Resum Història Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Postguerra
Modernisme (1892-1911)
El Modernisme va ser un moviment que va buscar modernitzar la societat catalana, promovent el trencament amb el passat i l'obertura a Europa.
L'Artista Modernista
- Busca la modernitat i vol transformar la cultura catalana.
- Defensa l'individualisme i el messianisme (es veu com a portador de valors superiors).
- Es confronta amb una societat regida per valors materials que no valora l'art.
- L'artista aspira a una professió digna i respectada.
Temes Centrals
Els temes principals inclouen el conflicte artista-societat, el nacionalisme (potenciant el catalanisme), i la projecció de la natura i el paisatge com a estat d'ànim.
Noucentisme (1906-1914)
El Noucentisme es consolida amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914), reunió de quatre diputacions catalanes, governada per la Lliga per modernitzar Catalunya. Va ser suprimida el 1925 per Primo de Rivera.
Obra de Normativització: Pompeu Fabra
La figura clau va ser Pompeu Fabra, amb dos objectius principals:
- Social: Convertir el català en una llengua literària, moderna i apta per a usos formals.
- Lingüístic: Aconseguir la unitat de la llengua catalana (amb 3 fases: ortografia, sintaxi i lèxic).
Trets Generals del Noucentisme
Va ser un moviment ideològic per construir una cultura catalana nacional, europea i culta. Buscava educar i modernitzar la societat catalana, prioritzant la raó sobre els sentiments o l'instint. Es valoraven les coses per la personalitat.
Les Avantguardes (1925-1936)
Les Avantguardes van suposar nous esdeveniments i postures a Catalunya. Un repte important va ser la nacionalització, facilitada per l'Estatut català que establia la cooficialitat del català.
Literatura Postguerra (1939-1945)
Amb el final de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola, s'instaura el Franquisme: un règim polític autoritari amb poder centralitzat en el dictador, un partit únic i un sindicat únic, i una visió unitària i centralista d'Espanya.
Poesia Actual: Modernista
La poesia es va decantar per recuperar el sentit romàntic del gènere.
Etapes i Corrents Estètics (Modernisme Poètic)
- 1892-1898: Ruptura amb la poesia anterior; pas a una poesia intimista.
- 1898-1911: Període de vitalitat i complexitat de la poesia moderna, amb dues tendències:
- Espontaneisme: La poesia és sentiment i emoció materialitzada de manera espontània i autèntica.
- Arbitrarisme: El sentiment no és suficient; cal un treball formal i domini de les tècniques versificadores.
Temes Poètics
Els temes inclouen la mort, el misteri i el paisatge com a estat d'ànim; temes patriòtics o nacionalistes; la natura i el cosmos; reflexions construïdes amb pretextos simbòlics (jardins, figures femenines); dolor personal o col·lectiu; el conflicte artista-societat; i la ciutat de Barcelona.
Joan Maragall (Modernisme)
La seva obra poètica es basa en un concepte únic de la poesia i la missió del poeta com a guia per a la societat, adoptant una actitud crítica envers la classe social.
Doctrina de Maragall
La poesia actua per l'esperit, revelant una realitat transcendent i veritable amagada rere la realitat objectiva. Per revelar-la, cal la viva paraula. El poeta posseeix una major capacitat de percepció i descobreix aquesta realitat.
Poesia de J.M.
Agrupada en vessants decadentista, vitalista, naturalista i nacionalista.
Escola Mallorquina
Moviment literari actiu als anys 70 a Mallorca, amb autors com Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera.
Característiques
Valoració de la perfecció formal del poema, llengua elaborada i culta, i un to expressiu mesurat.
Poesia Noucentista
El gènere més valorat, que ofereix una jerarquització dels gèneres literaris segons el seu progrés ideològic i cultural.
Característiques
- Idea d'artifici: el valor rau en la forma i l'estil rigorós.
- Depuració de la realitat: Ha de ser reelaborada idealment per dibuixar els trets de la Catalunya ideal.
- Referències al món clàssic (ús de noms grecs).
- Ús de la vida quotidiana i descripcions minucioses de paisatges o persones.
- Distanciament intel·lectual del poeta respecte la matèria tractada, sovint mitjançant la ironia.
Temes Noucentistes
Vida senzilla, ambient ciutadà (la ciutat com a model civilitzat, ordre i mesura), natura idíl·lica, feminitat, i el pas del temps i l'envelliment, assumit tot i que provoqui melancolia.
Josep Carner (Noucentista: 1884-1970)
Va viure el seu exili a Mèxic després de la Guerra Civil i va morir a Brussel·les.
Etapes de Carner
- Formació (1896-1905): Es dona a conèixer en el marc del Modernisme.
- Noucentista (1906-1920): Amb obres com Els fruits saborosos, que reflecteix l'assumpció de l'estètica arbitrària.
- Postsimbolista: Més reflexiva, presenta les preocupacions morals de l'home.
Característiques de la Poesia Carneriana
- Rigor formal (utilitza formes clàssiques com el sonet).
- Domini i control de la llengua.
- Pas del real a l'ideal.
- Visió del món plàcida i ordenada.
- Ús de l'humor i la ironia.