La Restauració Borbònica: Anarquisme, Socialisme i la Crisi del 98
Anarquistes i socialistes durant la Restauració (1874-1898)
Després d’uns anys de clandestinitat, es crea a Barcelona el 1881 un sindicat hereu de l’antiga FRE: la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola). Hi va haver diversos intents de destruir la força de l’anarquisme per part del govern. La repressió va ser una de les causes de la divisió de l'anarquisme espanyol en dos corrents:
- Anarquistes: Partidaris de l’acció directa i la propaganda pel fet.
- Anarcosindicalistes: Partidaris de la lluita sindical com a via cap a la revolució social.
A la dècada dels anys noranta es desenvolupa la denominada Etapa terrorista.
La repressió i el Procés de Montjuïc
El 1896 s’aprova una llei que permet suprimir la premsa i els locals anarquistes, condemnar al desterrament i, a més, es crea un cos específic de policia a Barcelona i Madrid. En el context de la repressió, cal destacar el Procés de Montjuïc (1896-1897), amb 87 persones processades, 5 de les quals van ser condemnades a penes de mort i executades.
El sorgiment del Socialisme (PSOE i UGT)
L’Agrupación Socialista Madrileña de Pablo Iglesias dona lloc l’any 1879 a la creació del PSOE (Partido Obrero Socialista Español). En el seu primer congrés, celebrat a Barcelona el 1888, es crea la UGT (Unión General de Trabajadores). Dos anys abans, el 1886, s’havia fundat la publicació oficial del PSOE, El Socialista.
La influència de la socialdemocràcia els fa partidaris de participar en política (la “revolució des de dins del sistema”). El PSOE va ser membre de la II Internacional, formada únicament per marxistes. La principal localització d’aquest corrent es produeix a:
- Madrid i altres llocs de Castella.
- País Basc.
- Posteriorment, Astúries.
La Crisi de 1898: La Guerra de Cuba (1895-1898)
Antecedents i causes del conflicte cubà
La Guerra dels Deu Anys (1868-1878) va acabar amb la Pau de Zanjón (1878). A causa de la gran oposició a Cuba, Espanya es va comprometre a atorgar a l'illa:
- Representació política.
- Participació en el govern.
- Llibertat de comerç.
- Abolició de l'esclavitud (únic punt complert, el 1888).
Els principals partits a Cuba eren la Unió Constitucional (principalment espanyols) i el Partido Autonomista (integrat per cubans). L'incompliment de les promeses va provocar la Guerra Chiquita (1879-1880).
El paper dels Estats Units i la insurrecció
El Partido Revolucionario Cubano (1893), liderat per José Martí, buscava assolir la independència i va aconseguir el reconeixement dels Estats Units.
El 1891, l'elevació dels preus de les tarifes aranzelàries per a productes que no fossin de la península espanyola va penalitzar les vendes nord-americanes a Cuba, provocant l'amenaça dels EUA de tancar el seu mercat. Els rebels cubans van obtenir el suport dels Estats Units per interès comercial.
Desenvolupament de la guerra
Martínez Campos va fracassar en la pacificació (1895). Posteriorment, van enviar el general Weyler, que va aplicar una política de repressió, camps de concentració i pena de mort per als rebels. Weyler va fracassar a causa de:
- Malalties tropicals.
- Mal aprovisionament i equipament bèl·lic.
- Manca d'experiència en el combat contra guerrilles.
Ramón Blanco va decretar l'autonomia de Cuba (sufragi universal masculí, igualtat de drets entre espanyols i cubans, i autonomia aranzelària). Aquestes mesures no van ser acceptades pels cubans, que ja tenien suport extern. L'explosió del cuirassat nord-americà Maine va ser el pretext per iniciar la Guerra Hispano-Nord-americana (1898).
La derrota espanyola va culminar amb la Pau de París, per la qual Espanya abandonava Cuba, Puerto Rico i Filipines, que van passar a mans americanes.
El conflicte a Filipines
El 1896 esclata la rebel·lió independentista, impulsada per José Rizal i la Lliga Filipina (1892). Després de la repressió del general Polavieja, es va aconseguir una pau inestable (1897).
L’interès espanyol a la regió es basava en el tabac i en el comerç amb Àsia. Després de la Batalla de Cavite (1898), on Espanya va ser derrotada pels EUA, la Pau de París va convertir Filipines en un protectorat nord-americà.
Conseqüències de la guerra per a les colònies
Per a les antigues colònies, el resultat va ser una colonització encoberta amb governs “titella”. La consideració de protectorat, en el fons, no deixava de ser una relació basada en la dependència i la subordinació.
Les Crisis a Espanya després del 1898
Crisi Política
El sistema es va mantenir malgrat el seu desprestigi creixent i el sorgiment de discrepàncies entre els partits dinàstics. L’exèrcit va patir l’antimilitarisme, derivant cap a posicions més autoritàries que exigien més pes polític.
Crisi Econòmica
Contràriament al que es podria pensar, no es va produir un autèntic “desastre econòmic”. Les conseqüències principals van ser:
- Final definitiu del comerç colonial.
- Adaptació a les noves condicions.
- Repatriació de capitals.
Desprestigi Internacional
Espanya va deixar de ser una potència colonial i un imperi. La premsa internacional veia Espanya com una nació moribunda, amb un sistema corrupte i uns polítics incompetents.
El Regeneracionisme i la Generació del 98
La Institució Lliure d'Ensenyament (ILE)
Fundada el 1876 per catedràtics als quals se'ls negava la llibertat de càtedra. Els seus principis eren:
- Rebuig al dogma catòlic.
- Introducció de les teories pedagògiques i científiques d’Europa.
- Objectiu de regenerar la política, la cultura i la societat espanyola.
Idees clau del Regeneracionisme
El moviment buscava repensar la història d’Espanya. El seu màxim exponent, Joaquín Costa, proposava:
- “Enterrar les glòries passades”.
- Millorar la situació al camp.
- Elevar el nivell educatiu i cultural.
La Generació del 98 va ser un grup d'intel·lectuals que va tractar els problemes d’Espanya de manera molt crítica. Tot i que la crisi de 1898 marca un punt d'inflexió, la Restauració continua fins al nou regnat d'Alfons XIII (iniciat el 1902).