: establir un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí. Es van convocar eleccions per a Corts constituents.
La Constitució de 1876
Aquesta carta magna és una mostra del liberalisme doctrinari, amb sufragi censatari i sobirania compartida entre les Corts i el Rei. De caràcter conservador, situava la monarquia com una institució superior amb poder moderador i poders amplis per al monarca. Les Corts eren bicamerals, compostes pel Senat i el Congrés dels Diputats. Proclamava la confessionalitat catòlica de l'Estat i incloïa una declaració de drets.
Bipartidisme i torn pacífic
L'alternança en el poder dels partits dinàstics (conservador i liberal) i el torn pacífic garantien l'estabilitat. L'exèrcit va quedar subordinat al poder civil i es va aconseguir posar fi a les guerres carlines i a la de Cuba.
L'alternança dels partits dinàstics
Cánovas va transformar el partit alfonsí en el Partido Conservador, mentre que Sagasta va aglutinar progressistes, unionistes i republicans moderats al Partido Liberal. Tots dos defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l'estat liberal.
- Conservadors: Inclinats a l'immobilisme, el sufragi censatari i la defensa de l'Església.
- Liberals: Defensors del sufragi universal masculí i d'un reformisme social més laic.
L'objectiu del torn era assegurar l'estabilitat institucional: quan el partit del govern patia un desgast, el monarca cridava el cap del partit de l'oposició per formar govern i convocar eleccions.
El Caciquisme i la corrupció electoral
El caciquisme es basava en la figura del cacic: una persona que domina i controla els ressorts principals del poder en un nucli de població. El torn es mantenia gràcies a la corrupció electoral. L'adulteració del vot era habitual, i el triomf del partit que convocava les eleccions es garantia gràcies al falsejament. Els cacics eren rics i orientaven la direcció del vot a canvi de favors. La tupinada era el conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l'adulteració dels resultats.
Les forces de l'oposició: El Republicanisme
El carlisme, el republicanisme, el socialisme i el nacionalisme van ser les principals forces d'oposició. El republicanisme estava dividit en diferents tendències, fet que en va restar eficàcia:
- Emilio Castelar: Va evolucionar cap a postures més moderades i va crear el Partido Republicano Posibilista, que acceptava el joc polític de la Restauració.
- Ruiz Zorrilla: Amb un tomb cap al republicanisme radical que no descartava la violència contra la monarquia, va fundar el Partido Republicano Progresista.
- Salmerón: Després d'intents fracassats d'insurrecció, molts republicans optaren pel seu Partido Republicano Centralista.
- Pi i Margall: A Catalunya va continuar el Partit Republicà Federal.
Finalment, les reformes liberals, en especial el sufragi universal, van estimular la formació de la Unió Republicana.