La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1902): Sistema Polític i Oposició
La Restauració Borbònica: Sortir del Caos
La Restauració va significar sortir del caos. Alfons XII, format a l'acadèmia militar en un ambient castrense, va adoptar el funcionament del sistema polític britànic (monarquia amb alternança de partits). Els seus èxits van incloure l'eliminació dels carlins (Cánovas va abolir els furs) i la pacificació de Cuba.
La Base Social del Sistema Canovista
La base social del sistema canovista estava formada per terratinents i burgesies, que donaven suport al moviment per l'ordre i contra la revolució. La monarquia necessitava un canvi: l'adhesió de partits polítics i sectors socials.
La Constitució de 1876: Síntesi i Característiques
La Constitució de 1876 va ser una síntesi de les constitucions de 1845 i 1869. Reconeixia les llibertats, però el seu abast estava en mans de liberals i conservadors. La sobirania era compartida entre el Rei i les Corts. El poder legislatiu residia en les Corts (bicamerals), formades pel Congrés i el Senat. El Senat era censatari (per a gent amb diners). El 1890 es va establir el sufragi universal masculí. En religió, hi va haver un retrocés: no hi havia llibertat de cultes (culte privat). Cánovas volia construir un sistema polític amb una base social civil, on els militars perdessin el protagonisme.
El Torn Pacífic i els Partits Dinàstics
El Torn Pacífic es basava en dos partits dinàstics que donaven suport a la monarquia:
- Els Conservadors (liderats per Cánovas): moderats i terratinents, defensors del proteccionisme econòmic i el catolicisme.
- Els Liberals (liderats per Sagasta): demòcrates, partidaris del lliurecanvisme i la llibertat religiosa.
S'alternaven en el poder, i la monarquia decidia quan es feia el relleu. El 1885 va morir Alfons XII al Pardo.
Falsejament Electoral: Encasillado, Tupinades i Caciquisme
El falsejament electoral impedia que el govern fos una lliure decisió de la gent. Aquest falsejament era molt notable, i fins i tot els mateixos partits l'acceptaven. El Ministre de Governació elaborava l'encasillado, una llista dels candidats que havien de sortir elegits en cada circumscripció. Les ordres del ministre eren seguides pels governadors civils. Les tupinades eren tot el procés de falsejament. El caciquisme es referia a persones importants que controlaven una circumscripció, influint en les persones (donant feina o no, aprofitant l'analfabetisme) i utilitzant la coacció ('partidaris de la porra').
L'Oposició al Sistema de la Restauració
L'oposició al sistema, tot i que Sagasta va legalitzar alguns partits polítics que es presentaven a les eleccions, obtenia resultats molt precaris.
Partits Republicans
- Progressista: Zorrilla
- Centralista: Salmerón
- Federal: Pi i Margall
- Possibilista: Castelar
PSOE: Socialisme Marxista
El PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol), fundat per Pablo Iglesias, era d'ideologia marxista, amb força a Madrid i Astúries.
Carlisme i Extrema Dreta
El Carlisme estava present a les Províncies Basques, Catalunya i Navarra. Es va dividir amb la creació del Partit Integrista (ultracatolicisme i tradicionalisme).
Moviments Regionalistes i Nacionalistes
Van sorgir amb la voluntat de reconeixement de la seva identitat i més autogovern (per exemple, el Catalanisme). El PNB (Partit Nacionalista Basc) defensava el catolicisme, la reivindicació de la raça i la independència d'Euskadi.
El Moviment Obrer i l'Anarquisme
El Congrés Obrer de Barcelona va decidir constituir-se en secció de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors), formant la FRE (Federació Regional Espanyola). Alguns defensaven l'actuació política, però es van imposar les bases de l'anarquisme, que propugnava l'apoliticisme sindical. Els anarquistes estaven a favor de la vaga, l'eliminació del capitalisme i la creació d'una societat col·lectiva (revolució). Les primeres associacions obreres eren corporatives i apolítiques, i es van decantar cap al republicanisme federal. El sindicalisme va tenir una vida discontínua, però una lluita contínua. L'activitat de les associacions obreres estava influenciada pels canvis polítics: els governs moderats les reprimien, mentre que els progressistes eren més permissius. El Sexenni Democràtic va representar el màxim apogeu del moviment obrer.