Resum d'Història d'Espanya (1875-1975): Política, Economia i Societat

La Restauració Borbònica (1875-1902)

• Constitució de 1875: Amplia la declaració de drets i llibertats, estableix la divisió de poders i el sufragi censatari masculí.
• Conflictes bèl·lics: Fi de la guerra carlina i guerra d'independència de Cuba. Destaca l'incompliment dels acords de la Pau de Zanjón, el mercat captiu i l'aranzel de Cànovas.
• Sistema bipartidista: Alternança pacífica entre conservadors (Cànovas) i progressistes (Sagasta) sota la dinastia borbònica, defensant la constitució monàrquica i la propietat privada.

Fallida del sistema de la Restauració (1902-1931)

• 1899: Pressió fiscal pel deute de Cuba, tancament de caixes i estat de guerra.
• 1902: Alfons XIII inicia el regnat amb intents de regeneració.
• 1903-1910: Etapa conservadora de Maura i la Setmana Tràgica:
  • Causes: Atac rifeny i enviament de reservistes.
  • Desenvolupament: Revolta popular antimilitarista i anticlerical.
  • Conseqüències: Caiguda de Maura, debilitat dels partits dinàstics i enfortiment del republicanisme i la Solidaritat Catalana.
• Canalejas: Llei del Candat, llei de reclutament, reforma fiscal i Llei de Mancomunitats.
• Pistolerisme i Llei de Fugues: Enfrontament entre patronal i anarcosindicalistes.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Es divideix en Directori Militar (1923-1925) i Directori Civil (1925-1930). Va suspendre la constitució, dissoldre el parlament i il·legalitzar partits. La dictadura va caure per l'atur i el descontentament social, desembocant en la proclamació de la República el 1931.

Transformacions agràries i procés industrial (1833-1900)

Catalunya es va convertir en la "fàbrica d'Espanya" gràcies a la inversió en el sector tèxtil (cotó) i l'aparició d'una burgesia emprenedora. La industrialització a Espanya va ser desigual (focalitzada a Astúries, País Basc i Catalunya) a causa de la geografia, la manca de carbó de qualitat, l'endarreriment agrari i l'alta rendibilitat del deute públic.

Orígens i consolidació del catalanisme

Valentí Almirall és considerat el pioner per desenvolupar la teoria política catalanista, mobilitzar la societat i fundar el primer partit catalanista (1882). El Vigatanisme (Morgades, Torras i Bages) va impulsar la consciència del particularisme català des d'una òptica conservadora.

Segona República (1931-1933)

El Bienni Reformista va implementar sis reformes clau: sociolaboral i agrària, religiosa (Llei de congregacions), militar, educativa, estatutària (autonomia) i de drets i llibertats.

La Guerra Civil (1936-1939)

La Batalla de Madrid va ser l'objectiu principal dels insurrectes. La ciutat va resistir des del novembre de 1936 fins al març de 1939.

Franquisme: La postguerra (1939-1959)

• Fets de Maig (1937): Conflicte a Barcelona entre la Generalitat (ERC, PSUC) i els anarquistes (CNT, POUM).
• Característiques: Concentració de poder, règim totalitari, centralisme, estat confessional, adoctrinament i autarquia econòmica (racionament i estancament).

El Franquisme: Creixement econòmic (1959-1975)

• Pla d'Estabilització (1959) i Plans de Desenvolupament (1964): Liberalització i impuls industrial.
• Canvis socials: Èxode rural, creixement urbà i canvi en el paper de la dona.
• Reformisme: Llei de Premsa i Llei de Seguretat Social.
• Final de la dictadura: Assassinat de Carrero Blanco, augment de l'oposició (PCE, PSOE, CCOO) i crisi del règim.