Revolució Francesa i Liberalisme: Constitucions i Revolucions del Segle XIX

Les Constitucions de la Revolució Francesa

Constitució de 1791: Monarquia Constitucional

• Monarquia constitucional.
• Sufragi censatari.
• Sobirania nacional.
• Dret de veto (del rei).
• Divisió de poders:
  • Executiu: Rei.
  • Legislatiu: Assemblea Nacional.
  • Judicial: Tribunals.

Constitució de 1793: República Democràtica

• República.
• Sufragi universal.
• Sobirania popular.
• Igualtat social (democràcia).
• Divisió de poders:
  • Executiu: Comitè de Salvació Pública.
  • Legislatiu: Assemblea Nacional.
  • Judicial: Tribunals.

Constitució de 1795: República Burgesa

• República.
• Sufragi censatari.
• Sobirania nacional.
• Igualtat legal.
• Divisió de poders:
  • Executiu: Directori.
  • Legislatiu: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians.
  • Judicial: Tribunals.

El Procés Reformista de la Revolució Francesa

• Monarquia Constitucional (1789-1792): La burgesia conservadora pretén abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme, mitjançant pactes amb el rei i els privilegiats.
• República Democràtica (1792-1794): La burgesia radical i els sectors populars aporten un sentit democràtic i igualitari.
• República Burgesa (1794-1799): La burgesia conservadora consagra el predomini dels propietaris.

Diferents Opcions Polítiques i Reformes

• Constitució de 1791 (liberalisme polític): Separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal dels ciutadans, dret de veto (rei), sufragi indirecte i censatari (ciutadans actius i passius).
• Assemblea Legislativa: Lleis per a garantir la igualtat, prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos, abolir els gremis, crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional).
• Desamortització de béns de l'Església, mentre l'Estat assegura el manteniment del culte i la Constitució Civil del Clero (separació Església i Estat).

Fracàs de la Monarquia Constitucional

• Juny de 1791: Fugida de la família reial per unir-se a l'exèrcit austríac (Fuga de Varennes).
• Abril de 1792: L'Assemblea Legislativa declara la guerra a Àustria.
• Agost de 1792: Els sans-culottes assalten el palau reial, empresonen el monarca i proclamen la República (setembre de 1792).

La Convenció Girondina (1792-1793)

• Convenció Nacional: Nom que designa l'Assemblea.
• La Convenció acusa de traïció Lluís XVI i Maria Antonieta, els condemna i els executa.
• Les monarquies europees formen una coalició contra la França revolucionària.
• Primavera de 1793:
  • Revoltes contrarevolucionàries (sobretot a La Vendée).
  • Invasió de França pels exèrcits aliats.

La Convenció Jacobina (1793-1794)

• Juny de 1793: Els jacobins aconsegueixen el poder (detencions de girondins).
• Constitució de 1793 (democràcia social): Sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.
• Executiu: Comitè de Salvació Pública (Robespierre).
• Defensa de la República amb exèrcit (lleva en massa) i política del Terror (Llei de Sospitosos).
• Lleis socials (anhels dels sans-culottes):
  • Control de preus i salaris (Llei de Màximum).
  • Distribució dels béns dels contrarevolucionaris entre els indigents.
  • Venda de les terres del clero en petits lots.
  • Instrucció obligatòria.
• Altres decisions: Tancament d'esglésies i establiment del culte a la deessa Raó.

Definicions Clau: Liberalisme i Nacionalisme

Què és el Liberalisme?

El liberalisme consisteix en un sistema polític que fonamenta la societat en l'individu, les característiques del qual són el sufragi, la sobirania, el parlamentarisme, la divisió de poders i la propietat privada.

Què és el Nacionalisme?

El nacionalisme consisteix en una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania. Les seves característiques són la nació, la comunitat nacional i el nacionalisme, tant disgregador com unificador.

Caiguda dels Jacobins

• Estiu de 1794:
  • Revoltes interiors sufocades.
  • L'exèrcit francès venç la coalició estrangera.
  • Radicalització de la revolució (Terror).
  • Oposició de gran part de la població.
• Juliol de 1794: El cop d'Estat de Termidor derrota i executa Robespierre i altres jacobins.

La República Burgesa (El Directori, 1795-1799)

• Retorna la burgesia conservadora.
• Constitució de 1795:
  • Executiu col·legiat (Directori).
  • Sufragi censatari.
  • Legislatiu bicameral:
    • Consell dels Cinc-cents.
    • Consell dels Ancians.
• Actuacions del nou govern (Directori):
  • Clausura i persegueix els jacobins.
  • Deroga la Constitució de 1793.
  • Anul·la les lleis socials.
  • Promou el retorn dels exiliats.
• Oposició al nou govern (Directori):
  • Aristocràcia.
  • Classes populars (pujades de preus).
• La guerra havia augmentat el prestigi de l'exèrcit: es presenta com l'única institució capaç d'imposar l'ordre i d'assegurar la defensa nacional.
• Novembre de 1799 (Brumari): El cop d'Estat de Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, posa fi al Directori i inaugura el Consolat (Cònsol de 1799 a 1804).

Les Revolucions Liberals del Segle XIX

La Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)

Presentació

Es tracta de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 a França. Els seus actors van ser els liberals o revolucionaris francesos que la van redactar en circumstàncies de l'esclat de la Revolució Francesa.

Síntesi i Anàlisi dels Articles Clau

• Article 1: Parla sobre la llibertat i igualtat de tots els homes.
• Article 2: Parla sobre l'existència de drets humans naturals (llibertat, propietat, seguretat i resistència a l'opressió).
• Article 3: Parla sobre el principi de la sobirania nacional.
• Article 4: Parla sobre el respecte a la llibertat dels altres.
• Article 6: Parla sobre la igualtat davant la llei.
• Article 7: Parla sobre que si no hi ha proves no es pot acusar ningú.
• Article 10: Parla sobre la llibertat d'expressió i de culte.
• Article 11: Parla sobre el mateix tema que l'article anterior, posant més èmfasi en la llibertat d'expressió que en la de culte.
• Article 13: Parla sobre els impostos de caràcter proporcional a la situació econòmica.
• Article 16: Parla sobre la necessitat de separació de poders i sobre la Constitució.
• Article 17: Parla sobre la defensa de la llibertat i de la propietat privada.

Els objectius principals que es persegueixen són acabar amb l'Antic Règim i imposar el liberalisme.

Context Històric

Els principis ideològics per a redactar aquesta declaració van ser el liberalisme. Es va aprovar en el context històric de la primera etapa de la Revolució Francesa: la burgesia conservadora va arribar a un acord amb el rei per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.

Conclusions i Transcendència

La seva transcendència històrica ha estat que aquesta declaració ha arribat als nostres temps i té una gran vigència actualment, ja que la majoria dels seus principis s'utilitzen igual que abans. Aquestes declaracions s'utilitzen en totes les constitucions dels liberalismes posteriors.