La novel·la romàntica i realista a Catalunya al segle XIX: Julita de Martí Genís

El context literari 1

En la narrativa del segle Xix, esplendorosa arreu d'Europa, desfilen un seguit de corrents estètics ben Diferenciats:

-La novel·la romàntica. En un primer moment, El model que es va seguir va ser el gènere històric, proposat per Walter Scott, És a dir, el dedicat a explicar els fets històrics amb la màxima objectivitat Possible. 

-El costumisme, corrent literari de la Transformació del Segle XIX amb una intenció bàsicament descriptiva i una Marcada tendència a deixar documents testimonials.

-La novel·la realista. Les tècniques Costumistes van contribuir al conreu de la narrativa realista, juntament amb el Model dels grans narradors realistes europeus (Balzac, Stendhal, Flaubert...). 

-El Naturalisme. A partir de 1872, a França, El Realisme es va veure superat per un nou corrent, el Naturalisme, encapçalat Per Émile Zola.

La novel·la romàntica 3

La primera novel·la històrica En català és L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862), d'Antoní de Bofarull (1821-1892), ambientada en el compromís de Casp a inicis del Segle XV. La novel·la romàntica en català es va cenyir al gènere històric i va influir Decisivament sobre l'orientació ideològica de la Renaixença cap a la línia més Medievalitzant i conservadora.

Progressivament, la novel·la romàntica va anar prescindint de la història passada i va adoptar la realitat del seu temps com a matèria. És el Cas de Julita (1874), de Martí Genís i Aguilar (1847-1932), que ocupa un lloc D'excepció dins la narrativa vuitcentista. S'hi narra la història d'aquesta Noia, un personatge típicament Romàntic, abocada a un destí fatal: la mort per Amor.

La novel·la realista

Els representants més Rellevants de la novel·la realista a Catalunya són els següents:

-Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), Que en Records d'un excursionista (1887) fa una gran descripció de la natura i En L'hereu Noradell (1889) defensa l'estructura familiar tradicional.

-Josep Pin i Soler (1842-1927), autor d'una Trilogia formada per La família dels  Garrigas (1887), en què va tractar la Dissolució d'una família tradicional del Camp de Tarragona, Jaume (1888) i Níobe (1889), obra en què narra la trajectòria d'una família en un Març urbà i Aplica ja alguns elements del Naturalisme (influència de l'ambient, pes de L'herència...). 

-Dolors Monserdà (1845-1919), que en La Fabricanta (1904) va exposar el protagonisme de la dona en la nova societat Industrial. 

-Marià Vayreda (1853-1903), que amb La Punyalada (1904) va tramar una història d'amor emmarcada en la darrera guerra Carlina i que té certs punts de contacte amb la variant rural de la novel·la Modernista.

-Narcís Oller