La Restauració Borbònica: Sistema, Etapes i Crisi del 98
1. La Restauració Borbònica: Etapes i Sistema Canovista
1.1. Què fou la Restauració Borbònica?
Fou la primera etapa de la història política d'Espanya que es va estendre entre la Primera i la Segona República Espanyola, des de 1875 fins al 14 d'abril de 1931.
Es divideix en dues fases:
- 1a etapa (1875-1898/1902): Caracteritzada per l'estabilitat política, la consolidació del bipartidisme dels partits dinàstics i el torn pacífic.
- 2a etapa (1898/1902-1931): Etapa de fallida del sistema bipartidista creat per Cánovas del Castillo, incloent la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Aquesta llarga etapa inclou dos regnats i una regència:
- Regnat d'Alfons XII (1875-1885).
- Regnat d'Alfons XIII (1885-1931): Inclou la Regència de Maria Cristina (1885-1902) i la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), període en què es va suspendre la Constitució de 1876.
1.2. La Restauració com a sistema polític
Ideat per Cánovas del Castillo, es caracteritzava per:
- La Constitució moderada de 1876, el bipartidisme, la corrupció electoral i l'exclusió de la majoria de grups socials.
- Estabilitat política i supremacia del poder civil (civilisme).
L'objectiu era superar l'intervencionisme militar i la inestabilitat de l'època d'Isabel II, garantint l'ordre social, la propietat privada, la unitat d'Espanya i el liberalisme.
Inici de la Restauració
El desembre de 1874, Alfons XII va publicar el Manifest de Sandhurst. El 29 de desembre, el general Martínez Campos va dirigir el pronunciament de Sagunt, posant fi al Sexenni Democràtic.
2. Constitució i partits dinàstics
2.1. La Constitució de 1876
De caràcter conservador, buscava un marc legal estable per als dos partits dinàstics:
- Sobirania compartida: Entre el Monarca i el Parlament. El rei tenia dret a vet, nomenava ministres i convocava les cambres.
- Sufragi: Inicialment censatari (1878), el sufragi universal masculí s'establí el 1890.
- Religió: Confessionalitat catòlica amb lleu tolerància.
- Estat: Organització centralista.
2.2. Els dos partits dinàstics
El torn de govern entre el Partit Conservador (Cánovas) i el Partit Liberal (Sagasta) va garantir l'estabilitat fins al 1898.
| Conservadors | Progressistes (Liberals) |
|---|---|
| Grans propietaris i alta burgesia. Defensa l'immobilisme i el sufragi censatari. | Mitjana burgesia i professionals. Defensa el sufragi universal i reformes socials. |
3. El torn pacífic: Caciquisme i tupinades
El sistema es basava en el caciquisme. Quan un govern entrava en crisi, el rei convocava eleccions i el partit entrant manipulava els resultats mitjançant tupinades (pucherazos): compra de vots, coaccions i falsificació del cens.
4. La Crisi d'Ultramar (1895-1898)
La pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines va marcar el final de l'Imperi Espanyol.
Causes
- Incompliment de la Pau de Zanjón.
- Nou Aranzel de 1891 (perjudici econòmic).
- Interessos dels EUA i la Doctrina Monroe.
El conflicte
El 1895 es reinicià la guerra liderada per José Martí. Espanya va intentar la via diplomàtica (Martínez Campos) i la repressió (Weyler). Després de l'assassinat de Cánovas (1897), Sagasta va intentar l'autonomia, però fou massa tard. La intervenció dels EUA el 1898 va segellar la derrota espanyola.