La Restauració Borbònica (1875-1923): Sistema Canovista i Constitució de 1876
El Règim de la Restauració Borbònica (1875-1923)
Definició de la Restauració
Etapa de la història d’Espanya que va del 1875 (restauració de la monarquia borbònica) fins al 1923 (inici de la dictadura de Primo de Rivera). La Restauració es divideix en tres etapes:
- Regnat d’Alfons XII (1874-1885)
- Regència de Maria Cristina (1885-1902)
- Regnat d’Alfons XIII (1902-1931): Crisi del sistema
El Retorn dels Borbons
El fracàs de la monarquia d’Amadeu I i l’esclat de la Tercera Guerra Carlina havien creat a Espanya un estat d’opinió favorable al retorn de la monarquia. La reina Isabel II havia abdicat l’any 1870 a favor del seu fill, Alfons.
El 29 de desembre de 1874, el general Arsenio Martínez Campos es va pronunciar a Sagunt i va proclamar el príncep Alfons com a Rei d’Espanya. El 9 de gener de 1875, Alfons XII va desembarcar a Barcelona i cinc dies després entrava triomfalment a Madrid.
Els Trets Bàsics del Sistema Canovista
La Constitució de 1876
El sistema canovista és el sistema polític de la Restauració. Cánovas pensava que la restauració borbònica no podia ser una simple repetició de la monarquia d’Isabel II i que calia redactar una nova Constitució.
El sistema polític configurat per Cánovas es va fonamentar en un sistema parlamentari liberal, però amb un funcionament molt poc democràtic. Les bases de la Restauració van quedar fixades en la Constitució de 1876, promulgada el 30 de juny de 1876.
Característiques Principals de la Constitució
- Sobirania compartida: Corts amb el Rei.
- Corona amb funcions importants: El Rei era l’àrbitre del sistema polític i la peça fonamental del mecanisme constitucional.
- Corts organitzades en dues cambres: Congrés dels Diputats i Senat.
- Dret de sufragi:
- 28 de desembre de 1878: Sufragi censatari.
- 26 de juny de 1890: Sufragi universal masculí.
- Declaració de drets: Àmplia declaració de drets.
- Estat confessional: La Constitució privilegiava la religió catòlica, donant-li el tractament de religió d’Estat.
La Constitució de 1876 va estar vigent fins al 1923 i, per tant, és el text constitucional que més anys ha estat en vigor a Espanya.
El Bipartidisme i el Torn Pacífic al Poder
El sistema polític de la Restauració es va fonamentar en l’alternança en el poder de dos partits polítics, similar al sistema britànic. Aquest canvi pacífic de dos partits en el govern, conegut com a bipartidisme, buscava allunyar l’exèrcit de la intromissió en la vida política. Els dos partits eren:
- Partit Conservador: Dirigit per Cánovas. Representava els interessos dels poderosos. Defensava l’ordre i l’Església.
- Partit Liberal: Dirigit per Sagasta. Representava els interessos de les classes mitjanes i mitjanes-altes. Era més reformista, més laic i més progressista.
Les diferències programàtiques entre ambdós partits eren mínimes, ja que aplicaven mesures polítiques molt semblants. Representaven tendències diferents i tenien un estil polític propi. Per a l’exercici del govern es contemplava el Torn Pacífic o alternança regular en el poder.
Mecanisme del Torn Pacífic
Com arribava un partit al poder durant la Restauració? Governava un partit i, després d’uns quants anys de govern, acabava sense suport i desgastat. El Rei feia pujar l'altre partit al poder, i aquest convocava eleccions, les quals guanyava gràcies a la manipulació electoral, assegurant així l'alternança preestablerta.