La Restauració Canovista a Espanya: 1874-1923

La Restauració Canovista és el període de la història d'Espanya comprès entre finals del segle XIX i principis del segle XX, que suposa el retorn dels Borbons al tron, personificat en la figura d'Alfons XII. L'ideòleg d'aquest sistema va ser Antonio Cánovas del Castillo, qui va ser president del govern en sis ocasions entre 1874 i 1897. L'objectiu era organitzar i estabilitzar la situació política d'Espanya, integrant els partits que acceptessin la monarquia constitucional.

Bases del sistema de la Restauració

Les bases del sistema de la Restauració eren:

• La Constitució de 1876

  De caràcter conservador, tot i que integrava alguns aspectes progressistes. D'aquesta manera, Cánovas pretenia que molts polítics s'hi recolzessin. Aquesta constitució estava dividida en cinc apartats:

  • La divisió de poders.
  • La sobirania compartida entre les Corts i el rei, que tenia certs poders com escollir el president del govern i el dret de veto.
  • La confessionalitat de l'Estat, on Espanya es declarava un estat catòlic. Això implicava que els no catòlics no tenien els mateixos drets.
  • El sufragi censatari.
  • El reconeixement limitat de drets.

• El Torn Pacífic

  Aquest sistema tenia tres pilars:

  • El bipartidisme

    Dos partits principals: el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo, i el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. La resta de partits eren il·legalitzats. Entre els dos partits no hi havia grans diferències ideològiques.

  • L'alternança en el poder

    Durant un temps governava un partit i després l'altre.

  • L'absència d'oposició real

    Qui governava manava i no es posaven traves. Això, en part, era degut a l'acord previ entre els dos partits.

• El sistema electoral fraudulent

  El rei demanava formar govern al partit que li tocava, es convocaven eleccions que aquest partit guanyava i els resultats electorals es manipulaven perquè sortissin els resultats desitjats de dues maneres:

  • Els cacics

    Amenaçaven els treballadors amb l'acomiadament si no votaven al candidat que els hi deien (coacció) o compraven vots directament.

  • La tupinada

    Falsificació dels resultats per part dels governadors civils (una mena de president a cada província).

Conseqüències del sistema

El sistema va proporcionar un llarg període d'estabilitat a la vida política espanyola, que es va traduir en un cert desenvolupament econòmic, que només va afavorir les classes altes.

Oposició al sistema

El sistema va marginar la resta de forces polítiques al no deixar-les participar:

• Els republicans.
• Els carlins.
• Els anarquistes.
• Els socialistes.
• Els regionalistes (catalans i bascos).