Revolució dels transports, societat industrial i moviment obrer: història i art del segle XIX

3. La revolució dels transports i les comunicacions: la màquina de vapor aplicada als desplaçaments va suposar la primera revolució dels transports: invenció de la locomotora (George Stephenson, 1814) i inauguració de la primera línia fèrria d'Anglaterra (Stockton-Darlington, 1825), que va facilitar el trànsit de mercaderies i de passatgers.

• Desenvolupament d'un sistema postal gràcies a la revolució dels transports.
• Vaixells de vapor, millors que els tradicionals, més ràpids i resistents.
• Invenció del telègraf elèctric (Samuel Morse, 1838), que millora les comunicacions a llarga distància.

-> La revolució dels transports va afavorir l'increment dels intercanvis comercials, per la seva ateny fàcil i barata. L'economia de mercat s'hi va imposar: no es produïa per a consum propi sinó per a un mercat i els seus compradors.

• Exportació de teixits anglesos arreu del món, i importació de matèries primeres dels territoris colonials (cotó de l'Índia) o dels estats rics (cereals i cotó).
• Transport de persones: durant el segle XIX, milions de persones van emigrar amb trens i vaixells, del camp a la ciutat (èxode rural) i d'Europa a altres continents.

L'augment del comerç plantejà dos corrents:

• Lliurecanvisme, a Gran Bretanya, defensava la llibertat total d'intercanvis entre països.
• Proteccionisme rebutjava la lliure circulació dels productes i aspirava a protegir les indústries nacionals amb impostos fronterers sobre els productes estrangers (aranzels).

4. La societat industrial: durant la industrialització va néixer la societat de classes, formada per dos grans grups:

• Burgesia: grup propietari de les fàbriques i dels mitjans de producció; era la classe competitiva i dinàmica. El model de burgès d'èxit era el de l'home fet a si mateix gràcies a l'esforç.
• Proletariat: era la classe treballadora, que havia de treballar a les fàbriques i les mines a canvi d'un salari escàs. Les jornades laborals eren de 14-16 hores en entorns perillosos i insalubres.

No hi havia vacances pagades, assegurances mèdiques, subsidis d'atur ni pensions per als orfes, les viudes i els ancians.

Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic: activitat en mans de la iniciativa privada (l'Estat no intervé), recerca del benefici com a motor de l'economia, preus regulats per la llei de l'oferta i la demanda.

Amb el sistema industrial, les empreses necessitaven un sistema financer per obtenir capital:

• Diversos accionistes formaven societats anònimes i invertien els seus diners en títols de propietat de les empreses (accions), que es compraven i es venien a la Borsa.
• Els bancs oferien préstecs a les empreses amb el compromís de retornar els diners (afegint una quantitat addicional en concepte d'interès) en un temps determinat.

5. Els inicis del moviment obrer: l'impacte de la industrialització va ser molt negatiu per a les classes humils. Els obrers van adquirir consciència de classe (s'adonaren que compartien els mateixos interessos) i es van organitzar per reivindicar millors salaris i condicions laborals, la limitació del treball infantil i drets polítics.

• El luddisme, un moviment obrer d'origen anglès que destrossava les màquines i amenaçava els empresaris, s'estengué per Europa al començament del segle XIX.
• Cap al 1825 van néixer a Gran Bretanya els primers sindicats (les trade unions), que utilitzaven la vaga per pressionar els patrons i els governs.
• El 1833, el Parlament britànic va aprovar el Decret de Fàbriques, que millorava les condicions de treball de les dones i els infants.

A més, una sèrie de pensadors socials van defensar formes de propietat col·lectiva com a alternativa al sistema capitalista, que consideraven inhumà i injust:

• Els socialistes científics (Karl Marx i Friedrich Engels, autors del Manifest comunista) pronosticaven que els obrers accedirien al poder mitjançant una revolució (dictadura del proletariat) i abolirien la propietat privada, que passaria a mans de l'Estat proletari.
• Els anarquistes (Proudhon, Bakunin i Kropotkin) propugnaven la desaparició de qualsevol tipus d'autoritat i de propietat, i l'establiment de relacions socials d'igualtat i cooperació.

6. Realisme: moviment pictòric i literari, que sorgeix a França a mitjans del segle XIX, que pretenia descriure la realitat de forma objectiva, sense embellir-la. Tractava els temes de manera molt diferent a com ho feien els pintors neoclàssics i romàntics.

Característiques:

• No idealitzaven els personatges (com els neoclàssics), ni els interessava reflectir les emocions ni les grans gestes històriques (com els pintors romàntics).
• Utilització de pocs colors, amb predomini dels tons foscos, cosa que ajudava a plasmar l'atmosfera grisa en la qual vivien la majoria dels treballadors.

·Pintura: representa escenes de la vida quotidiana (duresa del treball, pobresa, injustícies...): Jean-François Millet, Les espigolaires i L'Àngelus; Gustave Courbet, Els picapedrers i L'enterrament a Ornans; i Honoré Daumier, La República i Vagó de tercera classe.

·Arquitectura: característiques: fa servir nous materials (ferro, acer, vidre, formigó). Amb bigues de ferro i peces de vidre es podien bastir construccions de formes agosarades, barates i en molt poc temps.

• Va dissenyar i construir ponts, fàbriques, estacions de ferrocarril...
• La màxima expressió són els edificis de les exposicions universals arreu d'Europa: Joseph Paxton, Palau de Vidre; i Gustave Eiffel, Torre Eiffel.

Urbanisme: calia trobar solucions al problema causat pel creixement de les ciutats. Alguns urbanistes van presentar projectes, com Ildefons Cerdà (Eixample de Barcelona, 1859).