Resum de la Gran Guerra (1914-1918)

1. Les causes de la guerra

Les rivalitats territorials i econòmiques: Hi havia certes tensions provocades per la crisi del 1873 i la cursa imperial que van originar a Europa una sèrie de disputes territorials i econòmiques:

• Al terreny econòmic: L’Imperi alemany s’havia consolidat com una potència política i econòmica. Els territoris d’Alsàcia i Lorena eren disputats entre Alemanya i França. A més, Alemanya i el Regne Unit es disputaven la supremacia industrial i naval.
• En el terreny polític: Alemanya havia quedat enrere en la cursa colonial i aspirava a nous territoris; per la qual cosa, va tornar a xocar amb França pel control del Nord d’Àfrica. Una altra tensió va ser el domini dels Balcans davant la retirada de l’Imperi turc.

2. La diplomàcia d'aliances i la pau armada

Alemanya va pactar ajuda militar amb Àustria-Hongria i Itàlia. L’any 1890, la dimissió del kàiser i l’arribada del nou kàiser, Guillem II, va comportar una política agressiva. Aquests moviments van empoderar França i Rússia a signar l’acord francorus, en què s’acordava ajuda mútua en cas d’agressió a la Triple Aliança.

La diplomàcia d’aliances va sorgir com una evolució dels sistemes traçats anteriorment per Otto von Bismarck. Va anar evolucionant fins que es va arribar a dos blocs: la Triple Entesa (formada per França, Rússia i el Regne Unit) i la Triple Aliança (formada per Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria).

3. Les crisis del Marroc

Al Marroc es van desenvolupar diverses crisis entre França i Alemanya:

• Primera crisi (1905): Davant les pretensions franceses de crear un protectorat al Marroc, el kàiser va desembarcar a Tànger i va oferir el seu suport al sultà. A la conferència d’Algesires (1906) es va establir un protectorat compartit entre Espanya i França.
• Segona crisi (1911): Alemanya va aprofitar una insurrecció al sud del Marroc per enviar una canonera a Agadir amb el pretext de protegir els súbdits alemanys de la zona. Finalment, va obtenir l’ampliació dels seus territoris al Camerun a canvi de sortir del Marroc.

4. Les crisis balcàniques i el detonant

Als Balcans es van enfrontar els interessos, d’una banda, dels grans imperis (Àustria-Hongria i Rússia) i, per l’altra, de Sèrbia i Bulgària, que pretenien unificar els pobles eslaus del sud. Els múltiples interessos i aliances van convergir en tres crisis consecutives en pocs anys:

• Crisi bosniana (1908): Àustria-Hongria va annexionar Bòsnia i Hercegovina, la qual cosa va provocar el malestar de Rússia.
• Primera Guerra Balcànica: Amb el suport rus, Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro van crear una Lliga Balcànica i es van enfrontar a l’Imperi turc. Finalment, els turcs van abandonar les seves possessions europees, excepte Constantinoble, i també van reconèixer la independència d’Albània.
• Segona Guerra Balcànica: Sèrbia, amb l’ajuda de Grècia, Montenegro i Romania, va derrotar Bulgària. Aquests conflictes van augmentar la influència russa a la zona en detriment d’Àustria-Hongria.

El detonant de la guerra va ser l'assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia, de l’hereu de la corona austríaca, l’arxiduc Francesc Ferran (28 de juny del 1914). L’atemptat el va executar un estudiant bosnià relacionat amb els grups nacionalistes serbis.

5. El desenvolupament de la Primera Guerra Mundial

La guerra de moviments (1914)

Es preveia que seria una guerra curta, i els alemanys havien dissenyat un pla per envair França en sis setmanes per Bèlgica i Luxemburg. Malgrat la seva resistència, van aconseguir envair París, però van ser contingudes per les tropes franceses a la batalla del Marne. L’ofensiva russa va ser neutralitzada a l’estiu per les tropes alemanyes a la batalla de Tannenberg. Cap al novembre del 1914, ja sabien que anava a ser una guerra llarga i el front occidental s’havia estabilitzat. S’hi van construir milers de trinxeres i estratègies per controlar-ho. La població volia anar a la guerra, però al Nadal del 1914, tothom va veure que no era bo.

La guerra de posicions o trinxeres (1915-1916)

L’any 1915, les tropes anglofranceses van desembarcar a la península de Gal·lípoli, amb l’objectiu d’establir comunicacions amb Rússia, però van fracassar davant la resistència turca.

6. De la crisi del 1917 a l'armistici

El punt d'inflexió (1917)

L'any 1917, es van produir dos esdeveniments que van accelerar el final del conflicte:

• Els Estats Units: mantenien una postura neutral, encara que subministraven proveïments i facilitaven capital als aliats. Van sofrir un gran impacte després de l'enfonsament del Lusitania, en el qual van morir 118 ciutadans americans. La seva entrada en la guerra es va produir després de la publicació a la premsa americana d'un telegrama del secretari d'Estat alemany en què amenaçava de fer costat a Mèxic en les seves pretensions de recuperar els territoris perduts a la guerra del 1848. Arran d'això, el president Woodrow Wilson va obtenir la declaració de guerra del Congrés el 6 d'abril.
• Rússia: després del triomf d'una doble revolució al febrer i octubre del 1917, es va reunir amb una delegació alemanya per negociar la pau. El Tractat de Brest-Litovsk (març del 1918) va suposar la neutralització del front oriental per a Alemanya.

El final de la guerra (1918)

L'any 1918, es va produir el desenllaç del conflicte:

Al front balcànic, els aliats van derrotar Turquia, Bulgària i Àustria. El 3 de novembre es va produir l'abdicació de l'emperador Carles d'Habsburg i la rendició de l'Imperi austrohongarès. Al front occidental, Alemanya va emprendre diverses ofensives comandades per Hindenburg i Ludendorff, amb l'esperança de resoldre el conflicte abans de la incorporació efectiva dels Estats Units.

Tanmateix, la unificació de les forces aliades comandades per Ferdinand Foch i l'arribada de soldats nord-americans van impulsar la victòria aliada al Marne i la retirada de l'exèrcit alemany.

A Alemanya, es va produir l'amotinament de la marina a Kiel i nombroses revoltes de soldats i obrers reclamant la pau. En aquest context, el kàiser Guillem II va abdicar el 9 de novembre, es va proclamar la República de Weimar i Alemanya va sol·licitar l'armistici, que va entrar en vigor el novembre del 1918. Havia acabat la Primera Guerra Mundial.

7. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Demogràfiques i socials

Aquesta guerra va provocar al voltant de 9 i 10 milions de persones mortes. L’armament era molt fort i mortífer i les tàctiques militars eren velles. Va provocar 3 milions de vídues, 10 milions d’orfes i més de 20 milions de ferits molt greus. La guerra va provocar la pandèmia de la grip del 1918. Hi va haver un gran nombre de refugiats de moltes nacionalitats diferents.

Econòmiques

La contesa, la destrucció de ciutats, infraestructures, fàbriques, camps, etc. i l'esforç de guerra havien fet fer fallida a les economies nacionals (França va perdre el 30% de la seva riquesa i Alemanya, el 22%). Durant la guerra, el Govern nord-americà es va alçar com el principal prestador del bloc aliat, ja que aquests països adquirien aliments i manufactures als Estats Units. Es va convertir així en el principal país creditor, va duplicar el seu PNB i el dòlar es va consolidar com a moneda de referència per a les transaccions internacionals. En conseqüència, es va produir la ruptura de l'ordre econòmic del segle XIX i la fi de l'hegemonia europea en favor dels Estats Units.

Impacte social i drets de les dones

La Primera Guerra Mundial va suposar la pèrdua de vides humanes més gran que s'havia registrat fins aleshores en un conflicte. Hi van morir entre 9 i 10 milions de persones a conseqüència de dos factors: primer, la mala combinació entre les velles tàctiques militars del segle XIX i el mortífer armament del segle XX; i segon, la concepció de «guerra total», que va ocasionar un gran nombre de víctimes civils mortals. La guerra i les mancances sanitàries van ser el caldo de cultiu perfecte per a la difusió de la pandèmia de la grip del 1918. La guerra va provocar un incomptable nombre de desplaçats i refugiats belgues, russos, búlgars i armenis. La violència contra nombroses minories ètniques i religioses es va refermar durant la guerra. D'altra banda, la guerra va impulsar els canvis socials que s'havien anat forjant entorn de les dones des del final del segle XIX. Entre els anys 1918 i 1929, es va estendre el dret de vot en alguns països, encara que la incorporació femenina al mercat de treball que s'havia produït durant la guerra es va reduir després de l'armistici.