La Restauració Borbònica a Espanya: Estabilitat i Canvi
La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1923)
La Restauració Borbònica va ser un període clau en la història d'Espanya, iniciat amb la proclamació d'Alfons XII com a rei. Aquest règim, de signe conservador i catòlic, va buscar restablir l'estabilitat política i l'ordre social després del turbulent Sexenni Democràtic i la Primera República.
Esdeveniments Clau de l'Inici
El general Martínez Campos va proclamar Alfons de Borbó rei d'Espanya, posant fi al Sexenni Democràtic i a la Primera República. Prèviament, la reina Isabel II havia abdicat en favor del seu fill. Antonio Cánovas del Castillo esdevenia el nou dirigent i ideòleg d'aquest projecte. Alfons XII va signar el Manifest de Sandhurst, que delineava la nova monarquia alfonsina: un règim de signe conservador i catòlic que garantia el funcionament del sistema polític liberal i restablia l'estabilitat política i l'ordre social.
Etapes de la Restauració
La Restauració Borbònica es pot dividir en tres grans etapes:
- El regnat d'Alfons XII (1874-1885)
- La regència de Maria Cristina (1885-1902)
- El regnat d'Alfons XIII i la crisi de la Restauració (1902-1923)
Causes de la Restauració
Diversos factors van propiciar el retorn de la monarquia borbònica:
- Els problemes i la inestabilitat del Sexenni Democràtic.
- La conjura dinàstica d'Antonio Cánovas per restaurar la dinastia Borbònica en la figura del príncep Alfons.
- El reconeixement internacional de la monarquia.
- La conspiració militar a favor del príncep Alfons.
La Constitució de 1876
Redactada per les Corts Constituents, la Constitució de 1876 representava el liberalisme doctrinari, amb característiques com:
- El sufragi censatari.
- La sobirania compartida entre el Rei i les Corts.
- La defensa dels valors tradicionals.
El Rei posseïa amplis poders: vetar lleis, dirigir les Corts i nomenar el govern i altres càrrecs. Les Corts eren bicamerals, amb un Congrés de Diputats elegit per sufragi censatari restrictiu. Hi havia confessionalitat catòlica de l'Estat, amb tolerància a altres cultes sempre que es desenvolupessin en privat.
Bipartidisme i Torn Pacífic
Cánovas del Castillo va introduir l'alternança en el poder de dos grans partits que assumien la Restauració: el Partit Conservador i el Partit Liberal. Aquest sistema, conegut com a Torn Pacífic, garantia l'estabilitat institucional i promovia el civisme, amb la retirada de l'exèrcit de la vida política. Per això, l'exèrcit va ser dotat d'un pressupost elevat i d'autonomia en afers interns.
Fi dels Conflictes Bèl·lics
Amb la Restauració, la Tercera Guerra Carlina va arribar a la seva fi, pacificant l'interior d'Espanya i derrotant els carlins del País Basc i Navarra. Es va establir un sistema de concerts econòmics amb Navarra i el País Basc, atorgant-los autonomia fiscal a canvi del pagament d'una quantitat anual a l'Estat.
A més, el general Martínez Campos va posar fi a la Guerra de Cuba signant la Pau de Zanjón. Aquest acord prometia amnistia, abolició de l'esclavitud i reformes polítiques i administratives. No obstant això, el seu incompliment va provocar una insurrecció anys més tard, que culminaria en la Guerra Hispano-Americana.