La Restauració de l'Absolutisme i el Trienni Liberal (1814-1833)
La Restauració de la Monarquia Absoluta (1814-1820)
Una vegada acabada la Guerra del Francès, Ferran VII va tornar a Espanya l'any 1814. Els liberals esperaven que el sobirà jurés la Constitució, però els partidaris de l'Antic Règim van aconseguir que el monarca restaurés la monarquia absoluta mitjançant un decret que va abolir la Constitució i l'obra legislativa de les Corts de Cadis.
Es va iniciar així l'anomenat Sexenni Absolutista (1814-1820), durant el qual es van restablir les institucions de l'Antic Règim. Els liberals van ser perseguits i molts es van veure obligats a passar a la clandestinitat i a l'exili. Malgrat la repressió, els liberals van organitzar diverses conspiracions conegudes com a pronunciaments, per a restablir el liberalisme.
El 1820 va triomfar la revolta del tinent coronel Riego, que va proclamar la Constitució de Cadis a Las Cabezas de San Juan (Sevilla) i va obligar Ferran VII a acatar la Constitució.
El Trienni Liberal (1820-1823)
Amb el pronunciament de Riego va començar un període de tres anys de govern dels liberals. Es va decretar l'amnistia i van ser elegides noves Corts, que van restablir la Constitució de 1812 i les reformes de les Corts de Cadis.
No obstant això, Ferran VII no veia de bon ull el règim constitucional, i aviat va començar a conspirar-hi, fins i tot sol·licitant en secret l'ajuda de potències europees per restablir la monarquia absoluta. En el Congrés de Verona es va decidir la intervenció militar de la Santa Aliança a Espanya, i el 1823 un exèrcit francès dirigit pel duc d'Angulema, els anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís, va penetrar a Espanya, va derrotar els liberals i va restablir Ferran VII com a rei absolut, posant així fi al Trienni Liberal.
La Dècada Ominosa i la Fi de l'Absolutisme (1823-1833)
La restauració de l'absolutisme va donar pas a un període conegut com la Dècada Ominosa (1823-1833), anomenada així pels liberals en qualificar-la com una època negativa de la història d'Espanya. La monarquia va dur a terme una severa repressió contra el liberalisme i va suprimir l'obra legislativa del Trienni Liberal.
Alguns liberals van ser executats, com:
- Riego
- Torrijos
- L'Empecinado
- Mariana Pineda
A més, la situació econòmica era molt difícil, perquè la guerra contra Napoleó havia produït la fallida de la Reial Hisenda, privada dels ingressos procedents d'Amèrica després de proclamar-se la independència de les colònies espanyoles.