Restauració Absolutista i Revolucions Liberals
La Restauració absolutista i les revolucions liberals i democràtiques
La tornada a l'absolutisme
Durant l'època de la Restauració els monarques absolutistes van recuperar el poder i van intentar gobernar com si la Revolució Francesa no hagués passat mai. Van intentar retornar a l'Antic Règim. El cas de Lluís XVIII de França, que va regnar després de la caiguda de Napoleó.
El congrés de Viena i la reorganització del mapa europeu
Després de la derrota de Napoleó, les potències van buscar una nova distribució territorial que garantís una pau i evités processos revolucionaris. Al congrés de Viena van definir un nou mapa europeu. Van tenir tres grans protagonistes: Metternich, ministre d'Austria, Alexandre I, tsar de Rússia, i Talleyrand, ministre d'exteriors francès.
Les modificacions que es van introduir al mapa tenien com a objectiu frenar una hipotètica revifalla de l'expansionisme francès:
- França va tornar a les fronteres que tenia abans de la Revolució
- Es van enfortir dos estats coixí per dificultar una possible expansió francesa.
- Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de manera equilibrada perquè cap tingues una hegemonia sobre la resta.
El congrés de Viena va iniciar el sistema de congressos. Però també seria l'origen de futurs problemes territorials, com ara la unió de Bèlgica i Holanda.
Les aliances internacionals contra la Revolució
Es van crear dues aliances:
- La Santa Aliança, formada per Prússia, Rússia i Àustria, i més tard França, volien defensar l'absolutisme.
- La Quàdruple Aliança, formada per Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, buscaven defensar l'ordre creat en el congrés de Viena.
Les revolucions de 1820 i 1830
El moviment de 1820 es va iniciar a Espanya, que va acabar el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració de l'absolutisme. Es va estendre a diferents estats com Portugal, Rússia i Grècia, que va obtenir la independència de l'Imperi otomà el 1829.
El 1830 es va produir la segona onada revolucionària. El centre d'aquesta onada va ser França. El rei Carles X va intentar derogar la Carta atorgada que havia concedit Lluís XVIII. Com a resposta, es va produir una revolució que el va expulsar del país i va posar al tron a Lluís Felip d'Orleans. Seguidament a Brussel·les es va produir un aixecament contra el rei d'Holanda, que va tenir com a resultat la independència de Bèlgica.
Les revolucions de 1848
Es caracteritza pel fet que es va estendre a molts països, a més del liberalisme i nacionalisme, també va tenir una revolució social i obrera.