Resum de gramàtica catalana: sintaxi, connectors i textos

Funcions sintàctiques en català

• Subjecte (Subj): Respon a la pregunta qui?. Concorda obligatòriament amb el verb en persona i nombre.
• Complement directe (CD): Substituïble pels pronoms el, la, els, les, en, ho. Mai no s'introdueix amb preposició (ni davant de persones o víctimes).
• Complement indirecte (CI): Substituïble per li, els. Indica el beneficiari o destinatari de l'acció verbal.
• Complement de règim verbal (CRV): Substituïble per en, hi. Introdueix preposicions regides pel verb (com de, a); si s'elimina, l'oració perd o canvia el sentit (ex.: anar a, venir de).
• Complement circumstancial (CC): Pronominalitzable per hi, en o responent a preguntes com quan?, on?, com?.
• Atribut (Atr): Substituïble per ho (o pronoms determinats). Apareix amb verbs copulatius (ser, estar, parèixer).
• Complement predicatiu (CPred): Substituïble per hi o expressat mitjançant un adjectiu (amb verbs com fer-se, dir-se, anomenar). Respon a com? (com un CCM), però concorda en gènere i nombre amb el subjecte o amb el CD.
• Complement del nom (CN): Pronominalitzable habitualment per en (introdueix sintagmes preposicionals, sovint amb de).

Categories gramaticals

Les categories gramaticals bàsiques són: nom (substantiu), verb, adjectiu, determinant, pronom, adverbi, preposició i conjunció.

Connectors textuals

• Additius: Sumen nova informació. Exemples: i, a més, d'una banda... de l'altra, igualment.
• Disjuntius: Expressen que allò que es dirà és una alternativa o reformulació d'allò anterior. Exemples: més aviat, més ben dit.
• Contrastius o adversatius: Donen a entendre que el que segueix és informació oposada a la que s'ha donat prèviament. Exemples: en canvi, no obstant això, al contrari.
• Consecutius: Indiquen una conseqüència d'allò expressat abans. Exemples: per tant, doncs.

Llenguatges d'especialitat

Llenguatge cientificotècnic

• Factors contextuals: Tema especialitzat, canal escrit, intencionalitat objectiva i grau de formalitat alt.
• Expressió general: Objectiva, freda, precisa i amb tendència a la universalitat.
• Sintaxi: Ús predominant d'oracions enunciatives; morfosintaxi mesurada, sense abusar de la subordinació.
• Lèxic: Precís i sense ambigüitats; ús de termes que denoten de manera unívoca els conceptes de les diferents especialitats; vocabulari amb arrels gregues, llatines o manlleus de llengües modernes; ús de llenguatges formalitzats i artificials (símbols algebraics, fórmules químiques, etc.).

Llenguatge humanístic

• Factors contextuals: Tema més o menys especialitzat, canal normalment escrit, intencionalitat no sempre estrictament objectiva i grau de formalitat alt.
• Expressió general: Afany de claredat, redacció elaborada i freqüent presència d'un estil personal.
• Sintaxi: Riquesa de construccions (sovint complexes); predomini d'oracions enunciatives, combinades amb interrogatives i exclamatives.
• Lèxic: Terminologia no sempre fixada, amb presència de mots polisèmics.

Tipologies textuals

El text explicatiu

Presenta una intencionalitat objectiva i una funció principalment informativa. Utilitza un llenguatge fred, distant, clar i amb termes tècnics. Segueix habitualment una estructura tripartida (introducció, desenvolupament i conclusió), tot i que en ocasions pot prescindir de la introducció o de la conclusió.

El text argumentatiu

Té una intencionalitat subjectiva i pretén convèncer o persuadir el receptor. Sol emprar verbs i formes en primera persona (amb fórmules com «crec que») i recursos expressius com metàfores. Presenta una estructura tripartida articulada al voltant de la tesi, el cos d'arguments i la conclusió.

Oracions coordinades

Tipus de coordinació

• Copulatives: i, ni.
• Disjuntives: o, o bé.
• Distributives: o... o, ni... ni, ara... ara.
• Adversatives: però, sinó (que).
• Explicatives: és a dir, o sigui, això és.
• Il·latives: doncs, per tant, per consegüent, de manera que.
• Continuatives: doncs, a més, d'altra banda.

Distinció entre «si no» i «sinó»

• Si no: Expressa una condició negativa (conjunció condicional si + adverbi de negació no).
• Sinó: Conjunció adversativa o utilitzada en estructures de comparació / excepció.

Variació lingüística i registres

Varietats dialectals

La llengua presenta variacions segons diversos eixos:

• Geogràfica: Dialectes i subdialectes territorials.
• Històrica: Evolució temporal de la llengua (diacrònica).
• Social: Sociolectes segons el grup sociocultural o edat.

Registres lingüístics (variants funcionals)

Determinats pel tema, el canal, la intencionalitat i el grau de formalitat:

• Nivell alt: Llenguatge cientificotècnic, literari i culte.
• Nivell mitjà: Registre estàndard (mitjans de comunicació, comunicació formal habitual).
• Nivell baix: Registre col·loquial i familiar.