Resum de Filosofia Medieval: Patrística i Escolàstica

Filosofia Medieval: Del segle V al XIV

El període comprès entre la caiguda de l'Imperi Romà i el Renaixement (s. V-XIV) es caracteritza per la manca de límits entre religió i política, generant conflictes constants entre l'Estat i l'Església.

Característiques principals

• Aparició de les primeres universitats.
• El problema de Déu: L'aparició del cristianisme aporta una nova visió del món i de la història.
• Relació entre raó i fe: L'esforç per compaginar el cristianisme amb el pensament grec.

Etapes de la filosofia medieval

• Patrística: Representada per Sant Agustí (1r període), centrada en els Pares de l'Església.
• Escolàstica: Representada per Sant Tomàs d'Aquino (2n període), desenvolupada a l'àmbit universitari.

Sant Agustí d'Hipona

Pensador medieval (s. IV-V) nascut a Tagaste (nord d'Àfrica) i bisbe d'Hipona.

Influències i pensament

• Maniqueisme: Religió persa basada en una dualitat de dos principis diferents: el bé i el mal.
• Evolució: Va passar per l'escepticisme i el platonisme fins a arribar al cristianisme (influenciat per les cartes de Sant Pau).

Rao i fe

La raó i la fe estan unides i col·laboren harmònicament: «Intellige ut credas, crede ut intelligas» (entén per creure, creu per entendre). Els aspectes de la fe són raonables i ajuden a entendre la veritat; cal la fe per utilitzar correctament la raó.

Teoria del coneixement

• Crítica a l'escepticisme: Es contradiu en defensar que no podem arribar a cap certesa, ja que, com a mínim, hi ha un judici sobre el qual estem segurs: l'ésser que dubta no s'equivoca.
• Coneixement sensible: A través dels sentits; és poc fiable i proporciona opinió (doxa).
• Coneixement racional inferior: Permet fer ciència (episteme).
• Coneixement racional superior: Coneixement de veritats eternes, principis ètics, l'ànima i Déu.

Anàlisi del temps i filosofia de la història

Agustí proposa una concepció relativa del temps: l'home té consciència del seu pas mitjançant les categories de present, passat i futur. És una percepció subjectiva, mentre que Déu representa l'eternitat.

En la seva filosofia de la història, descriu la lluita entre dues ciutats:

• Ciutat de Déu (celestial): Els qui creuen en Déu i són virtuosos.
• Ciutat terrenal: Els qui viuen des de l'amor propi, menyspreant Déu (egoistes).

L'Argument Ontològic

Proposat per Sant Anselm (s. XI), arquebisbe de Canterbury. És el primer autor que sent la necessitat de demostrar formalment l'existència de Déu.

L'argument a priori

No es basa en l'experiència, sinó en un argument mental: si Déu existeix, ha de ser un ésser perfecte amb totes les qualitats al màxim, inclosa l'existència física. Altrament, hi hauria una contradicció amb l'home, que no és un ésser perfecte.

Crítica de Gauniló

El monjo Gauniló va criticar aquest argument com un pas il·legítim de l'ordre lògic a l'ordre real (suposar l'existència d'una illa perfecta no vol dir que existeixi). Sant Tomàs d'Aquino va estar d'acord amb aquesta crítica.