La Restauració Borbònica (1875-1902): Claus del Sistema Cánovas
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)
Les Claus del Nou Sistema Polític
L'1 de desembre de 1874, el futur rei Alfons XII va fer públic des de l'exili a Gran Bretanya el Manifest de Sandhurst, en el qual es posava a disposició dels espanyols. El pronunciament de Sagunt, dirigit per Martínez Campos, va accelerar la proclamació d'Alfons XII com a nou rei.
La restauració de la monarquia va ser promoguda per polítics conservadors, homes de negocis i militars d'alta graduació que compartien els mateixos interessos: la defensa de l'ordre social i la propietat.
El nou règim va ser dissenyat per Cánovas del Castillo, amb l'objectiu de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II. Aquesta nova etapa s'havia de fonamentar en una Constitució moderada i en la creació d'un sistema bipartidista, que s'alternés pacíficament en el poder (el Torn Dinàstic).
La Constitució de 1876 i el Bipartidisme
La Constitució del 1876 tenia com a objectiu que els dos partits del torn poguessin governar d'una manera estable. Els principals elements eren:
- Una àmplia declaració de drets i llibertats (impremta, expressió, associació i reunió).
- Enfocament conservador de la divisió de poders basat en la sobirania compartida.
- El rei tenia un paper moderador per damunt dels partits. La funció legislativa corresponia a unes Corts bicamerals (format per membres en funció del seu càrrec o designació reial).
- El tipus de sufragi quedava a decisió del govern. La Llei electoral va establir inicialment el vot censatari (3% de la població), i el sufragi universal masculí es va aprovar el 1890.
- Reconeixement del catolicisme com a religió oficial.
- Caràcter centralista del sistema, que posava ajuntaments i diputacions sota el control del govern i garantia la vigència i la unitat de les lleis a tot el país.
L'Estabilitat del Règim: Final de les Guerres
L'estabilitat del règim es va veure afavorida pel final de les guerres carlines i cubana.
La Fi de la Guerra Carlina (1876)
A Catalunya, les forces carlines van aconseguir algunes victòries. El conflicte va continuar uns mesos més al País Basc i a Navarra, fins a la rendició total el 1876 (on el pretendent Carles es va exiliar). La conseqüència immediata de la derrota carlina va ser l'abolició definitiva del règim foral. El 1878 es va estipular un sistema de Concerts Econòmics que atorgava un cert grau d'autonomia fiscal a les províncies basques.
El Conflicte Cubà i el Conveni de Zanjón
El final de la guerra carlina va facilitar posar fi a la insurrecció cubana (la Guerra dels Deu Anys, 1868-1878). El 1878 es va signar el Conveni de Zanjón, que incloïa:
- Àmplia amnistia.
- Abolició de l'esclavitud.
- Promesa de reformes polítiques i administratives a Cuba.
L'endarreriment d'aquestes reformes va provocar l'inici d'un nou conflicte el 1879 (la Guerra Chiquita).