La Restauració Borbònica: Estabilitat i Conflictes a Espanya (1875-1931)
La Restauració Borbònica (1875-1923)
La Restauració Borbònica es va iniciar amb el regnat d'Alfons XII, després de la inestabilitat revolucionària del Sexenni Democràtic. El seu objectiu era consolidar un estat estable i conservador, pels propietaris dels grups econòmics dominants de l'Estat, i va començar una monarquia parlamentària conservadora.
Estabilitat Política i Sistema Canovista
El règim de la Restauració aporta estabilitat política espanyola: planificació del Carlisme, llarga vigència de la Constitució (conservadora) del 1876 i el sistema de tornisme ideat per Cánovas del Castillo. El sistema canovista consistia en el tornisme de dos grans partits: el Partit Conservador (Cánovas) i el Partit Liberal (Sagasta). Aquest sistema es duia a terme per la pràctica del caciquisme i el frau electoral, per a garantir el tron.
Etapes de la Restauració
La Restauració es divideix en dues grans etapes:
- 1874 fins 1898: sistema amb el tornisme polític.
- 1898 fins 1931: crisi del sistema i regnat d'Alfons XIII (1902-1931).
La Primera Etapa
La primera etapa va ser liderada per Alfons XII, amb una estabilitat política notable. Es va publicar el Manifest de Sandhurst (1 de desembre de 1874), que va ser el procés d'aglutinació de les forces defensores de la Restauració. Les noves Corts del 1876 van aprovar una nova Constitució inspirada en el pensament de Cánovas.
Conflictes i Oposicions
Aquesta etapa va ser influïda per dos conflictes: la Guerra de Cuba (Pau de Zanjón 1878) i el conflicte carlí (1872-76). Un dels problemes que va sofrir el sistema polític va ser l'oposició de diferents grups socials, els quals van quedar fora del sistema bipartidista: republicans, carlistes, socialistes, anarquistes i associació obrera.
Moviments i Reaccions
Els republicans es van organitzar al voltant de diferents líders principals, amb intents de coordinació (Unió Republicana 1893, 1900, 1903) impulsats per Salmerón. El carlisme va integrar sectors en una base canovista. El moviment obrer, juntament amb el cop d'estat del general Pavía, va provocar la Restauració de 1875, que va ilegalitzar les societats obreres, amb la divisió dels sectors sindicalistes i insurreccionalistes, els quals van provocar actes de violència terrorista com l'atemptat a Martínez Campos (1893), la bomba al Liceu (1893) i l'assassinat de Cánovas (1897).
Nacionalisme Català i Basc
Juntament amb el nacionalisme català i basc, el primer influït per Valentí Almirall (fundador del Primer Congrés Catalanista) i el segon per Sabino Arana (establint les bases del Partit Nacionalista Basc - PNB).
El Partit Conservador
Finalment, el Partit Conservador tenia el suport de l'aristocràcia i els sectors catalanistes. El seu programa fonamental era desenvolupar els drets de la Constitució del 1869 i estava liderat per Cánovas del Castillo, aglutinant al seu costat l'antic Partit Moderat i la Unió Liberal (Sagasta).
Fi d'una Època
Aquest període d'estabilitat política acaba amb la pèrdua de les colònies americanes (1898).