La Restauració Borbònica: El Torn de Partits i el Caciquisme
La vida política i l'alternança en el poder
Els partits dinàstics
Cànovas va crear el Partido Conservador, amb una base social de grans propietaris rurals, alta burgesia i classes altes; estava caracteritzat per l'immobilisme polític, el sufragi censatari, la defensa de l'església i l'ordre social. Un altre partit més progressista liderat per Sagasta, anomenat Partido Liberal, va sortir a la llum. Aquest es caracteritzava per l'individualisme, la llibertat de pensament, el dret de la propietat privada i la llibertat de poders. L'alternança en el poder entre aquestes dues opcions tenia com a objectiu assegurar l'estabilitat institucional.
Falsejament electoral i caciquisme
L'alternança de poder es va mantenir gràcies a la corrupció electoral i als cacics. El caciquisme es va produir essencialment a Andalusia, Galícia i Castella. Els cacics eren les persones que dominaven i controlaven un nucli de població. El falsejament era una pràctica habitual en les eleccions, i per aconseguir l'elecció desitjada no es dubtava a falsificar el cens.
El desenvolupament del torn de partits
L'alternança del torn va ser regular: sis eleccions les guanyaren els conservadors i quatre els liberals. Sagasta va formar un primer govern liberal, que introduïa el sufragi universal masculí. Cànovas tornà al poder després, però amb temor d'una desestabilització per la mort del rei Alfons XII, es va fer un acord entre liberals i conservadors anomenat Pacte d'El Pardo, on mantenen l'alternança dels partits dinàstics. Aquest comportava estabilitat i es volia institucionalitzar l'alternança política: cap partit no derogaria cap llei de l'altre. Durant el llarg govern de Sagasta, es va fer una obra reformista per incorporar alguns drets als ideals de la Revolució anterior. Es va fer la Llei d'Associacions, on s'eliminava la diferència entre partits legals i il·legals i es permetia l'entrada de forces d'oposició, i també es va abolir l'esclavitud i es va establir un codi civil nou. La reforma més important va ser la creació del sufragi universal masculí, que permetia que els homes més grans de 25 anys votessin. Més tard, Cànovas, durant la seva presidència, va ser assassinat. Això va fer que el personalisme deteriorés els partits, que depenien dels seus líders.