La Restauració borbònica a Espanya: política, oposició i guerres colonials

Història4,34 KB

Restauració borbònica (1874-1898)

1874: pronunciament de Sagunt (Martínez Campos) → Alfons XII, rei. Cánovas del Castillo impulsa la Restauració. Manifest de Sandhurst (1/12/1874): monarquia constitucional, ordre i estabilitat.

Sistema canovista

Sistema canovista: 4 pilars:

  • Constitució de 1876.
  • Corona: àrbitre polític i cap de l'exèrcit.
  • Bipartidisme: conservadors i liberals s'alternen.
  • Exèrcit: allunyat de la política.

Torn dinàstic

Conservadors (Cánovas): terratinents, alta burgesia, Església; sufragi censatari i ordre social.

Liberals (Sagasta): classes mitjanes; reformes, més llibertats i sufragi universal masculí.

Dates

  • 1875: derrota carlina.
  • 1876: Constitució.
  • 1878: concerts econòmics bascos.
  • 1885: mort d'Alfons XII i Pacte d'El Pardo.
  • 1885-1890: Parlament llarg liberal.
  • 1890: sufragi universal masculí (homes +25 anys).

Oposició al sistema

Carlisme: defensa del catolicisme, la tradició i els furs; després de la derrota accepta progressivament la via electoral.

Republicanisme: dividit en possibilistes (Castelar), radicals (Ruiz Zorrilla), unitaris (Salmerón) i federals (Pi i Margall). 1893: Unión Republicana.

Socialisme: PSOE (1879), Pablo Iglesias i UGT (1888). Lluita política i sindical.

Anarquisme: fort a Catalunya i Andalusia; FTRE (1881). Repressió i Processos de Montjuïc (1896). Anarcosindicalisme: Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910).

Guerres colonials: Cuba i Filipines

Cuba: economia basada en el sucre, el cafè i el tabac. El proteccionisme espanyol perjudica el comerç amb els EUA. Conveni de Zanjón (1878); abolició de l'esclavitud (1886); José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano (1892).

Guerra de Cuba (1895-1898): 1895: Grito de Baire; comença la insurrecció. Martínez Campos: negociació i contenció; fracassa.

Weyler (1896-1897): reconcentració de camperols → fam i morts. 1897: autonomia concedida massa tard. 1898: els EUA intervenen; enfonsament del cuirassat Maine com a pretext.

Filipines: José Rizal funda la Liga Filipina (1892). El Katipunan inicia la insurrecció armada (1896).

Final: derrotes espanyoles a Cavite i Santiago de Cuba. Tractat de París (10/12/1898): Espanya renuncia a Cuba i cedeix Puerto Rico i Filipines als EUA. 1899: venda de les últimes illes del Pacífic a Alemanya.

Crisi del 1898

Desastre del 98: pèrdua de les colònies i crisi moral, política i social.

  • Econòmica: pèrdua de mercats colonials; repatriació de capitals.
  • Política: desprestigi dels partits dinàstics, però continua el torn.
  • Militar: antimilitarisme i més intervenció de l'exèrcit.
  • Cultural: la Generació del 98 critica l'endarreriment d'Espanya.

Regeneracionisme

Institución Libre de Enseñanza (1876): llibertat de càtedra i modernització educativa. Joaquín Costa: combat el caciquisme i el frau electoral. Lema: «Escola i rebost» (educació i desenvolupament agrari). Francisco Silvela: intent reformista; fracassa el 1901.

Tancament de Caixes (1899): pujada d'impostos → els comerciants de Barcelona es neguen a pagar → repressió i dimissió de l'alcalde Bartomeu Robert → creixement del catalanisme polític.

Dates clau

1874: Restauració borbònica.
1876: Constitució.
1878: Conveni de Zanjón i concerts econòmics bascos.
1879: PSOE.
1881: FTRE.
1885: Pacte d'El Pardo.
1888: UGT.
1890: sufragi universal masculí.
1892: Liga Filipina i partit independentista cubà.
1895: inici de la guerra de Cuba.
1898: desastre del 98 i Tractat de París.
1899: Tancament de Caixes.
1907: Solidaritat Obrera.
1910: CNT.

Descarregar

PDF Word HTML