La Revolució Francesa: Causes, etapes i conseqüències

La Revolució Francesa

Influències

La Revolució Americana i la Il·lustració van defensar els drets del ciutadà: la separació de poders, la igualtat, la llibertat i el dret a elegir els governants. Aquests ideals s'havien difós a Europa entre les elits culturals i la burgesia, que els van utilitzar per lluitar contra l'absolutisme i la societat estamental. Van proposar noves formes d'organització social i de govern. El 1777, el francès Marquès de La Fayette va marxar cap a Amèrica.

Causes profundes

Causes de l'esclat de la Revolució

1. Contradiccions socials

La burgesia havia adquirit poder econòmic però ara aspirava a obtenir més poder polític. Per altra banda, l'aristocràcia s'aferrava a l'Antic Règim i s'oposava a qualsevol canvi.

2. Crisi econòmica

Els senyors van augmentar els impostos feudals als camperols. Això, unit a una època de males collites, va provocar fam, misèria, agreujament de la condició de vida del 3r Estat i un augment de les protestes i revoltes. A més, hem d'afegir la crisi industrial, provocada per l'obertura a productes anglesos en el mercat francès, la qual va implicar el tancament de fàbriques i l'augment de l'atur.

La crisi financera

Les enormes despeses de la Cort i del mateix Rei, la pèssima administració de què disposava l'Estat, les fortes despeses en guerres (la Guerra dels Set Anys) i el fet que l'estament privilegiat no pagués impostos van provocar la bancarrota de les finances estatals. Es van negar a pagar impostos i li van exigir a Lluís XVI la convocatòria dels Estats Generals. La burgesia volia participar a les institucions.

Causes immediates

Es convoquen els tres Estats Generals: nobles, clergues i tercer estat. L'Assemblea Nacional va elaborar una constitució i va assaltar la presó de la Bastilla el 14 de juliol de 1789.

Estats Generals

S'obriren el 5 de maig de 1789 a Versalles. El 3r Estat va reclamar la reunió conjunta dels estaments i el vot per persona i no per estament. El rei i els privilegiats s'hi van negar.

• El 3r Estat es reuneix al Jeu de Paume i es constitueix en Assemblea Nacional.
• Jurament del Joc de Pilota: juraren no abandonar l'Assemblea fins que França no disposés d'una Constitució. 9 de juliol, Assemblea Nacional Constituent.
• El rei crida l'exèrcit a Versalles per reprimir l'Assemblea.
• El poble reacciona amb l'assalt de la presó de la Bastilla a París.
• Al camp, s'estén una revolta anti-senyorial (La Gran Por).

La Monarquia constitucional (etapa 1)

Es va donar entre 1789-1792. Al separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es va constituir l'Assemblea Nacional que va transformar França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Es van suprimir tots els vestigis del sistema feudal que es va crear a l'edat mitjana, i es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral·lelament als seus inicis es va produir una revolta popular al camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent va aprovar la primera constitució de la revolució francesa el 1791.

Es va crear la Guàrdia Nacional per defensar la revolució. Les famílies reials van demanar ajuda per restablir l'absolutisme.

La República social (1792)

La traïció del rei i la invasió militar van provocar la revolta de les classes populars (sans-culottes). El 10 d'agost de 1792 es va produir l'assalt al Palau Reial de les Tulleries, es va empresonar la família reial i es va proclamar la república. Amb això s'inicia la fase radical de la revolució.

La Convenció girondina

La república va quedar en mans dels girondins, representants del sector més moderat de la burgesia. La nova assemblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí (dret de vot independent de la riquesa).