La Revolució de 1854 i el Govern d'Espartero i O'Donnell

El Bienni Progressista (1854-1856)

La Revolució de 1854

Davant l'autoritarisme dels moderats, es van aixecar progressistes, demòcrates, republicans i sectors del moderantisme. L’acció va començar a Vicálvaro amb el pronunciament d'O’Donnell, un moderat descontent. La incorporació al moviment dels progressistes, que publicaren el Manifest de Manzanares, va provocar la revolta popular. Isabel II va acceptar la Milícia Nacional i les llibertats, un govern presidit per Espartero i amb O’Donnell al front del ministeri de guerra, i la convocatòria de Corts constituents amb la llei electoral de 1837. L’aliança entre progressistes tebis i moderats avançats formaren la Unión Liberal. Les eleccions van donar majoria a progressistes i unionistes. Les noves Corts redactaren una Constitució (1856) que no es va arribar a publicar.

L’acció dels governs

El govern progressista impulsà reformes que donaren lloc a una etapa d’expansió econòmica fins al 1866, quan començà una crisi econòmica. Les Corts aprovaren una nova llei de desamortització civil i eclesiàstica (1855), a càrrec de Pascual Madoz. Amb la venda i la privatització dels béns s’aconseguiren recursos per a la Hisenda i es va desenvolupar l'agricultura de mercat. S’aprovà la Llei general de ferrocarrils que regulava i construïa les línies ferroviàries. Això va atreure inversors estrangers.

Els problemes socials

Una crisi de subsistències i una epidèmia de còlera van afectar la societat i van provocar una forta conflictivitat obrera. Per això es va produir un aixecament camperol a Castella i els motins populars es van estendre a diverses ciutats. Els treballadors demanaven:

• La reducció dels impostos de consums.
• L’abolició de les quintes.
• La millora dels salaris.
• La reducció de la jornada laboral.

Els mètodes repressius del capità general de Catalunya provocaren vagues obreres. La mediació del govern va fer retornar els obrers a la feina.

La crisi del Bienni Progressista

Davant la conflictivitat social, alguns caps militars van promoure mesures repressives que, emprades per O’Donnell, van provocar l’enfrontament amb el govern d’Espartero. La reina, a favor d'O'Donnell, el nomenà cap de l'executiu i va proclamar l'estat de guerra. Els progressistes es van resistir. Finalment, s’imposà la fracció de l’exèrcit favorable a O’Donnell i es va posar fi al Bienni.