La Restauració Borbònica: Sistema Polític i Constitució (1875-1931)
La Restauració Borbònica a Espanya (1875-1931)
Etapes de la Restauració
1a Etapa (1875-1898): Estabilitat i Bipartidisme
Aquesta etapa es caracteritza per l'estabilitat política, el bipartidisme dels partits dinàstics i el torn pacífic.
2a Etapa (1898-1931): Crisi i Dictadura
Marcada per la fallida del sistema bipartidista de Cánovas i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Regnats i Regències Clau
El període de la Restauració va abastar el Regnat d'Alfons XII (1875-1885), la Regència de Maria Cristina (1885-1902) i el Regnat d'Alfons XIII (1885-1931), que va incloure la dictadura de Primo de Rivera.
El Sistema Polític de Cánovas del Castillo
El sistema polític de la Restauració, ideat per Cánovas del Castillo, es basava en:
- La Constitució moderada de 1876.
- El bipartidisme i el torn pacífic.
- La corrupció electoral i l'exclusió de grups socials i ideològics.
- L'estabilitat política i la supremacia del poder civil enfront del militar.
Objectius del Sistema
L'objectiu principal era superar els problemes de la monarquia d'Isabel II, com ara:
- La intervenció militar en política mitjançant pronunciaments militars.
- La inestabilitat política per l'enfrontament entre els dos partits dinàstics.
Pilars i Garanties del Sistema
El sistema buscava garantir:
- L'ordre social desigual i la propietat privada.
- La unitat d'Espanya i el centralisme.
- L'exclusió de la política de les classes populars.
- L'estabilitat política.
Un Sistema Parlamentari No Democràtic
Era un sistema parlamentari que reconeixia certs drets i llibertats, però no era democràtic, ja que no hi va haver sufragi universal masculí fins al 1890. El torn pacífic entre conservadors i liberals convertia les eleccions en una farsa democràtica.
La Constitució de 1876: Característiques
La Constitució de 1876 era més conservadora i es caracteritzava per:
- Estar inspirada en la Constitució de 1845.
- Un reconeixement ampli, però restrictiu, dels drets i llibertats durant els governs conservadors, i més permissiu amb els governs liberals.
- La sobirania compartida entre el Monarca i el Parlament, atorgant al rei un paper moderador, dret a vet, la capacitat de nomenar ministres, convocar eleccions i convocar i suspendre les dues cambres.
- Un sistema bicameral amb Congrés i Senat. La Llei de 1878 va imposar el sufragi censatari, tot i que el sufragi universal masculí es va establir el 1890.
- La declaració de la confessionalitat de la religió catòlica, amb l'Església tenint un paper central en l'ensenyament, tot permetent una lleu tolerància religiosa.
- L'organització de l'Estat sota paràmetres molt centralistes.
Els Dos Partits Dinàstics
El sistema de la Restauració es basava en dos partits dinàstics principals:
Partit Conservador: Ideologia i Suports
El Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo, era recolzat per grans propietaris de terres, l'alta burgesia industrial i financera. Defensava l'immobilisme social, el sufragi censatari i el paper central de l'Església.
Partit Liberal: Ideologia i Suports
El Partit Liberal, liderat per Sagasta, tenia el suport de mitjans i petits propietaris rurals, i la mitjana i petita burgesia urbana. Defensava el sufragi universal masculí, l'abolició de l'esclavitud, un tímid reformisme social i un cert laïcisme.
Punts en Comú i el Torn Pacífic
Ambdós partits tenien en comú la defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i un estat unitari i centralista. Aquests dos partits es van anar tornant el poder des de 1881 fins a 1903. Quan un govern entrava en crisi, el rei desconvocava el parlament, convocava eleccions i cridava el líder del partit dinàstic opositor per organitzar eleccions que garantien un canvi en el govern.
El Caciquisme: Frau Electoral
Aquest sistema es basava en trampes electorals, conegudes com a CACIQUISME.