La Restauració a Espanya
El sistema polític
Els dos partits del sistema, els dinàstics coincideixen a defensar la monarquia i la dinastia borbònica; un liberalisme burgès dreta; l'estabilitat política a partir del frau; els interessos empresarials i el model centralista i castellanitzador. Les diferències són lleus, amb un repartiment de papers: el liberal de Sagasta és el reformista mentre que el conservador de Canovas assimila les reformes. El partit de Canovas representa més els interessos de la classe alta; el de Sagasta, la mitjana alta.
Partits de l'oposició
Els partits de l'oposició només poden aspirar a ser minories parlamentàries. És el cas dels republicans, un moviment d'esquerres dividit en moltes tendències. I el dels carlins (ultraconservadors), forts a Navarra i País Basc. Hi ha també forces extraparlamentàries com els catalanistes, que no crearà un partit de política de masses fins el 1901. I el PSOE, que a diferència d'altres partits socialdemòcrates europeus, no té molts seguidors.
El frau electoral
L'oposició obté sempre resultats ridículs pel frau, que ja existia abans de 1875, però ara es sistematitza. En ell participen tots els poders fàctics, monarca, classes altes, exèrcit, incloent els cacics locals, a més dels funcionaris. El frau comença per la decisió pactada entre Canovas i Sagasta amb el suport del rei de canviar de govern i convocar noves eleccions amb resultats predeterminats (encasillado). Les autoritats locals, els cacics, són informants de resultats i els imposen caciquisme: amb la manipulació del cens abans de les eleccions; amb la compra de vots i la violència durant els còmics; amb el pucherazo en el recompte dels vots. Les trampes electorals estimulen l'abstencionisme popular.
Esdeveniments destacats
Els principals esdeveniments durant la primera fase de la restauració cal destacar les victòries governamentals en la tercera guerra Carlina i en la primera guerra de Cuba. També la mort del rei Alfons XII que dóna pas a la regència de Maria Cristina i la concessió del sufragi universal masculí per Sagasta el 1890. Es remarca el rebuig als documents de reivindicació catalanista. Un altre moviment opositor serà l'obrerisme, reprimir amb particular duresa a Catalunya (processos de Montjuïc) algo que desemboca en l'atemptat anarquista contra Canovas (1897). Finalment, cal destacar la importància de la derrota davant els EEUU a Cuba i Filipines, el 1898, que donarà pas a una segona fase de la restauració, molt més inestable, amb la pressió de catalanistes i obreristes.