Restauració borbònica (1874-1902): el nou sistema polític, la Constitució de 1876 i la crisi de Cuba

Les claus del nou sistema polític

Va començar el 1874, en un context de gran inestabilitat, amb una època de conflictes en què tothom es feia la guerra. No hi havia una policia que garantís l'ordre. Martínez Campos va executar un cop d'estat que va comptar amb el suport militar i dels conservadors, i que va permetre el retorn del fill d'Isabel II.

Nou règim polític

Es va restaurar la monarquia amb Antonio Cánovas del Castillo, líder del Partit Conservador d'Espanya, conegut com l'arquitecte de la Restauració. Aquest nou règim havia de fer front a tres problemes:

1. La gran diferència entre moderats i progressistes.
2. La intervenció militar en la política.
3. La contínua violència i els enfrontaments.

Per solucionar-los es van proposar dues mesures. La primera, per resoldre els dos primers problemes, va ser el bipartidisme: dos partits polítics que s'alternarien de manera pacífica en el poder. La segona, per resoldre el tercer, consistia a pacificar el país i així impulsar l'economia.

Constitució del 1876

Primer pas: es va convocar una elecció amb sufragi universal masculí (només podien votar els homes majors de 21 anys; les dones no hi van poder votar fins al 1933), per a l'elecció de les Corts.

Segon pas: es va crear una nova constitució, la Constitució del 1876, amb la finalitat de tenir una llarga durada. Incloïa la declaració de drets i llibertats: impremta, expressió, associació i reunió.

El sufragi va anar canviant segons el govern: el 1878 es va imposar el sufragi censatari, que només permetia votar als rics; dotze anys més tard, el 1890, Sagasta, líder del Partit Liberal, va establir el sufragi universal masculí.

El 1876 es van crear les Corts bicamerals, formades per dues cambres: el Congrés de Diputats, que feia les propostes de llei, i el Senat (vitalici), la funció del qual era aprovar o rebutjar, sense matisos, allò que li arribava.

Més tard es va establir la confessionalitat catòlica de l'Estat: el bon espanyol havia de ser cristià i practicant. Es tolerava altres religions, hi havia pressupost per al culte i el clergat, i es restringien drets com la impremta, l'associació i la reunió.

Finalment, Espanya es va consolidar com a model centralista: els ajuntaments i les diputacions no podien fer res sense el permís del govern central, i estaven sota el seu control, amb les mateixes lleis per a tots els territoris.

Segon pas: es va aplicar el bipartidisme, amb alternança pacífica i amb el frau electoral conegut com a encasellat, basat en el caciquisme i la pinganilla. L'objectiu era evitar els pronunciaments militars i que l'exèrcit quedés sota el govern civil, i així aconseguir l'estabilitat constitucional.

Constitució del 1876

A. Elaborada pel govern de Cánovas (líder del Partit Conservador) i sancionada pel rei Alfons XII. Es tracta d'un text primari i polític, que recull lleis sancionades i decretades.

B. En concret, la Constitució de 1876.

C. Va sorgir després de la República d'onze mesos, que va resultar un fracàs, de les revoltes carlines i de la guerra de Cuba. Es van convocar eleccions, que va guanyar Cánovas, i es va instaurar el sistema bipartidista.

És catòlica perquè establia que el rei era l'representant diví.

El Congrés de Diputats feia les lleis i el Senat les revisava.

Tractat de guerra Espanya - EUA

A. Elaborat pel president dels EUA, McKinley. És un text primari i polític que tracta de l'adquisició de Cuba.

B. En concret, les conseqüències de la guerra hispanoestadunidenca.

C. Abans de la guerra entre els EUA i Espanya, durant el tractat signat a París hi havia una crisi econòmica, moral i política. Com a resultat, Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines, i va perdre les seves últimes colònies d'Àsia i Oceania. La burgesia va forçar Cánovas perquè es van incrementar els impostos i es va aplicar el proteccionisme.

Conflicte de Cuba

A. Article que recull l'opinió d'una part del poble. És un text primari i polític, referit a l'explotació econòmica de Cuba per part dels espanyols i als interessos dels EUA, que també volien aprofitar-ne els recursos.

B. En concret, poc abans de la guerra entre Espanya i els EUA, el 1898.

C. L'economia és la causa principal. La classe espanyola monopolitzava el mercat cubà. La lluita per l'autonomia i la independència buscava donar sortida als productes i adquirir-ne. Els EUA van ajudar a tenir controlat el mercat cubà.

Vinyeta de la guerra de Cuba

Vinyeta d'un diari nord-americà de procedència desconeguda, de tipus no textual i de caràcter social. Representa dos personatges emblemàtics, cadascun dels quals representa el seu país.

B. En concret, la crisi d'ultramar, la guerra contra els EUA i la pèrdua de les últimes colònies.

C. Don Quixot és un home il·lús que creu que amb el seu exèrcit guanyarà. Tio Sam representa els EUA, amb gran riquesa, potència econòmica i militar.

Es tracta d'una crítica social que mostra que a cap dels dos no els importa Cuba, sinó l'economia i els recursos, i ho representen trepitjant-la.