La Restauració i la Guerra de Cuba: 1876-1879

La Restauració i el control de Cuba

La Restauració, en controlar el govern, tenia la capacitat de deixar els partits al marge del sistema. L'any 1876, la situació era favorable per a la Restauració, que havia aconseguit controlar el conflicte de Cuba, que s'havia transformat en una guerra.

Les possessions espanyoles: Cuba i Filipines

A Espanya li quedaven les Filipines, de les quals no n'obtenia gairebé res, i la perla de les Antilles, és a dir, Cuba. A Cuba, hi tenia plantacions de tabac, de sucre, importants indústries, etc., i era, per tant, un bon lloc on negociar.

Cuba: mercat captiu d'Espanya

Cuba tenia estatus de mercat captiu per a Espanya i només podia comercialitzar amb ells i en termes avantatjosos. No tenia cap representació de diputats a l'estat espanyol: era tractada com una colònia i sotmesa a dues càrregues. Per exemple, la forma de control que tenia Espanya amb els productes cubans, basat en un enorme proteccionisme dels productes que no eren espanyols, feia que aquests tinguessin uns preus elevadíssims. Tant els cubans com els americans estaven en contra de la situació.

Conflictes d'interessos entre criolls i espanyols

A l'illa hi havia dos tipus d'habitants: els descendents d'espanyols nascuts a Cuba, coneguts com a criolls i que no tenien privilegis, i els espanyols vinguts a Cuba, que estaven al capdavant dels principals càrrecs polítics. Això va provocar una lluita d'interessos, ja que els criolls volien tenir més influència. El 1868, aprofitant l'expulsió d'Isabel II en la revolució de la Gloriosa, va començar un moviment d'insurrecció que va donar lloc a la Guerra dels Deu Anys, que va durar fins al 1878.

La Pau de Zanjón i les demandes cubanes

El 1876 va acabar la guerra carlina i el 1878 la cubana amb la Pau de Zanjón. La Restauració començava amb molt bon peu. Però, davant d'aquesta situació i el final de la insurrecció, els naturals de Cuba esperaven que l'administració espanyola fes una sèrie de reformes, com ara:

• Atorgar-los els mateixos drets de representació política a les Corts que als espanyols.
• Permetre'ls la participació en el govern de l'illa.
• Concedir la llibertat de comerç.
• Abolir l'esclavitud.

Però el govern espanyol els va seguir sense donar cap mena d'autonomia i, un any després, el 1879, hi va haver una altra revolta.