La Restauració Borbònica (1875-1931): Sistema i Funcionament
La Restauració Borbònica (1875-1931)
Aquestes caricatures estan contextualitzades en la Restauració borbònica (1875-1931), que comença al final del Sexenni Democràtic, en particular durant el govern de Serrano. Els conservadors preparaven el retorn de la monarquia amb Alfons XII, que estava exiliat al Regne Unit, i també amb Isabel II. La preparació de la restauració alfonsina estava liderada per Antonio Cánovas del Castillo.
Els pilars del sistema canovista
Aquest nou sistema polític es basava en quatre pilars bàsics:
- La Constitució de 1876.
- La Corona.
- Els partits dinàstics (el Conservador i el Liberal).
- L'exèrcit.
La Tercera Carlinada i el règim foral
En aquest període també es troba la Tercera Carlinada. Després de la caiguda d'Isabel II, durant el 1875 hi va haver una ofensiva de l'exèrcit liberal. A més, Euskadi i Navarra es rendiran el 1876. Com a resultat, es va produir l'abolició del règim foral i les províncies van passar a pagar impostos i prestar servei militar a l'Estat. Es va establir un sistema de concerts econòmics que els proporcionava certa autonomia fiscal en el seu territori.
L'alternança política i el control electoral
Aquest període es caracteritzava pel nou sistema on dos partits s'alternaven regularment el poder, la qual cosa va permetre estabilitat política, evitant que cap partit es desgastés en excés i garantint que cap força es quedés exclosa.
El frau electoral: Tupinada i caciquisme
El control del vot es va realitzar fins al 1890 gràcies al sufragi censatari, que deixava els sectors més humils fora del joc electoral. Després de 1890 es va imposar el sufragi universal, però manipulat i deformat per:
- La tupinada: Incloïa un conjunt de trampes electorals que suposaven l'adulteració dels resultats. Es falsificaven els censos (incloent-hi persones mortes o impedint votar les vives), es manipulaven actes electorals, es compraven vots, etc.
- El caciquisme: Era especialment important a les zones rurals. El cacic era un home influent i ric que controlava una determinada circumscripció electoral, l'ajuntament i altres institucions, a més de posseir negocis i terres. Podien influir en el sorteig de cinquenes, agilitzar o endarrerir paperassa administrativa i donar o treure llocs de treball. A canvi de vots, oferia favors.