La Restauració Borbònica, el Bipartidisme i el Catalanisme
El Sistema de la Restauració
El Projecte Monàrquic Constitucional de Cánovas
Cop d'estat de Martínez Campos: Desembre de 1874 a Sagunt, va proclamar Alfons XII rei d'Espanya.
Constitució de 1876: Principis de les de 1845 i 1869, es van escriure les bases. Destaca la sobirania compartida, el rei controlava gran part del poder i les corts eren bicamerals. Ideologia moderada, no progressista, estat confessional, religió catòlica i admetia la llibertat. Des de 1890, sufragi universal.
El Bipartidisme i el Torn de Partits
Conservadors governaven fins a 1881. Pacte del Pardo de 1885.
Manipulació Electoral i Estructura Caciquista
Canvi de govern per falses eleccions, guanyava el partit escollit pel monarca. Va sorgir el caciquisme: propietaris rics, encarregats d'aconseguir la majoria de vots per manipulacions d'actes, trencament d'urnes, compra de vots... També va sorgir l'oligarquia: grup de persones riques que controlen part dels interessos del país.
Oposicions: Carlins i Republicans
El Moviment Obrer
El Corrent Socialista
Demanen l'emancipació de la classe obrera, la instauració de la propietat social i la conquesta del poder.
El Sindicalisme Socialista
Fundació de la UGT el 1888 a Barcelona. Objectiu: jornada de 8 hores, no ho van aconseguir.
El Moviment Anarquista
Creat per Bakunin. La Mano Negra (objectiu: realització d'atemptats). 1888: propaganda pel fet. 1893: Paulí Pallàs contra Martínez Campos; bombes al Liceu. 1896: bomba contra la processó de Corpus, després van matar Cánovas el 1897.
El Catalanisme
Moviment de reivindicació catalana.
La Renaixença
Moviment cultural en el marc del romanticisme. Pretenia el reconeixement del català com a llengua literària. 1833: oda "La Pàtria" d'Aribau. Jocs Florals.
La Campanya contra la Redacció de l'Article 15
Narcís Verdaguer: "Primera victòria catalana".
Lo Catalanisme (Llibre)
Valentí Almirall, 1886.
El Memorial de Greuges
La Lliga Catalanista
1887: entitat, no partit. Defensa dels interessos morals, polítics i econòmics de Catalunya (conservadora).
La Unió Catalanista
1891, Barcelona. Caràcter polític. Pretenia unir el moviment català i coordinar accions en defensa dels interessos de Catalunya. Secretari: Enric Prat de la Riba. El 1892 s'aprova l'assemblea on es fan les Bases de Manresa. Eduardo Dato considera el programa socialista i anarquista; Antonio Maura considera que és la negació de la pàtria. Els partidaris centralistes no poden acceptar aquestes idees. Els catalanistes veien aquest estat centralista com a obstacle del desenvolupament de Catalunya i de la seva identitat.
Figures Clau del Catalanisme
- Josep Torras i Bages: Bisbe, catòlic carlí i regionalista catòlic. La tradició catalana (1892).
- Enric Prat de la Riba: Català conservador, burgès. La nacionalitat catalana (1906).
- Valentí Almirall: Progressista, laic i republicà federal. Lo catalanisme (1886).