La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1898): De Cánovas al 98
Inici de la Restauració Borbònica (1874)
El cop d'estat del general Martínez Campos el 1874 va posar fi al Sexenni Democràtic i va imposar el retorn de la dinastia dels Borbons. Començava així el període de la Restauració, amb Alfons XII com a rei.
Aquesta opció política, liderada per Cánovas del Castillo, va rebre el suport de les classes dominants, que buscaven un règim polític fort i estable. Alfons XII va signar el Manifest de Sandhurst, presentant-se com a legítim rei d'Espanya.
El sistema canovista
El sistema canovista es va caracteritzar per ser un règim profundament conservador, tradicionalista, políticament immobilista i no democràtic, tot i que purament liberal en aspectes econòmics. Es basava en els principis següents:
- L'exèrcit no havia d'intervenir en la vida política.
- Prioritat a l'estabilitat institucional, l'ordre públic, la pau social i el liberalisme econòmic.
La Constitució de 1876
Aquest text legal establia:
- Una monarquia amb un paper arbitral en la política, amb dret de vet i de dissolució de les Corts.
- Sobirania compartida entre el rei i les Corts. El poder legislatiu era compartit i el rei ostentava el poder executiu.
- Llibertat de cultes, però amb la confessionalitat catòlica de l'Estat.
- Sufragi censatari (limitat per la renda).
- Restricció de les llibertats d'opinió, expressió i associació, amb censura i limitació d'altres llibertats individuals.
- Una política fortament centralista.
Èxits polítics i formes de corrupció
Principals èxits
- Finalització de la Tercera Guerra Carlina el 1876.
- La Pau de Zanjón a Cuba, aconseguida per Martínez Campos, que prometia autonomia i l'abolició de l'esclavitud.
- Repressió de la força obrera i il·legalització de les seves associacions per garantir l'ordre social.
Corrupció del sistema
El sistema es mantenia gràcies a un frau electoral generalitzat amb pràctiques com:
- Cunerisme: candidats aliens a la circumscripció per la qual es presentaven.
- Caciquisme: influència dels cacics locals per coaccionar el vot.
- Tupinada: frau en el recompte de vots.
- Encasellat: acord previ entre els partits per repartir-se els escons.
Evolució i oposició al sistema
El Govern Llarg de Sagasta
Durant el govern del liberal Práxedes Mateo Sagasta, i després del Pacte d'El Pardo per garantir l'estabilitat després de la mort d'Alfons XII, es van aprovar reformes importants com l'abolició definitiva de l'esclavitud, la Llei d'Associacions i el sufragi universal masculí (1890).
Oposició al sistema de la Restauració
- Carlins: Van perdre el suport de l'Església. El 1888 van fundar el Partido Católico Nacional. Eren reaccionaris i antiliberals.
- Republicans: Eren una minoria amb divisions internes. A Catalunya destacava el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, que defensava un model federal.
- Socialistes: El 1879, Pablo Iglesias va fundar el PSOE, un partit obrer i revolucionari que, no obstant això, participava en el joc electoral.
La crisi final: la Guerra de Cuba i Filipines (1895-1898)
Causes del conflicte
La inestabilitat a les colònies, especialment a Cuba, va ser provocada per:
- L'incompliment dels acords de la Pau de Zanjón.
- La insuficiència de les reformes autonòmiques.
- La política proteccionista que perjudicava l'economia cubana.
- Els interessos comercials creixents dels Estats Units a l'illa.
Després de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i la Guerra Chiquita (1879), el 1895 va esclatar la guerra definitiva amb el "Grito de Baire", liderada per José Martí. La dura repressió del general Weyler no va poder aturar la insurrecció. L'explosió del cuirassat nord-americà Maine al port de l'Havana va ser el pretext per a la intervenció dels EUA, que va portar a la guerra hispano-estatunidenca i a la derrota espanyola.
Conseqüències del Desastre del 98
La pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines amb el Tractat de París (1898) va tenir profundes conseqüències:
- Econòmiques: Negatives a curt termini, però compensades per la repatriació de capitals.
- Polítiques: Va sorgir el Regeneracionisme, un corrent crític que demanava la modernització del país. El general Polavieja va publicar un manifest reformista i descentralitzador.
- Morals i psicològiques: Un profund sentiment de frustració i desengany nacional.
- Socials: Creixement del sentiment antimilitarista.
- A Catalunya: Va suposar la fi del domini dels partits dinàstics i l'enfortiment dels moviments nacionalistes i de la via autonomista.