Restauració borbònica: torn pacífic, frau electoral i catalanisme (1876-1898)
a. És una font primària, consistent en una taula estadística de caràcter polític. Mostra la distribució dels escons al Congrés dels Diputats entre els anys 1876 i 1886. La informació fa evident el funcionament del «torn pacífic», on el Partit Conservador i el Partit Liberal s'alternaven de manera artificial les majories absolutes al Parlament, deixant totalment marginats de l'accés al poder els republicans i altres forces polítiques.
b. És una font primària, iconogràfica i de naturalesa política. Es tracta d'una caricatura de la revista satírica El Motín (1892). La imatge il·lustra perfectament el frau electoral i el tornisme de la Restauració: s'hi veu Cánovas i Sagasta alternant-se còmodament («sube el uno, baja el otro») mentre sotmeten Espanya, representada per una dona que pateix lligada al potro de tortura. Mostra la crítica a un sistema corrupte que no tenia en compte la voluntat real del país.
c. L'objectiu principal del sistema ideat per Cánovas del Castillo era garantir l'estabilitat de la monarquia d'Alfons XII, marginar l'oposició antidinàstica i acabar amb la inestabilitat i els constants pronunciaments militars del segle XIX. Pel que fa al funcionament, es basava en el torn pacífic acordat entre conservadors i liberals. Aquesta alternança no era democràtica, sinó que es garantia mitjançant el frau electoral sistemàtic. Quan el Rei decidia un canvi de govern, el Ministre de Governació elaborava «l'encasellat», la llista predeterminada dels diputats que havien de guanyar les eleccions. Els governadors civils transmetien aquestes instruccions als cacics locals, els quals s'encarregaven de coaccionar i comprar els vots, sobretot a les zones rurals. Si l'acció dels cacics no era suficient, especialment a les ciutats, es recorria a les tupinades, que consistien en la falsificació directa dels vots o del cens per assegurar la victòria.
Opció b. Sou el secretari polític d'Alfons XII (informe sobre l'oposició). Majestat, tot i la fortalesa del sistema, el govern s'enfronta a una oposició marginada però latent. D'una banda, tenim els republicans, que pateixen una forta divisió interna en múltiples corrents des que va fracassar l'experiència de la Primera República. Molts d'ells continuen exigint el federalisme i el sufragi universal. D'altra banda, per l'extrem dret, gaudim de més tranquil·litat gràcies a la nostra victòria a la tercera guerra carlina. Amb la pacificació del nord, hem pogut suprimir els furs bascos i navarresos, afavorint la centralització que tant necessitàvem, tot i que haurem de vigilar el creixent sentiment regionalista.
EXERCICI 4.
Bloc 1: Guerra de Cuba
b. 24 de febrer de 1895.
a. Arsenio Martínez Campos.
b. Valeriano Weyler.
a. Monroe.
d. Santiago i Cavite.
Bloc 2: L'origen popular del catalanisme (catalanisme conservador al segle XIX)
c. Josep Torras i Bages.
d. Les Bases de Manresa.
a. Unió Catalanista.
b. Àngel Guimerà.
c. 1897.
a. És una font primària, textual i de caràcter polític. Es tracta d'un fragment de les Bases de Manresa (1892), redactades per la Unió Catalanista. El document proporciona les exigències del catalanisme per aconseguir l'autogovern: el manteniment de la legislació antiga catalana, el català com a única llengua oficial, l'exclusivitat dels càrrecs públics i administratius només per a catalans, i la divisió territorial basada en la comarca natural i el municipi.
b. És una font primària, textual i de tipus polític. Correspon al fragment inicial del Memorial de Greuges, lliurat al rei Alfons XII l'any 1885. Demana la implantació d'un sistema regionalista a Espanya per protegir la vida regional de Catalunya, defensant la llengua catalana, el dret civil propi i exigint mesures econòmiques proteccionistes per a la burgesia, deixant clar que no tenien intencions separatistes («no tenim la pretensió de debilitar [...] la gloriosa unitat de la pàtria espanyola»).
c. El catalanisme polític de finals del segle XIX es va dividir en tres grans corrents:
Catalanisme progressista: liderat per Valentí Almirall i el Centre Català, tenia l'objectiu de regenerar Catalunya i Espanya mitjançant un model federalista. Aquest corrent va impulsar el Memorial de Greuges (1885) amb l'objectiu clar de defensar el dret civil català enfront de la unificació legal i exigir polítiques econòmiques proteccionistes per a la indústria catalana.
Catalanisme catòlic i conservador (vigatanisme): encapçalat pel clergat de Vic i figures com Torras i Bages, el seu objectiu era basar la identitat catalana en els valors tradicionals: la religió catòlica, la família i la propietat, rebutjant el liberalisme.
Catalanisme conservador organitzat: agrupat a la Unió Catalanista (1891), tenia com a objectiu definir un programa d'autogovern polític per a Catalunya sense ser independentista. Aquest objectiu es va plasmar a les Bases de Manresa (1892), document que exigia la sobirania regional, la llengua catalana com a única oficial i competències absolutes en justícia, educació i ordre públic.
Opció a. Sou José Martí, i voleu explicar els motius pels quals fundeu el Partit Revolucionari Cubà.
Com a fundador d'aquest partit, faig una crida a tots els criolls d'aquesta illa per alçar-nos contra l'opressió espanyola. Estem ofegats per un monopoli comercial i duaner que només enriqueix la metròpoli i destrueix la nostra economia. A més, Espanya ens nega constantment una veritable representació política per poder autogovernar-nos i decidir el nostre futur. Ha arribat l'hora de lluitar amb les armes per la nostra llibertat i acabar d'una vegada per totes amb la tirania de l'administració colonial.
Sistema electoral durant el regnat d'Alfons XII
c. El Rei.
b. Al Ministre de Governació.
b. El Ministre de Governació.
d. No consta.
c. El Governador Civil.
L'origen popular del catalanisme
c. L'origen rural de les tradicions.
b. Una forta connotació social.
b. Societats de cant coral.
d. Frederic Soler.
b. Els pastorets.
a. La primera font és una font primària, textual i de naturalesa juridicopolítica. Es tracta d'un fragment del Tractat de París, signat el 10 de desembre de 1898 entre el Regne d'Espanya i els Estats Units. El document proporciona informació sobre les clàusules de pau que posen fi al conflicte colonial. S'hi estipula que Espanya renuncia a la sobirania sobre Cuba i cedeix formalment als Estats Units l'illa de Puerto Rico, Guam i l'arxipèlag de les Filipines (aquesta darrera a canvi del pagament de 20 milions de dòlars). Aquesta pèrdua territorial va suposar la fi de l'imperi colonial espanyol i la seva conversió en una potència de segon ordre.
b. Comenta la informació que proporciona la segona font (0,5 punts). La segona font és una font secundària i iconogràfica. Es tracta de la portada del llibre historiogràfic La Guerra de Cuba (1895-1898), escrit per Antonio Elorza i Elena Hernández Sandoica i publicat l'any 1998. La il·lustració mostra un grup de pagesos i revolucionaris cubans armats entre la vegetació tropical. Ens proporciona informació visual sobre la guerra de guerrilles que els independentistes cubans van dur a terme contra l'exèrcit colonial espanyol. Reflecteix la insurrecció militar i la voluntat d'alliberament nacional de la població cubana davant la repressió espanyola i l'explotació de l'illa.
c. Les motivacions del conflicte colonial de 1895-1898 responen als interessos divergents dels tres actors principals:
Cuba: l'alçament independentista, que buscava la sobirania nacional, estava motivat per l'estricte monopoli comercial que exercia Espanya, la imposició de taxes altíssimes a l'illa, la corrupció de l'administració colonial i la negativa contínua del govern de la Restauració a concedir-los autonomia política. Volien lliure comerç i la fi del colonialisme.
Espanya: el govern (encapçalat per Cánovas) i la classe dirigent volien retenir l'illa a qualsevol preu per protegir els grans interessos econòmics de l'oligarquia peninsular. El proteccionisme garantia que sectors com la indústria tèxtil catalana i el cereal castellà monopolitzessin el mercat cubà, impedint l'entrada de productes nord-americans.
Estats Units: tenien un interès expansionista i econòmic clar per controlar els lucratius sectors del sucre, el cafè i el tabac de Cuba, que els comerciants nord-americans ja dominaven però que patien els forts aranzels espanyols. Després de fracassar en els seus intents de comprar l'illa a Espanya, van aprofitar l'enfonsament del cuirassat Maine l'any 1898 com a excusa i campanya de premsa per declarar la guerra militarment, assolint el control del Carib.
Opció b. Majestat, avui acomiadem el rei Alfons XII, qui ens deixa un gran llegat d'estabilitat per a Espanya.
Sota el seu regnat hem aconseguit la pacificació de l'Estat, posant fi a la Tercera Guerra Carlina i signant la Pau de Zanjón a Cuba. També hem impulsat una profunda .
Aquest ordre intern ens ha permès millorar la nostra imatge internacional, evitant l'aïllament i signant acords lliurecanvistes a Europa. Aquestes mesures han afavorit directament l'. Finalment, hem potenciat el transport i la circulació de mercaderies impulsant la construcció del ferrocarril. Descansi en pau, Majestat.
Bloc 1: Informe sobre el funcionament del sistema de la Restauració
b. Evitar les actuacions militars en la política. c. El Ministre de Governació. b. Cacics. c. Dels partits dinàstics liberals. d. L'estabilitat de la monarquia borbònica.
Bloc 2: Característiques de la Constitució de 1876
c. Les Corts i la Corona. b. 1869. c. Catòlic. d. Sufragi censatari. c. El Congrés i el Senat.