Restauració i Unificacions a Europa al segle XIX
Restauració: El Congrés de Viena
Les grans potències es van reunir al Congrés de Viena amb l'objectiu de restaurar la situació anterior a la Revolució Francesa i posar fi a la sobirania nacional i al constitucionalisme. El retorn a l'absolutisme es va fonamentar en el rebuig de la revolució i en el principi del legitimisme. Tot i això, en alguns països es van fer certes concessions, com ara la Carta atorgada per Lluís XVIII de França, que reconeixia alguns drets polítics.
El Cartisme
El Cartisme va sorgir a Gran Bretanya el 1836 com un moviment obrer que buscava reformes polítiques i socials. Inspirat en la Carta del Poble, els seus principals objectius eren el sufragi universal masculí, un sou per als diputats i la reunió anual del Parlament. Malgrat el rebuig del Parlament, el Cartisme va tenir un paper important en l'organització del moviment obrer.
La Unificació Italiana
El 1815, Itàlia estava dividida en estats desiguals. El moviment d'unificació, inicialment liderat per Giuseppe Mazzini, buscava crear una república democràtica. Després d'alguns intents fallits, el Piemont, sota la monarquia dels Savoia i amb el lideratge de Cavour, va impulsar una estratègia moderada per a la unificació. Amb la victòria sobre Àustria i la conquesta del sud per part de Garibaldi, la unificació es va completar, i Roma va esdevenir la capital d'Itàlia sota el regnat de Víctor Manuel II.
La Unificació Alemanya
A finals del segle XVIII, els ideals del nacionalisme alemany, reforçats pel romanticisme, van començar a prendre forma. La creació del Zollverein, una unió duanera que va establir un mercat comú, va ser un primer pas important. Prússia es va integrar al Zollverein, però Àustria no. Després d'alçaments liberals i la formació d'un parlament a Frankfurt, la monarquia prussiana, liderada pel canceller Otto von Bismarck, va imposar la seva estratègia per a la unificació. Després de derrotar Àustria i França, es va proclamar el Segon Reich, amb Guillem I com a emperador. Prússia va imprimir una ideologia conservadora a la nova Alemanya unificada.