Resum de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil

1. El camí cap a la Segona República (1930-1931)

Després de la dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera el 1930, la monarquia d'Alfons XIII va quedar molt debilitada. El 17 d’agost de 1930 es va signar el Pacte de Sant Sebastià, en què republicans, socialistes i nacionalistes van acordar acabar amb la monarquia. Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van funcionar com un plebiscit sobre la monarquia, on a les ciutats van guanyar els republicans. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola. A Barcelona, Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

2. La Constitució de 1931

El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució espanyola. Les seves característiques principals van ser:

• Estat democràtic i laic.
• Sobirania popular.
• Amplis drets i llibertats i igualtat davant la llei.
• Divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Educació obligatòria i gratuïta.
• Divorci i matrimoni civil.
• Possibilitat de crear autonomies regionals.

3. L’autonomia de Catalunya i l’Estatut de Núria

Amb la República es va restaurar la Generalitat de Catalunya, presidida per Francesc Macià. Es va redactar l'Estatut de Núria (1931), que preveia una àmplia autonomia. El 2 d’agost de 1931 es va fer un plebiscit i el text va rebre un 99% de suport. Finalment, les Corts espanyoles van aprovar una versió més limitada, però que establia l'autogovern de Catalunya (competències).

4. El bienni reformista (1931-1933)

Govern liderat per Manuel Azaña amb un programa de reformes per modernitzar Espanya:

• Reforma laboral (dirigida per Francisco Largo Caballero): jornada laboral de 8 hores, jurats mixtos per resoldre conflictes i millora de drets laborals.
• Reforma agrària (1932): Creació de l’Institut de Reforma Agrària per repartir terres als pagesos.
• Reforma religiosa: nacionalització de béns de l’Església i limitació de l’educació religiosa.
• Reforma educativa: Missions pedagògiques contra l’analfabetisme.
• Reforma militar: reducció d’oficials i tancament de l’acadèmia militar de Saragossa.

El 1932 hi va haver un intent de cop d’estat anomenat Sanjurjada, liderat per José Sanjurjo.

5. Drets de les dones

Un dels avenços més importants va ser el sufragi femení (1933). El debat parlamentari el van protagonitzar:

• Clara Campoamor: defensava el vot femení.
• Victoria Kent: creia que encara no era el moment.

També es van aprovar el divorci, el matrimoni civil i la coeducació.

6. Conflictes socials

Malgrat les reformes, hi va haver molta tensió social. Moviments obrers com la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) i la Federación Anarquista Ibérica (FAI) van organitzar vagues i revoltes. El govern va crear la Guàrdia d’Assalt per controlar els disturbis.

7. El bienni conservador (1933-1935)

A les eleccions de 1933 van guanyar partits de dreta: la CEDA i el Partit Republicà Radical de Lerroux. Aquest període es va caracteritzar per la paralització de reformes, la repressió dels moviments obrers i l'augment del conflicte social. Un episodi important va ser la repressió dels Successos de Casas Viejas (1933).

8. Revolució d’Astúries (1934)

El 1934, miners i obrers d’Astúries van fer una insurrecció. El govern va enviar l’exèrcit comandat per Francisco Franco. Conseqüències: més de 1.100 miners morts i milers de detinguts.

9. Els Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya

El 6 d’octubre de 1934, el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República. L’exèrcit, dirigit pel general Domingo Batet, va reprimir la revolta. Conseqüències: empresonament del govern català, suspensió de l’autonomia i repressió política.

10. Crisi política i escà política i escàndols (1935)

El govern va entrar en crisi per casos de corrupció com l’Escàndol de l’Estraperlo. Es van dissoldre les Corts i es van convocar eleccions.

11. El Front Popular (1936)

Els partits d’esquerra van formar el Front Popular i van guanyar les eleccions de febrer de 1936. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Santiago Casares Quiroga cap del govern. Mesures: amnistia de presos polítics, restauració de la Generalitat i reactivació de la reforma agrària.

12. Radicalització i cop d’estat

L'augment de la violència política entre esquerra i dreta va ser constant. La conspiració militar va ser dirigida per Emilio Mola i José Sanjurjo. Els assassinats de José Castillo i José Calvo Sotelo van precipitar els esdeveniments. El 17-18 de juliol de 1936 es va produir el cop d’estat militar, iniciant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).