Resum de Corrents Filosòfics Clau: Positivisme, Marx, Nietzsche i Freud
POS: Positivisme
POS: Raó, il·lustració, destrucció de l'antic règim. La Revolució Francesa genera caos social, crisi per xoc de dues èpoques (època de creences fixes i crítica de les idees).
Auge i Mètode Positiu
La Ciència ha d'analitzar els fets i establir les lleis. Estudi de la naturalesa i la societat. Augment de la ciència social. La ciència com a únic mètode. Progrés. Fora metafísica. Utilització del programa científic.
COMT: Comte
Època de desordre i reestructuració social. Ordre teòric que reorganitza la societat: la ciència. Estat positiu: ordre i unitat.
Principis del Positivisme
- La història com un progrés lineal.
- Estat positiu: ordre i unitat.
- La sociologia investiga les lleis que regeixen la societat.
La ciència és suprema: estudia l'estat social, la dinàmica social, i l'estudi del passat i present.
ÈTICA
Sentiments: amor a l'home per sobre de l'amor a Déu (o amor a l'home).
MILL: John Stuart Mill
Aproximació al pensament comtista. Proposicions per inducció. Mètode científic de la inducció. Moralitat, prudència, estètica. Racionalisme. Criteris de bé i mal. Garantir les llibertats dels homes per la felicitat: pensament, cos i esperit. Individu i diversitat.
INDU: Revolució Industrial
Segle XIX: transformació. Revolució industrial, noves tecnologies, progressos, millora de les condicions de vida. Transports, creixement econòmic, explotació urbana, explotació demogràfica, augment de la contaminació. Capitalisme, classe obrera, moviments socialistes.
EVO: Evolucionisme
Fixisme vs. Transformisme
- Fixisme: Espècies immutables, creació fixa. Fòssils. Manca de relació amb l'edat de la Terra. Fixisme als segles XVII-XVIII.
- Linneu: Híbrids.
- Malthus: Evolució a l'atzar; els més aptes.
- Crítica al fixisme pels il·lustrats i transformistes.
Teories Evolutives
- Lamarck: Creació de la Terra.
- Cuvier: Catastrofisme.
- Ch. Darwin: Origen comú dels éssers. Adaptació. Evolució gradual, més adaptació, selecció natural.
NIETZSCHE
Context
Context: impuls de la Revolució Francesa, atmosfera d'optimisme, expansió del pensament, democràcia i llibertat, renovació cultural.
Crítica als Valors Tradicionals
Crítica a la tradició: arrel i tres obstacles per a la raó.
Crítica Moral i Religiosa
- Crítica als valors morals: contra la naturalesa, mata la vida. Moral dels senyors i dels esclaus.
- Crítica a la religió: por, foment de la moral esclava, obstacle per a la superació.
- Crítica a la metafísica: s'oposa a la religió, és irreal, és dualista, és idealista.
La Mort de Déu (Mort 10)
Crítica a la moral, religió i metafísica. Alliberament de l'home. Els obstacles cauen, cauen els valors podrits. La cultura moderna no és Déu. L'home camell esdevé home lleó.
Nova Jerarquia de Valors
Fora valors ficticis. Dret i desig de vida. La societat actual és nihilista: absència de valors o metes, esclaus. L'home ha de recuperar l'amor a la vida.
L'home occidental menysprea la vida i els instints. Ha de ser alliberat per esdevenir Superhome. El Superhome es forja des de nen. Desig que la vida es repeteixi eternament (Etern Retorn).
MARX
MRX: Materialisme Històric
Plena Revolució Industrial al segle XIX. Reacció a favor del proletariat, emancipació dels obrers. Període de formació, especulació i revolució.
Crítica al materialisme burgès i a les relacions injustes a la societat.
Base del Pensament
Materialisme Històric: La història vista de manera dialèctica. L'home és el protagonista de la història. La matèria base de les relacions humanes. La producció base de l'ordre social. Els homes creen productes i es relacionen; interpretació des de la matèria i l'economia.
Dialèctica de la Naturalesa
A la naturalesa hi ha lleis dialèctiques que governen la societat:
- Llei del salt qualitatiu: Acumulació de canvis quantitatius que provoquen un canvi qualitatiu.
- Llei de la unitat dels contraris: Tots els fets de la naturalesa són producte de la lluita de forces oposades.
- Llei de la connexió universal: Tots els fets de la naturalesa estan lligats.
ALIENACIÓ
Crítica a la societat burgesa. L'obrer és l'actor de la història. Alienació econòmica, que el capital fomenta.
Estadi preideològic: home sotmès a la naturalesa. Estadi ideològic: l'home s'allibera. En el capitalisme, l'home està sotmès a l'estat.
IDEOLOGIA
En la ideologia política tots són lliures; en la religió, tots estan lligats. La ideologia de la classe dominant. La consciència de la classe obrera per alliberar-se. Desaparició de la ideologia. Esser destinat a alliberar-se.
CRÍTICA
Ètica, ateu, materialista, econòmic, comunista, revolucionari, científic.
FREUD
FRD: Freud
Consciència: Facultat que ens permet conèixer el món exterior. Inconscient: Explica els fenòmens que alteren la consciència (p. ex., hipnosi).
PSICOANÀLISI
Sentiments reprimits del pacient. No manipulació. Impulsos que reprimim esdevenen actes psíquics. Busca saber quins són els sentiments que causen els atacs psíquics.
Estructura de la Personalitat
- Jo
- Això (Id)
- Superjò (Superego): El Superjò són els impulsos que el Jo reprimeix.
Mètode terapèutic: Observació i estudi en teràpia.
Metapsicologia: Dinàmica: impulsos causen lluita de forces oposades. Econòmica: impulsos psíquics com a energia interior.
CULTURA
L'home neix destinat a la cultura. L'home violent és enemic de la civilització. Renúncia a la felicitat. Relació entre individus per satisfer necessitats individuals. La civilització oprimeix l'home.
ALTRES PSICÒLEGS
ADLER
El nen se sent inferior si no encaixa a la societat; si encaixa, no.
JUNG
Els atacs psíquics poden ser traumes adults o imatges comunes de la humanitat (arquetips).
SARTRE
Existencialisme
L'home no té una persona determinada. La mirada dels altres ens determina. El propi món és a la ment. La consciència ens permet crear el món. Dues mirades es creuen. Pressió personal. Em jutjo a mi mateix per la mirada de l'altre. Cosificació per donar bona impressió. Jugem a existir, no existim.
Ètica i Camp d'Aniquilació
Ètica, dignitat, límit humà. Organització jeràrquica en el camp. Llei del més fort. Esdevé un número. Supervivència a tota costa. Ho ha perdut tot. Camp d'aniquilació. El més baix de tot.