La Restauració Borbònica: de Cánovas i Sagasta al 98
El regnat d'Alfons XII i l'inici de la Restauració
La nació, desitjosa de pau i ordre, va acollir amb goig l'arribada d'Alfons XII, que va desembarcar a Barcelona el 9 de gener de 1875. Aquell mateix any va finalitzar la Tercera Guerra Carlina. El rei va confiar el govern a Cánovas del Castillo. El 28 de novembre de 1885, Alfons XII moria prematurament.
La Regència de Maria Cristina i el Pacte del Pardo
Arran de la mort del rei, es va encarregar de la Regència la seva vídua, la reina Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, que estava embarassada del futur Alfons XIII. Per garantir l'estabilitat, Cánovas i Sagasta van signar l'anomenat Pacte del Pardo, un acord per alternar-se en el poder i assegurar la governabilitat del país durant la Regència.
El torn de partits i la crisi de finals de segle
El sistema d'alternança política va continuar. El 27 de novembre de 1885, Práxedes Mateo Sagasta va formar el primer govern de la Regència, conegut com el "Govern Llarg", que es va estendre fins al 1890. Durant aquest període, va haver d'afrontar el pronunciament republicà del general Villacampa (19 de setembre de 1886) i va impulsar reformes importants:
- La Llei de sufragi universal masculí.
- La Llei d'associacions.
- La implantació del judici per jurat.
El 3 de juny de 1890, el govern de Sagasta va caure i el va succeir Cánovas. A partir d'aleshores, els dos líders es van anar alternant en el poder, fent front a la guerra amb el Marroc i a una nova insurrecció a Cuba. El 23 de març de 1895, Cánovas va tornar a la presidència, però va ser assassinat el 8 d'agost de 1897 per l'anarquista italià Michele Angiolillo al balneari de Santa Águeda (Guipúscoa), fet que va propiciar el retorn de Sagasta al poder.
La Guerra de Cuba i el Desastre del 98
Durant el quart govern de Sagasta, iniciat el 4 d'octubre de 1897, Espanya va concedir l'autonomia a Cuba (29 de novembre de 1897) mitjançant una constitució que els atorgava plenes facultats de govern, excepte en política internacional i defensa militar. No obstant això, davant el temor que l'autonomia cubana prosperés, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya el 25 d'abril de 1898, utilitzant com a pretext l'explosió del cuirassat Maine al port de l'Havana el 15 de febrer d'aquell any.
La derrota va donar lloc a un profund pessimisme que va desembocar en un moviment social i cultural regeneracionista, la Generació del 98, que va culpar de tots els mals de la nació el sistema "viciat" del torn de partits, representat per Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta.