Restauració Borbònica i Segona República (1874-1936)
La Restauració Borbònica (1874–1923)
1. Constitució de 1876
Aprovada per Alfons XII.
Monarquia parlamentària, caracteritzada per ser molt centralista i autoritària.
Drets condicionats.
Objectiu: estabilitzar l’Estat després del Sexenni Democràtic (1868–1874).
2. El Règim de la Restauració: Bipartidisme i Frau
Creat per Cánovas del Castillo.
Bipartidisme (Partit Liberal / Partit Conservador) basat en el caciquisme i el frau electoral.
Excloïa obrers i nacionalismes.
3. L'Ascens del Catalanisme Polític (1874–1898)
Transició de la Renaixença al catalanisme polític.
Fundació del Centre Català (1882) per Valentí Almirall.
Creació de la Lliga de Catalunya (1887), impulsora del Missatge a la Reina Regent (1888).
Reivindicació d'autonomia dins d'Espanya.
4. La Crisi Colonial de 1898
Derrota davant els EUA → pèrdua de les últimes colònies: Cuba, Filipines i Puerto Rico.
Crisi moral i política profunda.
Neix la Lliga Regionalista (1901), representant del catalanisme conservador.
5. El Regeneracionisme (1900–1923)
Moviment que buscava la modernització de l'Estat:
Impulsat per Silvela i Maura (conservadors).
Continuat per Canalejas (liberal), assassinat el 1912.
Primo de Rivera ho intenta imposar des de la dictadura (1923).
6. La Setmana Tràgica de 1909
Revolta a Barcelona contra la guerra del Marroc.
Caràcter antimilitarista i anticlerical.
Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Crisi política per al govern de Maura.
7. La Guerra del Rif (1911–1927)
Conflicte bèl·lic al Marroc.
El Desastre d’Annual (1921) provoca una gran commoció.
Conseqüència directa: cop d’estat de Primo de Rivera (1923).
8. La Mancomunitat de Catalunya (1914–1925)
Primer òrgan d'autogovern català des de 1714.
Liderada per Prat de la Riba i Puig i Cadafalch.
Va impulsar un important programa modernitzador.
Suprimida per Primo de Rivera.
9. Decadència del Bipartidisme (1917–1923)
Crisi política i social creixent.
Augment de vagues, conflictes socials i creixement del moviment obrer i nacionalista.
El sistema s'enfonsa amb la dictadura (1923).
10. El Pistolerisme a Barcelona (1917–1923)
Violència social extrema a Barcelona: enfrontaments entre la CNT i la patronal.
Ús de pistolers a sou i aplicació de la llei de fugues.
L'Estat es mostra incapaç de garantir la pau social.
11. Dictadura de Primo de Rivera (1923–1930)
Cop militar amb el suport del rei Alfons XIII.
Supressió de llibertats i repressió política.
Tot i alguns avenços (infraestructures), el règim fracassa.
Dimissió: Gener de 1930.
12. La Dictablanda i la Caiguda del Règim (1930–1931)
Govern del General Berenguer.
Incapacitat per resoldre la crisi política i institucional.
L'enfonsament del règim monàrquic porta a la Segona República (1931).
La Segona República Espanyola (1931–1936)
1. Proclamació de la República (14 d'abril de 1931)
Triomf de les candidatures republicanes a les eleccions municipals.
Francesc Macià proclama la República Catalana, que esdevé la Generalitat de Catalunya.
2. Govern Provisional i Constitució de 1931
Presidència d'Alcalá-Zamora.
La Constitució es defineix com a democràtica, laica i permet l'autonomia de les regions.
Aprovació de l'Estatut de Catalunya (1932).
3. El Bienni Reformista (1931–1933)
Govern presidit per Manuel Azaña.
Grans reformes estructurals: agrària, militar, relació amb l'Església i educativa (escola).
Forte oposició de l'Església, l'exèrcit i els partits de dreta.
4. El Bienni Conservador (1933–1935)
Govern de coalició entre la CEDA i el Partit Radical de Lerroux.
Paralització i reversió de les reformes anteriors.
1934: Revolució d’Octubre →
Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.
L'Estat suspèn l'Estatut i empresona el govern català.
5. El Front Popular i l'Inici de la Guerra Civil
Victòria de la coalició d'esquerres (Front Popular) a les eleccions de febrer de 1936.
Restauració de l'Amnistia, l'Estatut i la Generalitat.
Augment de les tensions socials i polítiques.
18 de juliol de 1936: Cop d’estat militar que desencadena la Guerra Civil Espanyola.