La revolta dels esclaus en la moral de Nietzsche

La revolta dels esclaus en la moral

En aquest text, Nietzsche exposa la seva idea de la «revolta dels esclaus» en la moral, que consisteix en una inversió dels valors aristocràtics tradicionals. Segons ell, aquesta inversió s’inicia en la cultura jueva, on els febles, pobres i patidors —els desposseïts de poder— comencen a presentar-se com els únics bons i beneïts per Déu, mentre que els antics nobles, poderosos i feliços passen a ser considerats malvats, cruels i condemnats. Aquesta nova moral no neix de l’afirmació vital, sinó de l’odi i el ressentiment d’aquells que no tenen poder. Nietzsche assenyala que aquesta nova escala de valors ha triomfat històricament, de manera que avui ja no som conscients d’aquesta inversió.

Conceptes clau

• «Aristocràtica»: propi dels nobles i poderosos, que abans eren considerats bons.
• «Transvaloració»: canvi o inversió dels valors, on el que era bo passa a ser dolent i viceversa.

La moral aristocràtica vs. la moral dels esclaus

Segons Nietzsche, la frase fa referència a l’origen d’un canvi profund en els valors morals de la civilització occidental. Nietzsche contrasta dues formes de moral:

• Moral aristocràtica: pròpia dels nobles i poderosos, que es defineixen afirmativament com a «bons», associant-se amb valors com la força, la bellesa, la felicitat i la llibertat.
• Moral dels esclaus: sorgeix com a reacció ressentida dels febles, impotents i oprimits, que no poden afirmar-se a si mateixos. Defineixen el «bo» com tot allò oposat als poderosos: els pobres, humils i malalts són considerats bons per oposició als nobles, que ara passen a ser «perversos» o «malvats».

El triomf de la moral reactiva

Aquesta inversió de valors (o transvaloració) es deu en gran part, segons Nietzsche, a l'acció dels sacerdots, especialment en el context del judaisme i, posteriorment, del cristianisme, que promouen una moral basada en la submissió, el sofriment i l’esperança en un més enllà. Aquesta moral dels esclaus ha triomfat històricament, fins al punt que ja no es percep com una construcció reactiva, sinó com l’única moral possible.

Nietzsche denuncia aquest triomf perquè el considera antinatural i contrari a la vida, i defensa un retorn a una moral que afirmi l'existència i els instints vitals: una moral pròpia del superhome.